Les paraules signifiquen

No tenia per qu¨¨ passar, per¨° ha passat. Tant parlar dels diacr¨ªtics, tanta manifestaci¨® per un s¨°l que estava de dol, i ara resulta que hi comen?a a haver objeccions de deb¨° a l¡¯ortografia, amb arguments prou s¨°lids que, a causa de la catarsi col¡¤lectiva i de l¡¯avan?ament de l¡¯aprovaci¨® de les noves normes, no podran ser tinguts en compte. Ara comen?a a obrir-se un debat que era necessari fa un mes i mig.

La sospita, leg¨ªtima, cau ara sobre l¡¯¨²s del guionet en mots formats per prefixaci¨®, quan el prefix s¡¯enganxa a un mot que encap?ala un sintagma lexicalitzat (alt c¨¤rrec, n¨²mero dos, primera dama). La norma vella feia enganxar el prefix (per exemple ex-) al primer dels dos mots, cosa que llegava extravag¨¤ncies com exalt c¨¤rrec o exprimera dama, una circumst¨¤ncia que els diaris ja evitaven amb el guionet. En aquest sentit, la nova norma serveix per clarificar l¡¯escriptura a la vegada que recull usos prou estesos entre els agents ling¨¹¨ªstics: ex-alt c¨¤rrec, ex-n¨²mero dos.

La flamant ortografia, per¨°, ha incl¨°s entre aquest tipus d¡¯elements tamb¨¦ sintagmes com director general, entenent que es tracta d¡¯una sola pe?a, i aqu¨ª ja han comen?at a apar¨¨ixer els recels. Tal com ha assenyalat Albert Pla Nualart, la casu¨ªstica, si estenem l¡¯¨²s del guionet a aquests exemples, se¡¯ns pot ben descontrolar, ja que res no sembla impedir que h¨¤gim d¡¯escriure subdirector per¨° sub-director general. I aix¨° sense tenir en compte que, formalment, no hi ha difer¨¨ncies substancials entre director general i ministre de l¡¯Interior (en tots dos casos, nom + complement del nom), de manera que, tal com fem ex-director general haur¨ªem de fer ex-ministre de l¡¯Interior. A m¨¦s, un secretari general pot tenir un vice-secretari general, i per tant haur¨¤ d¡¯anar separat ¡ªseguint la nova norma¡ª, per¨° un vicerector d¡¯Estudiants haur¨¤ d¡¯anar sempre junt, ja que es tracta d¡¯un tipus de vicerector i en cap cas existeix la figura del rector d¡¯Estudiants, que aqu¨ª justificaria la f¨®rmula vice-rector. Malament si es demana a l¡¯usuari de la llengua l¡¯aplicaci¨® de criteris que s¡¯escapin de la morfologia i l¡¯obliguin a tenir un coneixement del m¨®n que no hem de suposar que t¨¦.

La culpa, evidentment, ¨¦s de la sintaxi. La ling¨¹¨ªstica moderna, des de Noam Chomsky cap aqu¨ª (Chomsky no ¨¦s nom¨¦s un intel¡¤lectual nord-americ¨¤ d¡¯esquerres), ha carregat tot el pes de la descripci¨® ling¨¹¨ªstica sobre el component sint¨¤ctic de la llengua, i aix¨ª ha de ser. Per¨° la necessitat d¡¯emmotllar qualsevol mena de fenomen a una an¨¤lisi sint¨¤ctica sovint relega la intu?ci¨® del parlant a un paper secundari, en buscar construir un paradigma que expliqui una casu¨ªstica que d¡¯entrada resulta variada. Un sintagma com cascos blaus hauria de dur el possible prefix separat del nom (pro-cascos blaus), per¨° no totes les estructures equivalents (nom + adjectiu) tenen per qu¨¨ acomodar-se al mateix principi.

Aqu¨ª ens hauria de soc¨®rrer la sem¨¤ntica, la gran menystinguda de la descripci¨® ling¨¹¨ªstica. Com si els significats no formessin part de la llengua, sin¨® del m¨®n real ¡ªi per tant extraling¨¹¨ªstic¡ª, hem oblidat que les paraules han de voler dir alguna cosa, entenent per paraules les seq¨¹¨¨ncies de lletres limitades per dos espais en blanc. El problema de la norma que aglutinava el prefix al primer mot d¡¯un sintagma lexicalitzat no era que no tingu¨¦s manera d¡¯afectar tot aquest sintagma, sin¨® que generava paraules que no significaven res tot i estar ben formades: exalt, procascos, exprimera. En certa manera, que apareguin ¡ªcom sense voler¡ª aquestes pseudoparaules enmig d¡¯un text ¨¦s un indicador suficient per determinar si un sintagma est¨¤ lexicalitzat o no, com no ho est¨¤ director general, que generava un terme ben format i amb sentit com exdirector. No caldria, doncs, separar el prefix de qualsevol sintagma nominal, sin¨® nom¨¦s d¡¯aquells que produeixin paraules que no signifiquen.

No podem anar retocant indefinidament el mateix fenomen ortogr¨¤fic, i que fer uns canvis per una banda ens obligui a fer un sargit per una altra. Cada vegada que provem de tapar-nos el nas amb el llen?ol, se¡¯ns destapen els peus.