En defensa aliena

El Quadern del dia 6 d¡¯octubre publicava una llarga entrevista amb el conseller de Cultura del govern catal¨¤, en la qual s¡¯hi despatxava una llarga s¨¨rie de q¨¹estions del seu ¨¤mbit. El titular que encap?alava l¡¯entrevista deia: ¡°Construir una cultura pr¨°pia seria un error¡±. Fins aqu¨ª, cap problema. Per¨° quan es passava p¨¤gina, no es trigava a trobar una manifestaci¨® com aquesta: ¡°La cultura catalana ser¨¤ sempre espanyol¨ªssima¡±. Aquesta declaraci¨®, que semblava gaireb¨¦ oportunista si la cosa es mirava des de m¨¦s enll¨¤ dels nostres l¨ªmits territorials, era un error de perspectiva quan es contemplen els grans valors de la cultura generada per molts pa?sos del nostre entorn.

La frase, que des del punt de vista de Catalunya semblava no solament inoportuna sin¨® equivocada, venia puntualitzada, aix¨° s¨ª, per all¨° que, possiblement, el conseller creia de deb¨°: ¡°Espero que cada vegada [la nostra cultura] sigui m¨¦s mestissa, oberta i plural¡±. No s¡¯acaba d¡¯entendre, en efecte, que qualsevol home de cultura, de lletres o d¡¯arts, pintor o arquitecte, actor o ballar¨ª, cregui que la cultura catalana haur¨¤ de ser ja no solament espanyola, sin¨® ¡°espanyol¨ªssima¡±; tampoc catalana ni catalan¨ªssima. En canvi, tots aquests que hem esmentat acceptarien de bon grat que la nostra cultura torn¨¦s a ser ¡°mestissa, oberta i plural¡±: en aquests moments, no ¨¦s ni espanyol¨ªssima ni catalan¨ªssima: ¨¦s quasi imperceptible.

Encara que resultava un insult, els mitjans de comunicaci¨® espanyols solien dir, i encara ho diuen, que la Caball¨¦ era una catalana universal, o que ho eren Gaud¨ª, Pau Casals, Dal¨ª, i una bona colla. Que ara no ho diguin potser ¨¦s degut al fet que la creaci¨® cultural catalana est¨¤ estancada, o al fet que, en primer lloc, s¡¯haurien d¡¯esmentar entrenadors de futbol (Guardiola) o esportistes (Piqu¨¦, Belmonte, M¨¢rquez).

Com era d¡¯esperar, els amics del Twitter i altres eines d¡¯infame comunicaci¨® es van despatxar a gust contra el conseller. S¡¯han llegit coses que podrien ser dutes als jutjats de gu¨¤rdia, i que demostraven que, ara com ara, hi ha una pila de catalans tan abdu?ts per una s¨¨rie d¡¯esl¨°gans, proclames, arengues i disbarats, que tenen a la punta de la llengua l¡¯insult contra tot all¨° que, justament, sigui mest¨ªs, obert i plural. Si hi hagut una conseq¨¹¨¨ncia visible de les declaracions del conseller, aquesta ha estat la virul¨¨ncia verbal, l¡¯insult i la blastomia; no ha estat, per desgr¨¤cia, que la gent hagi ent¨¨s que vivim en un desert cultural, en la mesura que la nostra cultura est¨¤ dominada per una ortod¨°xia total (ho d¨¨iem la setmana passada) que no deixa respirar ning¨² que se n¡¯allunyi: aix¨° ¨¦s un fet, i ha quedat demostrat un cop m¨¦s.

Per¨° tamb¨¦ cal dir que el conseller ¡ªalmenys en l¡¯edici¨® impresa¡ª no filava prim pel que fa al concepte de cultura. Va dir que seria un error construir una cultura pr¨°pia, per¨° aquesta ja est¨¤ ben constru?da, massa i tot: el folklore. No caldria esmer?ar ni un euro en la difusi¨® de les formes populars de cultura, justament perqu¨¨ s¨®n populars, molt vives, sanes, i perviuen i es difonen totes soles. Al davant d¡¯aquesta cultura, per¨°, n¡¯hi ha l¡¯altra, la mal anomenada ¡°alta cultura¡±, que tots els pa?sos d¡¯Europa s¡¯esforcen a potenciar a trav¨¦s d¡¯unes institucions que, per desgr¨¤cia, no tenim a Catalunya: el CoNCA est¨¤ mig desaparegut perqu¨¨ no li ha estat concedit cap poder executiu ¡ªvull dir, repartir els diners segons el seu criteri¡ª; l¡¯Institut Ramon Llull t¨¦ la comesa de divulgar la cultura catalana arreu del m¨®n, i ho fa molt b¨¦, per¨° no t¨¦ assignada la tasca d¡¯importar la cultura de tot el continent a Catalunya, i la Instituci¨® de les Lletres Catalanes ha triat el cam¨ª de la propaganda i la caritat cristiana, i est¨¤ celebrant una producci¨® liter¨¤ria de valor migrat: ¡°Pus parla catal¨¤, D¨¦u li don gl¨°ria¡±.

En suma. El conseller ha fet molt b¨¦ dues coses: deixar que el folklore vagi a la seva (per¨° no cal que TV3 ens regali cada dia festes de castellers als informatius) i sufragar les grans infraestructures culturals (MNAC, Macba, Liceu, L¡¯Auditori, Teatre Nacional...). Per¨°, de moment, potser per falta de mitjans, el seu departament no ha impulsat all¨° que fa perennes les cultures d¡¯arreu del m¨®n: una creativitat escampada i feli?, una literatura de nivell, un teatre experimental, una dansa contempor¨¤nia o una pintura de valor universal, com la que va significar, per exemple, Antoni T¨¤pies. Aix¨ª s¡¯aconseguiria que la cultura popular fos la pr¨°pia de Catalunya, i l¡¯altra fos la que ens hauria de permetre posar-nos en r¨¨gim d¡¯igualtat amb les grans mostres d¡¯alta cultura de tot el continent. Altrament, correm el risc de ser el pa¨ªs m¨¦s folkl¨°ric del m¨®n, per¨° amb menys cultura substancial.