Gaud¨ª, a subhasta

El banc realitzat per Antoni Gaud¨ª per a la cripta de la Col¨°nia G¨¹ell de Santa Coloma de Cervell¨® que venia aquest dimecres Christie¡¯s de Londres partia amb una de les estimacions m¨¦s baixes d'aquestes peces. No obstant aix¨°, ha estat a punt de superar el preu d'un banc similar venut al desembre del 2013, ja que si partia amb un preu estimat d'entre els 90.000 i 134.000 euros al final el lot s'ha rematat en 382.144 euros, un preu realment alt per a una pe?a d'aquest arquitecte i dissenyador.

El banc, que com ¨¦s normal no ha transcendit la persona o entitat qui l'ha adquirit,? ¨¦s un dels 20 que va crear Gaud¨ª en companyia dels fusters Enric i Tom¨¤s Bernat entre el 1913 i el 1914 perqu¨¨ s'asseguessin els feligresos d'aquesta esgl¨¦sia. Com a materials van emprar les corretges de ferro de les bales de cot¨® americ¨¤ i egipci, la mat¨¨ria primera de la f¨¤brica t¨¨xtil, i el seient es va realitzar amb la fusta de les caixes de l'embalatge en qu¨¨ arribava la maquin¨¤ria d'Anglaterra; s¨®n exemples del reciclatge total que Gaud¨ª realitzava dels materials que tenia a m¨¤, que el van portar, tamb¨¦, a emprar les agulles dels telers com a guies de les vidrieres del temple. La forja la va treballar a m¨¤ i els ferros es van unir mitjan?ant reblons, utilitzant caragols nom¨¦s per unir els seients al metall, demostrant l'¨²s funcional, que no ornamental, del ferro en l'obra de Gaud¨ª.

El banc que es vendr¨¤ aquesta tarda a la capital anglesa ¨¦s l'¨²ltim que surt a la llum dels cinc que el rector de l'esgl¨¦sia va vendre el 1972 (per 10 milions de pessetes) per poder fer front a les despeses de manteniment de l'edifici en un per¨ªode de crisi generalitzat del sector t¨¨xtil. Moment en el qual se'ls va perdre la pista a aquestes peces fins que han anat apareixent, a comptagotes, en subhastes o s'han integrat en col¡¤leccions d'art. El 1976 el MoMA de Nova York ja en tenia una i el 1977 el Centre de Creaci¨® Industrial de Par¨ªs tenia un segon banc que va acabar, el 1993, al Museu d'Orsay. El 2011 Sotheby's Par¨ªs va vendre el tercer banc pel qual es van pagar 385.000 euros i el desembre del 2013 el quart el va vendre Christie's de Nova York rematant-se per 182.000 euros al final (malgrat que el lot sortia a un preu de 148.000 euros).

La coincid¨¨ncia ha volgut que la setmana que ve surti a la venda una segona pe?a de Gaud¨ª. En aquest cas ¨¦s una figura amb forma de drac realitzada amb ferro forjat que ven Arte Subastas Bilbao per un preu de sortida de 60.000 euros. L'obra, una mena de filigrana de 108 cent¨ªmetres d'altura que representa aquest m¨ªtic i simb¨°lic animal en posici¨® rampant i traient foc per la boca. "Es va posar a la venda en una casa de subhastes de Madrid el 2012 per¨° no es va aconseguir el preu demanat perqu¨¨ no disposava d'un certificat d'autenticitat", explica Germ¨¢n Jubera des de Bilbao, que assegura que, si se sab¨¦s per quin treball de l'arquitecte es va realitzar la pe?a, obtindria m¨¦s valor. "T¨¦ tots els permisos d'exportaci¨®. Si el mercat internacional s'hi interessa, arribar¨¤ a una rematada m¨¦s alta", rebla Jubera.

La pe?a explica des del 2014 amb un certificat de Daniel Giralt-Miracle en el qual conclou que no "dubtem a ratificar que l'autor va ser Antoni Gaud¨ª, perqu¨¨ aquesta figura s'inscriu perfectament en la manera de fer de l'arquitecte, tant en relaci¨® amb els s¨ªmbols art¨ªstics utilitzats, com per les t¨¨cniques artesanes aplicades". Ahir Giralt-Miracle assegurava, sense descartar que la figura fos en realitat una au i no un r¨¨ptil, que l'obra est¨¤ feta amb la mateixa t¨¨cnica de planxes i platines que Gaud¨ª retor?a com fa en altres obres de joventut, entre les quals hi ha les figures de la porta del Palau G¨¹ell.