L¡¯OTAN s¡¯inquieta davant d¡¯un l¨ªder que q¨¹estiona la defensa col¡¤lectiva aliada

L'OTAN viu amb por per l'arribada a la presid¨¨ncia nord-americana d'un l¨ªder que q¨¹estiona el principi fonamental d'aquesta organitzaci¨®: la defensa col¡¤lectiva. La possibilitat que el principal pa¨ªs aliat es desvinculi de l'obligaci¨® d'assistir qualsevol membre de l'Alian?a?que pateixi un atac, com va suggerir Donald Trump en campanya, s'ha fet m¨¦s real aquest dimecres. Malgrat les inquietuds latents, el secretari general, Jens Stoltenberg, va optar per felicitar el guanyador i convocar-lo a una reuni¨® ben aviat. Per¨° tamb¨¦ va voler recordar que una OTAN forta ¡°¨¦s important per a Europa, per¨° tamb¨¦ per als Estats Units¡±.

El tab¨² de deixar en suspens la pedra angular de l'OTAN, que considera un atac a un Estat aliat com un atac als seus 28 membres, no l'ha trencat cap dels l¨ªders inc¨°modes amb els quals la c¨²pula de l'Alian?a est¨¤ habituada a bregar. Aliats clau com Turquia i Pol¨°nia, amb dirigents autoritaris, tensen sovint la relaci¨® a l'OTAN. Per¨° cap d'ells havia vinculat la defensa col¡¤lectiva a l'aportaci¨® econ¨°mica que facin els socis, com va fer Trump l'estiu passat.

Llavors la vict¨°ria del candidat republic¨¤ es considerava improbable i el secretari general de l'Alian?a es va afanyar a replicar que la solidaritat entre els Estats era clau per a l'organitzaci¨®. Aquest dimecres, despr¨¦s de con¨¨ixer que ser¨¤ Trump qui marqui el rumb nord-americ¨¤ en els propers anys, Stoltenberg va evitar fer refer¨¨ncies a aquestes declaracions, per¨° va voler deixar clar que Washington ¨¦s el primer interessat que l'OTAN funcioni. ¡°L'¨²nica vegada que s'ha invocat l'article cinc [el que consagra la defensa col¡¤lectiva i que Trump va posar en dubte] va ser despr¨¦s d'un atac als Estats Units, l'11-S. I despr¨¦s soldats europeus van participar en la missi¨® de l'Afganistan, que va ser en resposta directa a aquest atac¡±, va incidir Stoltenberg en una breu compareixen?a a la seu de l'Alian?a.

Aquesta an¨¤lisi intenta destacar que, tot i que la majoria dels membres aliats no compleixen l'objectiu de destinar un 2% del PIB a la despesa militar, s¨ª que contribueixen a altres compromisos, com els desplegaments a l'exterior. Els Estats Units s¨®n, amb difer¨¨ncia, el membre aliat que m¨¦s recursos destina a la defensa (un 3,59% de la seva economia, respecte a l'1,45% dels aliats europeus). I nom¨¦s el Regne Unit, Gr¨¨cia, Pol¨°nia i Est¨°nia superen la barrera del 2%. Durant el seu mandat, el president Barack Obama ha redu?t el nivell d'inversi¨® nord-americana i ha instat la resta d'aliats a elevar les seves xifres, per¨° sense vincular mai la solidaritat a l'OTAN al nivell de despesa militar.

Per¨ªode d¡¯incertesa

Conscients que el l¨ªder republic¨¤ ser¨¤ a partir de gener el m¨¤xim responsable de les forces armades nord-americanes, fonts aliades confien que el seu discurs es moderi. I matisen que, en la mateixa entrevista on va q¨¹estionar la defensa col¡¤lectiva, tamb¨¦ es va declarar ¡°un gran fan de l'OTAN¡±, per la qual cosa esperen que aquest discurs prevalgui.

Els recels s¨®n, malgrat tot, innegables. Altres fonts consultades alerten que l'organitzaci¨® afrontar¨¤ un per¨ªode d'incertesa fins que el nou president prengui possessi¨® i defineixi les seves pol¨ªtiques. I encara que el pes de l'Administraci¨® pot moderar alguns dels postulats m¨¦s agressius del candidat Trump, el sistema nord-americ¨¤ atorga gran marge de maniobra al president.

M¨¦s enll¨¤ de possibles cites bilaterals, Trump es trobar¨¤ amb tots els caps d'Estat o de Govern de pa?sos aliats en una cimera extraordin¨¤ria que l'OTAN ja havia planejat per a la primera meitat de l'any (previsiblement al maig). Encara que les cites s¨®n biennals i l'¨²ltima va ser el juliol passat a Vars¨°via, l'Alian?a pretenia aprofitar l'estrena de la seva nova seu, que entrar¨¤ en funcionament a principis del 2017, per donar la benvinguda conjunta al nou president nord-americ¨¤. Quan es va projectar la trobada, els responsables de l'OTAN tenien m¨¦s en ment Hillary Clinton que no pas Donald Trump.

De manera m¨¦s imminent, els ministres d'Exteriors aliats es reuniran el 6 i el 7 de desembre per accelerar el refor? que ha fet l'organitzaci¨® en els ¨²ltims anys. A la cita est¨¤ previst que hi vagi l'actual secretari d'Estat, John Kerry, tot i que el seu marge de maniobra ja ser¨¤ molt limitat.