La pintura en el divan

En cr¨ªtica d¡¯art, fer psicobiologia ¨¦s una empresa arriscada, o almenys l¡¯intent sempre quedar¨¤ sotm¨¨s a impugnaci¨®. Les (des)raons de l¡¯inconscient ho posen tot en dubte productiu en incorporar al discurs aplicacions i analogies per descobrir actes fallits i associacions lliures. Aquesta elaboraci¨® de desitjos, reprimits o no, ¨¦s fonamentalment narrativa, i per tant poc apta per als formats considerats tradicionals, com l¡¯escultura i la pintura. La interpretaci¨® psicoanal¨ªtica ¨¦s ling¨¹¨ªstica (Freud deia que l¡¯inconscient est¨¤ estructurat com un llenguatge), aix¨ª que no sembla probable que trobem gaires trops sobre el llen?, com ara met¨¤fores o meton¨ªmies. Encara que n¡¯hi ha hagut algun intent notable.

En el seu estudi Un record infantil de Leonardo da Vinci (1910), Freud postula una al¡¤lusi¨® que t¨¦ a veure amb la mare del pintor tosc¨¤, morta temps enrere. L¡¯inventor de la psicoan¨¤lisi arrenca de les notes de l¡¯artista, on aquest associa un ocell, el mil¨¤, amb la possibilitat que els humans puguem volar. Leonardo conserva una imatge de quan era nen: un ocell hauria volat des de dalt d¡¯un tur¨® fins al seu bressol i li posa la cua a la boca, un ¡°record soterrat de quan havia estat alletat¡±. Sembla que Leonardo va transmutar aquella escena aliment¨¤ria a la Madonna Litta (1490, Museu de l¡¯Hermitage). Freud tamb¨¦ planteja la possibilitat que la cua de l¡¯ocell representi l¡¯amena?adora competici¨® amb el pare. Sigui el que sigui, Leonardo va viure obsessionat amb les ¡°plomes que ¡ªva escriure¡ª elevaran els homes, com fan amb els ocells, fins al cel¡±.

Prenguem ara l¡¯exemple de Pep Agut, artista que utilitza el mitj¨¤ pict¨°ric com a prototip te¨°ric per desestabilitzar les seves pr¨°pies (i les nostres) certeses. La seva exposici¨® a ?ngels Barcelona porta per t¨ªtol Pen¨¨lope i, en paraules de l¡¯artista, vol ser ¡°una tornada a casa¡±. Homer relata l¡¯episodi de Pen¨¨lope, que espera el retorn d¡¯Ulisses a la casa d¡¯?taca i es passa vint anys teixint (i desfent de nit) una t¨²nica per celebrar la tornada del seu marit (un retorn en el qual no creuen els seus pretendents).

Pen¨¨lope/Agut escapen de la representaci¨®, o m¨¦s ben dit, la representaci¨® ¨¦s una cosa diferida, que sempre romandr¨¤ inacabada. ¡°Intentar construir una imatge ¨¦s intentar, amb ella, tornar a casa¡±, diu Agut. El resultat ¨¦s un (no) llen? interromput, fet a for?a de tires, colors, volums, estructures. La pintura es converteix en un relat (la tela ¨¦s un text) amb les cicatrius d¡¯Odisseu, la seva t¨²nica (una tela que l¡¯artista va abandonar en el seu estudi durant anys, amb totes les marques del temps) o les petjades dels llocs per on aquest va viatjar (fotografies). La pintura ¨¦s res (el t¨ªtol d¡¯una de les obres); i, si ¨¦s alguna cosa, ¨¦s un gest amb les mans, el rev¨¦s de la tela. Un autoretrat. Tornar a casa ¨¦s esquivar la neurosi i prendre el quadre com un lloc de tractament. Un divan. ?s d¡¯esperar que Agut hagi tancat una etapa. Qui sap el que l¡¯espera, si aconsegueix despistar els pretendents. El pintor ¨¦s un ¨¦sser hum¨¤ que s¡¯aparta de la realitat acabada, la imatge, perqu¨¨ renuncia a la satisfacci¨® dels seus instints. El desig.

Si Agut porta les seves pulsions a un bastidor, Xavier Escrib¨¤ les desborda. La pe?a site-specific titulada D¡¯on venim, on som, a la galeria Marc Dom¨¨nech, ¨¦s un exercici de catarsi amb la pintura com a cos simptom¨¤tic, nom¨¦s que aqu¨ª la narraci¨® ¨¦s la de la pr¨°pia biografia, condensada en capes i capes de pintura. Una sinuosa l¨ªnia recorre les dues plantes de la galeria (cent metres) durant 47 dies (un dia per cada any de l¡¯artista), com una imatge corporal (autoretrat, de nou) que cont¨¦ viv¨¨ncies dividides per trams crom¨¤tics. En aquest calendari en forma de serp, el temps avan?a seguint la repetici¨® d¡¯una estricta seq¨¹¨¨ncia crom¨¤tica i num¨¨rica. Nom¨¦s el degoteig de la pintura i la morfologia de les estalactites s¨®n capa?os de desestabilitzar les certeses. La reaparici¨® del cos pict¨°ric com una forma danyada o incontrolada ¨¦s el que d¨®na a l¡¯obra art¨ªstica seu sentit abjecte.