Ramon Casas, un fenomen

Preparada una mica a darrera hora, a finals de l¡¯any passat, la celebraci¨® dels 150 anys del naixement de Ramon Casas (Barcelona, 1866-1932) ha assolit un alt nivell de participaci¨®, tant per part d¡¯institucions, entitats i establiments comercials, que han organitzat tota mena d¡¯actes, confer¨¨ncies, rutes i exposicions, com del p¨²blic, que hi ha respost d¡¯una forma del tot entusiasta. Sens dubte, a Catalunya, Casas ¨¦s el pintor m¨¦s popular del tombant dels segles XIX a XX. Les tres exposicions d¡¯aquest novembre ¡ªdues a Barcelona, a la Fundaci¨®n Cultural Privada Rocamora i a la Galeria Goshtland, i una a Sitges, al Museu de Maricel¡ª marquen el gran acord de l¡¯efem¨¨ride, que es va iniciar amb dues mostres memorables, Ramon Casas. La vida moderna, al Museu del Modernisme (de mar? a juliol, per¨° que va tenir tanta acceptaci¨® que encara segueix oberta, de forma parcial), i J¨²lia, el desig, al Cercle del Liceu (de maig a juliol). Aquest desplegament permet construir ara un retrat total del gran geni modernista.

Per Catalunya amb carro. El viatge de Santiago Rusi?ol i Ramon Casas, que s¡¯inaugurar¨¤ pel juliol de l¡¯any que ve al Museu de la Vida Rural de l¡¯Espluga de Francol¨ª, es tancar¨¤ el cicle d¡¯exposicions, que tamb¨¦ n¡¯ha incl¨°s moltes altres de petit format a Badalona, Valls, Vilanova i la Geltr¨², El Vendrell, Mollet del Vall¨¨s o Navarcles. Una muni¨® de confer¨¨ncies tamb¨¦ ha enva?t el territori, de Nou Barris i Vilapicina a Montserrat i Cerdanyola del Vall¨¨s, passant pels barcelonins Col¡¤legi de Farmac¨¨utics, Acad¨¨mia de Bones Lletres i Reial Cercle Art¨ªstic o la taberna del Quatre Gats. Rutes per Sant Benet de Bages, El Vendrell, Vilafranca del Pened¨¨s i Torredembarra. I, fins i tot, alguna aparici¨® pat¨¨tica per indrets mitificats i fires modernistes pel deliri de badocs i de funcionaris disfressats i ab¨²lics.

Qualsevol iniciativa amb un m¨ªnim de serietat ha estat benvinguda i acceptada al calendari oficial, i aix¨° ha estat un gran encert de la comiss¨¤ria general, Vinyet Panyella, directora dels Museus de Sitges, que ha sabut sumar en comptes de marginar o recelar. I per acabar de reblar el clau, l¡¯imperi Inditex, sense buscar-ho, tamb¨¦ ha entrat en dansa, amb l¡¯obertura del flamant i enorme nou establiment Massimo Dutti, a la planta baixa i el principal de la casa que el pintor va fer bastir al capdamunt del passeig de Gr¨¤cia. Un edifici emblem¨¤tic del Modernisme, amb una elaborad¨ªssima decoraci¨® interior feta per Josep Pasc¨®, amb la supervisi¨® del mateix Casas, en el qual destaquen l¡¯ull d¡¯escala, els sostres i, sobretot, la impressionant llar de foc que va presidir a partir dels anys quaranta el taller d¡¯alta costura d¡¯Asunci¨®n Bastida i, molts anys despr¨¦s, l¡¯ampliaci¨® de la botiga Vin?on, que fins llavors ocupava nom¨¦s els baixos. Restaurada de cap a peus, ara la Casa Casas, amb llar de foc inclosa, llueix de nou, ara compartint americanes, brusetes i complements.

Hi ha hagut, i encara hi ha, Casas per a tots. I ¨¦s que el pintor dels Quatre Gats va ser tan poli¨¨dric que, ja a la seva ¨¨poca, podia satisfer uns i altres. Pintava el rei Alfons XIII i a la vegada denunciava la pena de mort i les repressions policials com ning¨² ho havia fet abans. Retratava la bona societat, carregada de convencions, classisme i prejudicis, i mentrestant agafava de models noies humils, i qui sap si de mal viure, que elevava a la categoria de deesses, tant o m¨¦s elegants que les riques del passeig de Gr¨¤cia. La clau del seu ¨¨xit potser va ser no buscar-lo, sin¨® ser ell mateix, fer sempre el que va voler i viure com li va semblar, al marge de qu¨¨ diria la gent. I com que era molt ric, ho va poder fer; altres que ho eren tant com ell es van limitar a viure dobles vides, les que fossin, i seguir l¡¯ordre establert.

Per aix¨° Casas, cent anys despr¨¦s, continua sent un personatge tan atractiu. Si nom¨¦s hagu¨¦s pintat senyores riques i manoles seria un nom m¨¦s del seguit d¡¯artistes que van poblar, amb retrats de marc daurat, salons i estances benestants del canvi de segle i que pengen ara discrets i opacs a les sales m¨¦s adotzenades dels museus, nacionals o locals. Casas va ser molt m¨¦s que aix¨°, tot i que aix¨° tamb¨¦ ho va ser, per¨° va saber mantenir, alhora, una gran quantitat de registres que s¨®n els que li han conferit grandesa i perdurabilitat, junt amb el gran domini de la pintura que tenia.

Intel¡¤lectualitat i boh¨¨mia

L¡¯aur¨¨ola d¡¯anarquitzant i de personatge gens convencional ¨¦s un dels trets m¨¦s atractius de Casas, tant a l¡¯¨¨poca, per la gent que hi estava d¡¯acord, com en els temps moderns. L¡¯¨ªntima amistat amb Santiago Rusi?ol, un altre bohemi de pro, ric com ell i artista polifac¨¨tic que tamb¨¦ va plantar cara a la bona societat, recreixia i recreix encara m¨¦s l¡¯aur¨¨ola dels dos. L¡¯un i l¡¯altre serien com el Banyeta, un exemple nefast per als joves noucentistes, seguidors del bisbe Torres i Bages, que promovia una Catalunya d¡¯ordre, moralista i ultracat¨°lica, i tamb¨¦ un revulsiu per a la bona societat de l¡¯¨¨poca que els havia d¡¯acceptar, si no de grat, per for?a, perqu¨¨ tamb¨¦ en formaven part. La vida boh¨¨mia obriria els horitzons de Casas i Rusi?ol, que aviat deixarien de ser uns jovenets provincians per tornar-se uns magn¨ªfics cosmopolites, actitud que tamb¨¦ es reflectiria en la seva obra, gr¨¤cies a la interacci¨® amb la gran quantitat de personatges rellevants que van freq¨¹entar.

Els dibuixos al carb¨® de m¨²sics, pintors, escultors, escriptors, actors i actrius, arquitectes, pol¨ªtics, cr¨ªtics d¡¯art i periodistes, catalans, espanyols i estrangers, formen un llegat excepcional i ¨²nic en tot l¡¯Estat espanyol. Ning¨² com Casas va dibuixar tants personatges rellevants de la cultura, ni ho va fer tan b¨¦ com ell. ?s una de les facetes m¨¦s destacades de la seva producci¨®, una bona part de la qual es conserva al MNAC. Tots aquests espl¨¨ndids dibuixos van servir, sovint, per omplir les p¨¤gines de la revista P¨¨l i Ploma, editada entre el 1899 i el 1903, i finan?ada i dirigida pel mateix Casas, igual que Quatre Gats, del 1899, i la posterior Forma, en aquest cas dirigida per Antonio Utrillo ¡ªque tamb¨¦ havia participat com a director literari a P¨¨l i Ploma¡ª, revista molt luxosa que va apar¨¨ixer entre 1904 i 1907, i que va ser un aparador de l¡¯art catal¨¤ m¨¦s destacat i modern de l¡¯¨¨poca. Els dibuixos de Casas van ser un referent per als joves Pablo Ruiz Picasso, Carles Casagemas, Joaquim Torres-Garc¨ªa i, entre altres, Ismael Smith, a qui Casas i Rusi?ol van ajudar de forma decisiva en la seva desclosa art¨ªstica.

Par¨ªs, ¡®juste milieu¡¯

Un dels moments m¨¦s feli?os de la pintura de Casas, i tamb¨¦ de la de Rusi?ol, ¨¦s el que correspon a la seva llarga estada a la capital francesa. All¨¤ van descobrir la modernitat i una nova forma d¡¯encarar els temes i tamb¨¦ la pintura en si mateixa; aquell Par¨ªs de la ¡°pluja divina de grisos¡±, tal com l¡¯evocaria anys m¨¦s tard el pintor Josep de Togores, en un dels seus textos m¨¦s memorables Dels meus records, publicat a La Revista el 1935.

Ni Casas ni Rusi?ol van arribar a ser impressionistes, es van quedar just un pas enrere, en l¡¯anomenat juste milieu, el punt prec¨ªs i equilibrat entre l¡¯academicisme, el simbolisme i l¡¯impressionisme, i, malgrat la prud¨¨ncia d¡¯aquesta actitud, ho van fer la mar de b¨¦. Aquest aspecte queda molt explicat a l¡¯exposici¨® del Maricel de Sitges que contextualitza els dos pintors catalans amb els models que van seguir des de Fran?a. Carolus Duran, que va ser mestre de Casas all¨¤, John Singer Sargent, Thomas Couture, Jacques-?mile Blanche, Henri Gervex i, fins i tot, l¡¯americ¨¤ James McNeill Whistler, serien referents del pintor catal¨¤, de la mateixa que, en els dibuixos, ho seria Henry de Toulouse-Lautrec.

A Par¨ªs, Casas va aprendre a refinar la paleta, amb grisos, roses, verds poma i blaus cel, mats i gaireb¨¦ opacs; a pintar sense gruixos, quasi amb tintes planes com la impremta; a compondre sota la influ¨¨ncia japonesa, tal com feien Manet o Degas. I malgrat les potents influ¨¨ncies, va fer una obra del tot personal, igual que Rusi?ol.

Els espais buits

Casas no va sucumbir mai a l¡¯encant de les muntanyes, ni dels prats i les postes de sol, que eren un celebrat i reeixit leitmotiv del paisatgisme catal¨¤ de finals de segle, de Modest Urgell a Joaquim Vancells, passant per Eliseu Meifr¨¨n, Joaquim Vayreda o Enric Galwey. La natura no va ser cap font d¡¯inspiraci¨®, i els pocs paisatges i marines que ens ha deixat no van gaire lluny. Casas ¨¦s l¡¯artista de la gent i, tamb¨¦, del paisatge urb¨¤ i dels interiors. La pres¨¨ncia humana era una condici¨® essencial en la seva pintura, fins i tot quan no hi ¨¦s, per¨° s¡¯hi ha deixat notar. Els espais buits que sovint presideixen molts dels seus quadres s¨®n una de les grans troballes de l¡¯artista. Uns espais existencials, de discreci¨® i solitud serena en els interiors dom¨¨stics, amb noies de perfil o d¡¯esquena ¡ªprimer les seves pr¨°pies germanes Elisa i Montserrat, i despr¨¦s la imprescindible J¨²lia¡ª, obrint un armari, descansant a la galeria, acotxant-se al llit... un espai que marca una dist¨¤ncia entre l¡¯observador i la figura que presideix l¡¯escena.

En altres obres, de car¨¤cter social, l¡¯espai ¨¦s qui marca la dist¨¤ncia i l¡¯aclaparament del poder; a El garrot vil (1894) ¨¦s el que ocupen les autoritats civils, militars i eclesi¨¤stiques, i el que marca la desolaci¨® de la v¨ªctima i la pena de mort; a La c¨¤rrega (1899) ¡ªque ja no surt del Museu Comarcal de la Garrotxa¡ª l¡¯espai buit i enorme, entre els obrers i la Gu¨¤rdia Civil repressora, ¨¦s el protagonista de l¡¯escena i crea tota la tensi¨® del quadre: el buit ¨¦s la prepot¨¨ncia del poder inabastable pel poble treballador. Casas no va significar-se mai pol¨ªticament en cap partit, les influ¨¨ncies ¨¤crates el feien esc¨¨ptic a l¡¯ordre establert, per¨° amb algunes de les seves grans creacions es va pronunciar de forma bastant inequ¨ªvoca.

La fam¨ªlia

?s un dels altres temes recurrents en l¡¯obra de Casas. L¡¯entorn familiar va representar una important font d¡¯inspiraci¨® per a l¡¯artista. La pl¨¤cida vida burgesa a la llar, el rep¨°s, la domesticitat, sense cap missatge ¡ªni prepotent d¡¯ostentaci¨® de la riquesa, ni moralista i beat a la manera de Torras i Bages¡ª; les figures de Casas ni resen ni celebren res, simplement hi s¨®n i prou, i aquesta serenor, una mica melangiosa, i tan ben pintada, els confereix una dimensi¨® universal. Tamb¨¦ va fer molts retrats elegants dels parents, no en va era un dels pintors m¨¦s cotitzats del g¨¨nere a Barcelona. L¡¯artista va pintar moltes vegades pares i germanes, cunyats i nebodes, per les quals sentia un afecte especial, i els seus respectius consorts i tota la descend¨¨ncia, mentre va viure. I segur que ¨¦s, de tots els pintors catalans de la hist¨°ria, qui m¨¦s vegades ha retratat la fam¨ªlia pr¨°pia. Un mosaic enorme de personatges que estudia molt b¨¦ Jordi S¨¢nchez, m¨¤xim especialista de la genealogia dels Casas. L¡¯exposici¨® Ramon Casas en fam¨ªlia, que es pot veure a la Fundaci¨® Rocamora, ¨¦s una petita mostra d¡¯aquest conjunt, i un bon complement de la resta, at¨¨s que cap altra exposici¨® parla en concret de la fam¨ªlia. Aqu¨ª s¡¯ha acotat, especialment, a la branca d¡¯una de les germanes, la Montserrat, de la qual s¨®n descendents directes els Rocamora; de l¡¯altra branca, la dels Codina, hi ha un impactant dibuix d¡¯Elisa Casas, acabada d¡¯enviudar, que va ser l¡¯esb¨®s preparatori d¡¯un oli que l¡¯artista va presentar el 1903 o el 1904 a Viena, als locals de la Secessi¨®.

La feminitat i els aven?os del XX

Si a Fran?a Renoir ¨¦s considerat el pintor per excel¡¤l¨¨ncia de la dona, a Catalunya ho ¨¦s Casas. Pocs artistes catalans van tenir una seva mirada tan sensible, delicada i precisa al m¨®n femen¨ª. Una de les estrelles ¨¦s la trista i montmartriana Madeleine, del Museu de Montserrat, que no ha sortit de la muntanya santa per poder mantenir un bon reclam en l¡¯efem¨¨ride casasiana. De fet, el museu montserrat¨ª t¨¦ una magn¨ªfica col¡¤lecci¨® de noies estirades, nues o vestides, i toilettes que es compten entre el millor d¡¯aquesta faceta de l¡¯artista. Tamb¨¦ el Cercle del Liceu en t¨¦ algunes de memorables, sobretot la c¨¨lebre i er¨°tica Sargantaine, un dels primers retrats de J¨²lia Peraire, amb qui Casas va tenir un comportament exemplar: la va fer musa, model, companya i, finalment, esposa, a desgrat de d¨¦u i sa mare.

A la vegada, a m¨¦s de representar la feminitat en la seva m¨¤xima esplendor i sensualitat, no va dubtar a dibuixar i pintar dones actives, sobretot conduint autom¨°bils, en una actitud del tot trencadora per a l¡¯¨¨poca. La manca de nost¨¤lgia pels canvis radicals del tombant de segle ¨¦s un altre dels aspectes interessants i divertits de l¡¯artista. Va encarar el progr¨¦s amb optimisme i va ser usuari decidit dels seus adelantos. Primer, de la bicicleta, que va utilitzar a cor qu¨¨ vols, i despr¨¦s i, tamb¨¦, en paral¡¤lel, de l¡¯autom¨°bil, i no va dubtar a fer-los protagonistes de molts quadres i dibuixos.

Casticisme i publicitat

Al pintor li agradaven els toros, com a tanta altra gent a l¡¯¨¨poca, i va fer uns quants quadres de corrides, alguns de m¨¦s reeixits a l¡¯inici de la seva carrera, i d¡¯altres de posteriors de m¨¦s anodins. En aquest context, tamb¨¦ va fer una infinitat de manolas, ben guarnides amb mantons de Manila, per¨° aqu¨ª poques vegades la seva pintura va poder transcendir el tema. La majoria s¨®n obres bastant t¨°piques i comercials. Sovint passa all¨° de ¡°vista una, vistes totes¡±; a l¡¯exposici¨® del Maricel n¡¯hi ha una bona colla. S¨®n l¡¯ant¨ªtesi de les gitanes majestuoses i aclaparadores d¡¯Isidre Nonell. Per¨° Casas va saber reconduir el casticisme una mica adotzenat, en canvi, en els seus cartells i, en el camp de la publicitat, va assolir obres molt reeixides. ?s el cas dels c¨¨lebres i efectius pasquins enormes de l¡¯An¨ªs del Mono, en qu¨¨ la manola potent dialoga amb el mico Darwin, amb una desimboltura absoluta. Com a cartellista popular, i tamb¨¦ culte, Casas va ser magn¨ªfic: els reclams de Codorniu; el Champange Kola, de Vigo; el Vino Fino Rub¨ª, de La Rioja; els Cigarrillos Par¨ªs, de Buenos Aires; la casa de mobles Jos¨¦ Ribas; l¡¯Auto Garaje Central o l¡¯Agencia de Inquilinato, de Barcelona; la Copa Catalunya d¡¯automobilisme; les campanyes per combatre la s¨ªfilis i la tuberculosi; la Enciclop¨¨dia Universal Ilustrada de l¡¯editorial Espasa; els Jocs Florals; i, naturalment, els magn¨ªfics cartells d¡¯Els Quatre Gats, P¨¨l i Ploma i Hisp¨¤nia s¨®n peces d¡¯antologia, buscades per col¡¤leccionistes i museus.