Fern¨¢ndez D¨ªaz, el ministre amortitzat

Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz s¡¯hi ha resistit fins al final. "Em sento amb forces", deia fa nom¨¦s uns dies el ja exministre de l¡¯Interior. Sabent que, amb 66 anys, aquest podia ser el seu oc¨¤s pol¨ªtic, no tenia (ni va manifestar) cap ganes d'anar-se¡¯n. I menys aix¨ª: escaldat pels esc¨¤ndols dels enregistraments al seu propi despatx, reprovat a Parlament espanyol i pendent d'una compareixen?a a la comissi¨® d¡¯interior del Congr¨¦s per haver promogut presumptament des del seu c¨¤rrec investigacions de possibles corrupteles dels seus rivals pol¨ªtics... Mariano Rajoy li ha dit ja que no compta amb ell en el seu nou Govern.

Ha estat ministre de l¡¯Interior des del desembre del 2011. La seva carrera pol¨ªtica va comen?ar amb 28 anys al CDS d¡¯Adolfo Su¨¢rez a Barcelona i ha tingut fins a 12 c¨¤rrecs diferents al Partit Popular ¨Cdes de governador civil als vuitanta fins a secretari d¡¯Estat de las Corts el 2004 i vicepresident tercer del Congr¨¦s entre el 2008 i el 2011¨C. Sembla un home contingut i calculador, de mirada m¨¦s aviat esquiva en la dist¨¤ncia curta. Per¨°, no.

Al ministre li agrada la marxa. Es podria dedicar al cinema, malgrat el desastre de la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula (El colibr¨ª). Li encanten les c¨¤meres. No amaga el seu perfil dolent. ?s agosarat en el verb i no sembla que mai li hagi importat gaire que el seu nom aparegu¨¦s en els titulars dels diaris perqu¨¨ sempre tenia una resposta per donar-ne un altre.

Amb ETA desactivada, va canviar l'abordatge del terrorisme. D'una banda, es va esfor?ar per la construcci¨® d¡¯"un relat just" per a les v¨ªctimes del grup, i, de l¡¯altra, en la lluita contra els gihadistes. Les dues coses han centrat gran part de la seva dedicaci¨® i discurs.

Com a bon patriota que sempre ha estat, en gran part per her¨¨ncia familiar (el seu pare va ser tinent coronel de cavalleria a l'ex¨¨rcit i subinspector en cap de la Guardia Urbana de Barcelona durant la dictadura franquista), no s'ha mantingut equidistant amb el desafiament independentista catal¨¤ i el nou panorama pol¨ªtic que ha seguit l'era del bipartidisme. M¨¦s aviat al contrari: uns enregistraments fets al seu despatx i misteriosament filtrats van evidenciar que durant el seu mandat es va fer servir els cossos i forces de seguretat de l¡¯Estat per destapar possibles corrupteles de rivals pol¨ªtics, especialment, catalans. La seva presumpta implicaci¨® en la creaci¨® d'aquesta anomenada "policia patri¨°tica" va enfonsar la seva popularitat i probablement l¡¯ha sentenciat, malgrat les seves bones relacions amb el president.

Amant de la hist¨°ria i de la ironia, fins que arribem a l¡¯Esgl¨¦sia. ?s un home de b¨¦ i de missa di¨¤ria. Segons els seus col¡¤laboradors, hi va sense excepci¨® almenys una vegada al dia, all¨¤ on sigui, "a hores intempestives per no interrompre la seva agenda, com a les sis del mat¨ª, per exemple". Jorge, el segon de deu germans, deu el seu nom a un oncle seu capell¨¤ del convent de les Carmelites Descalces de Maluenda. No li ha tremolat el pols per condecorar verges, protegir monges desvalgudes o donar la gesti¨® de l'acad¨¨mia de policies als bisbes.

Presumeix (perqu¨¨ pot) d'una mem¨°ria portentosa i ¨¦s (i t¨¦ fama de) "gran conversador". Nascut a Valladolid i catal¨¤ d'adopci¨®, ¨¦s una mica fanfarr¨®, s'atreveix amb gaireb¨¦ tot, li agraden els reptes intel¡¤lectuals i no tem la improvisaci¨®.

Enginyer industrial de carrera i inspector de Treball per oposici¨®, es va forjar com a pol¨ªtic amb el seu germ¨¤ Alberto, amb els populars catalans. ?s pare de dos fills i avi de dos n¨¦ts. T¨¦ fama de paio "equilibrat", "perfeccionista" i "meticul¨®s". I, sobretot, de ser amic personal del president del Govern espanyol. El seu desig m¨¦s gran ¨C"si D¨¦u vol", afegiria ell¨C va ser sempre ser nomenat ambaixador per la Santa Seu.

A la ciutat del pecat...

B¨¦, sempre, sempre... no. Diu la llegenda ¨Ci ha estat reconegut pel mateix ministre en alguna ocasi¨® en autoqualificar-se de "convers"¨C que tamb¨¦ va tenir una vida boja. Una etapa que li permet connectar amb aquela part de l¡¯"hum¨¤, massa hum¨¤" que porta dins. Per¨° tot va canviar despr¨¦s d'un viatge a Las Vegas. Era l'any 1991. Era diputat popular per Barcelona i hi va ser convidat pel Departament d¡¯Estat dels Estats Units en viatge oficial. Va passar un cap de setmana a la ciutat del pecat. El que va passar all¨¤ no ha transcendit ¨C"el que passa a Las Vegas, es queda a Las Vegas", ja se sap¨C, per¨° despr¨¦s d'all¨° va optar pel cam¨ª de la fe, amb rosari i lectura espiritual inclosa. Tampoc beu. Ni vi als ¨¤pats, presumptament per una "intoler¨¤ncia aliment¨¤ria gen¨¨tica".

Treballador impenitent, "fins a l'obsessi¨®", aquests cinc anys ha hagut de fer front a problemes urgents. Salts d'immigrants a les tanques de Ceuta i Melilla amb morts per pilotes llan?ades des de la riba per agents de la Gu¨¤rdia Civil. Ha promogut, contra vent i marea, l¡¯anomenada llei mordassa (Llei Org¨¤nica de Seguretat Ciutadana), aprovada en solitari pels populars, entre protestes de tots els grups per "vulnerar drets fonamentals". I en els ¨²ltims temps, va apar¨¨ixer com el patrocinador de l¡¯anomenada "policia patri¨°tica". Malgrat dir que ell es trobava amb forces, tothom el donava ja per un ministre m¨¦s que amortitzat. Pel que es veu, tamb¨¦ el mateix president, Mariano Rajoy.