La dreta catalana es reorganitza per omplir el buit que ha deixat CiU

El pas ideol¨°gic a Catalunya el marca l'esquerra. No nom¨¦s ¨¦s d'esquerres el discurs dels Comuns ¨Camb l'Ajuntament de Barcelona al capdavant¨C, tamb¨¦ hi ha una hegemonia de par¨¤metres tradicionalment socialistes a la Generalitat. Junts Pel S¨ª (JxS¨ª), la coalici¨® de govern entre ERC i l'antiga CDC ¨Cara PDECAT¨C, i la seva cohabitaci¨® amb la CUP estan determinats per un discurs intervencionista davant la crisi econ¨°mica per¨° tamb¨¦ per debats ideol¨°gics que irriten la dreta independentista, des del conflicte palest¨ª al q¨¹estionament d'un hipot¨¨tic ex¨¨rcit catal¨¤. Sectors del liberalisme econ¨°mic i del conservadorisme moral comencen a organitzar-se per recuperar l'espai perdut.

La primera alarma la va fer saltar el 2015 Lliberg¨¨ncia, plataforma liberal al PDECAT, davant dels repetits senyals contraris al seu credo des de les seves files. Senyals com les paraules del 10 de novembre del 2015 per part l'expresident Artur Mas, quan va dir al Parlament responent a Catalunya S¨ª Que Es Pot: ¡°En aquests darrers tres anys a Catalunya s¡¯han creat m¨¦s impostos nous que en els darrers trenta, i ho ha fet un govern presidit per mi, i en temes molt sensibles des del punt de vista social, i per a finalitats socials, i per a finalitats mediambientals, impostos que mai ning¨² s¡¯havia atrevit a crear¡±.

Moviment dins del PDECAT

Des d'aleshores han sorgit veus des dels sectors liberals de CDC-PDECAT contra una major intervencionisme p¨²blic. El conflicte m¨¦s recent l'ha protagonitzat Montserrat Candini, dirigent del PDECAT i portaveu de Salut de JxS¨ª, que ha defensat les privatitzacions en l'¨¤mbit sanitari ¨Cen contra dels plantejaments d'ERC i del conseller, Toni Com¨ªn¨C com una garantia del servei p¨²blic. Lliberg¨¨ncia ha estat activa en el debat intern del PDECAT per influir en la composici¨® ideol¨°gica del nou partit. A principis del 2015, Lliberg¨¨ncia va estrenar un butllet¨ª que rebia la milit¨¤ncia de CDC, amb un missatge del portaveu de Lliberg¨¨ncia, l'exvicepresident dels Liberals Europeus (ALDE) Marc Guerrero: ¡°No ens hem de deixar enganyar per falses etiquetes des de la dreta o des de l'esquerra. Nosaltres creiem en el lliure mercat, en el potencial de les empreses i del sector industrial, i amb la mateixa contund¨¨ncia creiem en la igualtat d'oportunitats i en la necessitat d'assolir una societat del benestar. Cal menys Estat i m¨¦s societat¡±.

Lliberg¨¨ncia va organitzar un sopar al setembre amb la coordinadora general del PDECAT, Marta Pascal, esdeveniment que es va aprofitar per anunciar la creaci¨® durant el darrer trimestre del 2016 de l'Institut Liberal, ¡°per influir en el proc¨¦s constituent catal¨¤¡±. Membres de Lliberg¨¨ncia com Guerrero o Toni Florido tamb¨¦ han donat suport a una altra plataforma de liberals independentistes, el Col¡¤lectiu de Catalans Lliures (CCL). Un dels seus impulsors, Eric Herrera, va explicar a La Vanguardia la ¡°missi¨® immediata¡± del CCL: ¡°Treure de l'ostracisme en qu¨¨ es troben a Catalunya les idees liberals. Hi ha una confusi¨® total i absoluta sobre el liberalisme, a m¨¦s d'un mainstream ideol¨°gic ocupat de forma quasi absoluta per una socialdemocr¨¤cia que frega el marxisme. El populisme s'ha fet amb el pilar central del debat p¨²blic¡±.

¡°Iniciativa privada sense traves¡±

El manifest fundacional del CCL compta amb uns 450 suports, alguns coneguts activistes de l'independentisme com l'historiador Quim Torra, els columnistes Jordi Graupera i Toni Aira, l'editor del diari digital Directe!, Joan Puig, el fundador del Cercle Catal¨¤ de Negocis Ramon Carner, el cap de premsa de l'ANC, Adri¨¤ Alsina, o l'agitador de les xarxes socials Mark Serra. El text de CCL proposa idees que xoquen amb ERC i amb els sectors socialdem¨°crates i socialcristians del PDECAT: ¡°No creiem en l'igualitarisme imposat; pensem que una societat lliure, on la iniciativa privada es pugui desenvolupar sense traves i la riquesa generada pels individus es quedi a les seves butxaques, ¨¦s la millor garantia de benestar i prosperitat.¡± ¡°Els impostos s¡¯han de reduir i limitar amb l'¨²nic objectiu de sustentar un m¨ªnim Estat subsidiari¡±. ¡°Defensem un model de mercat laboral flexible, on sigui f¨¤cil contractar i acomiadar, i on la mobilitat sigui elevada¡±. ¡°Valorem la lliure compet¨¨ncia, tamb¨¦ en l'educaci¨®, com a motor de l'excel¡¤l¨¨ncia¡±.

Alguns dels noms m¨¦s destacats del CCL s¨®n tamb¨¦ membres adherits de la Fundaci¨® Catalunya Oberta, l'entitat liberal fundada per Llu¨ªs Prenafeta, propera a l'antiga CDC: persones com l'exdiputat de CiU Feliu Guillaumes, Marc Guerrero, Jordi Graupera, Ramon Carner o l'escriptor Enric Vila, entre d'altres.

Pescar el votant de la vella CiU

La dreta catalanista no independentista tamb¨¦ s'est¨¤ reorganitzant. El cas m¨¦s destacat ¨¦s el Moviment Lliures, una organitzaci¨® liderada pels exdiputats de CiU Xavier Cima, Rogera Munta?ola y Antoni Fern¨¤ndez Teixid¨®, que tamb¨¦ va ser membre de Lliberg¨¨ncia. Lliures aspira a ser un partit que capti el votant conservador i no independentista de la difunta CiU. ¡°El proc¨¦s independentista no ha assolit cap dels seus objectius finals i tanmateix ha refor?at les forces d¡¯esquerres i populistes. Malauradament, els partits tradicionals, incapa?os de fer front a aquesta amena?a, han abandonat la defensa activa de les llibertats i del bon govern¡±, diu el manifest fundacional de Lliures.

La fallida d'Uni¨® ha obert la porta, confirma un portaveu del partit, a estudiar ¡°reinventar Uni¨®¡± a partir de la fundaci¨® del partit, l'Institut Coll i Alentorn. La idea d'aquesta iniciativa que promouen ¡°amplis sectors de la milit¨¤ncia ¨¦s mantenir viu l'humanisme socialcristi¨¤ d'Uni¨® i plantar cara a un govern marcat per la CUP i a un possible retorn d'un tripartit d'esquerres, establint aliances amb altres forces¡±.