La Thyssen fa dialogar els seus mestres

Les grans pinacoteques del m¨®n presenten les seves obres, de forma generalitzada, per per¨ªodes i escoles, i seguint un ordre cronol¨°gic. El Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid no n¡¯¨¦s una excepci¨® i al palau de Villahermosa ofereix un recorregut per la hist¨°ria de l'art, des del segle XIII fins a final del XX, a trav¨¦s d'unes mil obres. Per primera vegada en els seus gaireb¨¦ 25 anys d'hist¨°ria moltes d'aquestes obres es presenten d'una forma diferent, i fins i tot sorprenent, en forma de di¨¤legs, compartint sala i fins i tot parets mestres en principi oposats com El Greco i Marc Chagall o Rembrandt i Picasso. Aquesta distribuci¨® proposa una lectura transversal seguint una s¨¨rie de fils conductors com s¨®n l'art religi¨®s, el retrat, la natura morta, el paisatge i les vedutes. Els afortunats que podran veure aquesta nova presentaci¨® no seran els madrilenys, visitants habituals d'aquesta gran pinacoteca oberta al p¨²blic el 1992, sin¨® els barcelonins. L'exposici¨®, que ser¨¤ a CaixaForum fins al 5 de febrer, no podia tenir cap t¨ªtol m¨¦s que Un Thyssen mai vist, i la comissaria Guillermo Solana, director art¨ªstic del museu, que no dubta a animar els madrilenys a ¡°venir a veure-la, ja que els sorprendr¨¤".

I s¨ª que sorpr¨¨n, ja que poques vegades poden veure's tantes obres destacades i grans firmes de la pintura com Fra Angelico, Rubens, Rembrandt, C¨¦zanne, Picasso i Hopper dialogant entre ells a les sales de parets blanques de CaixaForum. ¡°Estic en xoc, acostumat als colors intensos i l'aspecte vellet del palau de Madrid¡±. Solana ha portat 55 obres, a les quals ha sumat vuit m¨¦s que estan en dip¨°sit al ve¨ª Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), pertanyents tamb¨¦ a la col¡¤lecci¨® Thyssen que va comprar l¡¯Estat el 1988.

Una crucifixi¨® d¡¯Uccello, una de G¨¦rard David i una altra de Joan de Flandes permeten veure els diferents tractaments del tema i s¨®n el punt d'arrencada de la mostra. ¡°No ¨¦s nom¨¦s una col¡¤lecci¨® de tresors, sin¨® una eina per veure la hist¨°ria de l'art d'una altra manera; ¨¦s una exposici¨® amb un ritme molt binari que permet mostrar afinitats i contraposicions entre artistes i obres, una esp¨¨cie de joc de les difer¨¨ncies¡±, ha explicat Solana abans de comen?ar un recorregut en qu¨¨ explicava de forma did¨¤ctica i amena les obres. Amb la flu?desa que el caracteritza i davant el quadre Mare de D¨¦u de la Humilitat, pintat cap al 1433 per Fra Angelico, i dipositat al MNAC, no ha dubtat a dir que ¡°¨¦s una de les millors obres de la col¡¤lecci¨® Thyssen, que des de Madrid reclamen. ?s millor que la que ha comprat el Prado de la duquessa d¡¯Alba¡±.

Els retrats s'han seleccionat ¡°amb un sentit ampli, no nom¨¦s de personatges reconeguts¡±. S¨®n bell¨ªssims tots, especialment el Retrat d'una jove dama amb rosari, de Rubens, ¡°el millor retrat del museu¡±, o l¡¯Autoretrat amb gorra i dues cadenes, de Rembrandt, "una joia absoluta de la col¡¤lecci¨®", segons Solana, que assegura que mostra com el pintor holand¨¨s va construir la seva imatge "com si fos un personatge antic". Molt a prop hi ha una obra de Tici¨¤, Retrat d¡¯Antonio Anselmi o l'exquisit El retrat d'un home robust, de Robert Campin. Tanca aquest ambient l'enorme Arlequ¨ª amb mirall, de Picasso, ¡°del cim del seu per¨ªode neocl¨¤ssic, encara que com m¨¦s es mira, menys neocl¨¤ssic es veu aquesta pintura camuflada del mateix Picasso, amb un arlequ¨ª que al principi tenia la seva cara". En aquest ambient tamb¨¦ poden veure's un Sant Jeroni penitent, de Jos¨¦ de Ribera, amb una obra de Giacometti i una altra de Lucian Freud, a m¨¦s d'una altra icona de la pintura com ¨¦s Habitaci¨® d'hotel, d¡¯Edward Hopper, met¨¤fora de la solitud reflectida en aquesta jove seminua que llegeix, va explicar ¡°no una carta, com s'ha dit, sin¨® un horari de trens¡±, una cosa una mica menys rom¨¤ntica.

Les natures mortes estan signades per autors com Heda, William M. Harnett, Paul C¨¦zanne, Juan Gris, Picasso o Paul Klee, mentre que els paisatges s¨®n tant exteriors d'arbres i boscos com els de Joachim Patinir, Jan Brueghel eI Vell, Philip de Koninck, Hobbema, Gustave Courbet, Ruysdael, Emil Nolde, Max Ernst, com interiors, com un petit i delici¨®s Jean-Baptiste Camille Corot de l'interior de l'esgl¨¦sia de Mantes. El recorregut acaba amb les vedutes, les t¨ªpiques venecianes de Canaletto i Michele Marieschi, per¨° tamb¨¦ les n¨°rdiques, ¡°en qu¨¨ s'inspiren les del sud¡± de Berckheyde i las del Mestre del Monograma IDM, enfrontades a altres vistes urbanes com la Rue de Saint-Honor¨¦ a la tarda, de Camille Pissarro, la vista rural de Kandinsky o la hiperurbanes de Max Weber i les cabines telef¨°niques de Richard Estes.

Un di¨¤leg impossible

La gran sorpresa de l'exposici¨®, que s'inaugura aquest divendres, ¨¦s L'anunciaci¨®, del Greco, en di¨¤leg amb una altra de Veronese, contempor¨¤nies, per¨° molt diferents. Per la qualitat de l'obra, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ permetr¨¤ veure als barcelonins una obra semblant a la que els pertany des de fa 25 anys, perqu¨¨ la van heretar de l'industrial Julio Mu?oz Ramonet, que la va deixar (juntament amb una col¡¤lecci¨® d'art excepcional) a la ciutat el 1991 despr¨¦s de morir, per¨° que les seves hereves retenen malgrat l'¨²ltima voluntat del seu progenitor.

Al Greco se li atribueixen tres versions d'aquest tema: la de la col¡¤lecci¨® Thyssen, la del Museu del Prado i la de la col¡¤lecci¨® Mu?oz Ramonet; totes molt semblants pel que fa a la posici¨® reclinada de la mare de D¨¦u, la roba de l'arc¨¤ngel i la col¡¤locaci¨® de cames i bra?os. Els experts asseguren que la de Mu?oz Ramonet (de la qual nom¨¦s es coneixen imatges en blanc i negre), a part de ser de m¨¦s gran que les seves germanes ¨¦s de m¨¦s qualitat.

L'obra, juntament amb una altra signada per Goya, est¨¤ pendent de ser lliurada per les filles de l'industrial, que la retenen des que el seu pare va morir, malgrat que totes les inst¨¤ncies judicials han assegurat que pertany a Barcelona.