Vencedors i ven?uts

Com totes, la llarga batalla que acaba de desenvolupar-se en l'escenari pol¨ªtic espanyol ¨Cm¨¦s del doble de llarga que la del Somme, tan llarga com la de Verdun¨C ha tingut vencedors i ven?uts. No ha estat una batalla de moviments, d'al¨¨ napole¨°nic, sin¨® un cl¨¤ssic enfrontament de desgast, sense brillantor, en qu¨¨ guanya qui s¡¯erosiona menys. I aquest ha estat, sens dubte, el Partit Popular de Mariano Rajoy.

Per verificar-ho, n¡¯hi havia prou amb observar els estats d'¨¤nim de dissabte passat al Congr¨¦s dels Diputats, al final de la sessi¨® d'investidura. Mentre els parlamentaris del PP, euf¨°rics, ovacionaven Rajoy a crits de ¡°president, president!¡±, com si estiguessin a la vorera del carrer G¨¦nova celebrant una nit de triomf electoral, l'ambient en les files socialistes era de funeral, amb el grup parlamentari desballestat, els d¨ªscols justificant-se davant la premsa i Antonio Hernando en el paper de primer oficial del Titanic, obligat a posar cara al naufragi davant l'abs¨¨ncia del capit¨¤ (o de la capitana).

Pel que fa refer¨¨ncia a Ciutadans, els esfor?os d¡¯Albert Rivera a l'hemicicle per mostrar-se contundent i fins i tot amena?ador davant el presidenciable popular no van poder esborrar la sensaci¨® d'un partit taronja convertit en reposapeus d'aquell mateix Rajoy a qui havien prom¨¨s no donar suport en cap cas.

Aix¨ª doncs, de les tres forces gr¨¤cies a les quals Mariano Rajoy allargar¨¤ la seva estada a la Moncloa quatre anys m¨¦s (excepte sorpreses), l'¨²nica que pot sentir-se satisfeta i orgullosa ¨¦s el Partit Popular. T¨¦ m¨¦s for?a, en vots i escons, que fa deu mesos. Si, fa un any, Ciutadans semblava capa? de disputar-li seriosament l'espai de centredreta, l'amena?a est¨¤ avui molt domesticada. I, amb un PSOE redu?t a cendra, els populars s'han quedat sense cap alternativa ¡°d'ordre¡±; ¨¦s poc versemblant que, si no es produeix un cataclisme economicosocial, Podem penetri amb for?a als caladors de vot del PP.

S¨ª, els optimistes subratllen que Rajoy ara no tindr¨¤ majoria absoluta, que es veur¨¤ obligat a negociar, a consensuar, a cedir, a canviar. Permetin-me que ho dubti, i que expliqui per qu¨¨. No tindr¨¤ 176 vots garantits, ¨¦s cert; per¨° tindr¨¤ el Butllet¨ª oficial de l¡¯Estat, i el recurs al decret llei, i el blindatge que el sistema legal espanyol atorga al president del Govern espanyol. I, en cas de dubte o conflicte jur¨ªdic, disposar¨¤ d'una alta judicatura d¨°cil i d'un Tribunal Constitucional, com fins avui, m¨¦s que amic. A m¨¦s, el tab¨² del refer¨¨ndum catal¨¤ far¨¤ pr¨¤cticament impossible ¨Ccom ja ha passat al llarg del 2016¨C que les altres forces parlament¨¤ries es posin d'acord per fer-lo fora del poder.

Excl¨°s, doncs, al meu judici, l'escenari d'un Rajoy for?at per l'aritm¨¨tica parlament¨¤ria a rectificar el rumb, ¨¦s m¨¦s cre?ble que ho faci per pr¨°pia iniciativa, espont¨¤niament? No ho crec, per raons tant individuals com col¡¤lectives.

El PP, o la dreta espanyola ¨Cno s¨¦ si per her¨¨ncia gen¨¨tica d'aquell vell esl¨°gan gil-roblista, ¡°todo el poder para el Jefe!¨C estan formatats per governar amb majoria absoluta. A Aznar, no tenir-ne en el seu primer mandat li va suposar una veritable tortura, cosa que es va compensar amb escreix ¨Cfins a la borratxera¨C entre el 2000 i el 2004. Rajoy sembla m¨¦s moderat, per¨° el seu partit i el seu Govern han fet servir els 186 escons obtinguts el 2011 amb una prepot¨¨ncia no inferior a la de l'avui president de la FAES. O ens hem oblidat ja de les actituds desvegonyides de Wert, de Fern¨¢ndez D¨ªaz, de Montoro...? I de la negativa de sotmetre's al control parlamentari durant aquest any que ha passat ¡°en funcions¡±?

Res indueix a pensar que aquest tarann¨¤, que aquesta cultura pol¨ªtica canvi?n despr¨¦s de la reinvestidura. De fet, el mateix Rajoy ho va advertir dissabte: ¡°Accedeixo al Govern per perseverar. No estic disposat a derrocar el que s¡¯ha constru?t... No es pot pretendre que traeixi el meu projecte¡±. Si no el traeix, ¨¦s que el mant¨¦. I el mantindr¨¤, tamb¨¦, pel que fa a Catalunya, sense atendre cap dels assenyats raonaments que Xavier Vidal-Folch apuntava a EL PA?S dilluns passat.

Com Philippe P¨¦tain a Verdun, Rajoy es va atrinxerar fa un any en la consigna defensiva d¡¯ils ne passeront pas! I no han passat, encara que alguns vulguin enganyar-se.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.