L¡¯enveja triomfant del periodisme mundial

Tal com demostra la premsa mundial, la tensi¨® entre cr¨°nica i ficci¨® ja ¨¦s un fals dilema. L'escriptor pot novel¡¤lar all¨° que li vingui de gust. Res el pertorba. Tot li serveix. Pot inventar successos hist¨°rics mai esdevinguts, posar noms reals a personatges imaginaris, donar la veu als muts i fer callar els insolents, desvirtuar el que van dir els vius o imputar als morts el que mai van fer. El novel¡¤lista pot fer el que li plagui i pot fer-ho quan i com vulgui, perqu¨¨ el seu privilegi ¨¦s la impunitat.

Com ¨¦s ben sabut: cap periodista renuncia a ser novel¡¤lista. I avui ¨¦s a punt d'aconseguir-ho.

Mario Vargas va atribuir a l'estirp dels escriptors una obstinaci¨® sacr¨ªlega. En l'estudi dedicat a Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, Historia de un deicidio, una extensa i detallada an¨¤lisi de l'obra mestra del Gabo, ens diu que el novel¡¤lista vol substituir D¨¦u i convertir-se ell mateix en un creador de mons, en el taumaturg de les hist¨°ries i els personatges que poblaran l'imaginari hum¨¤ amb la mateixa for?a que l'anomenat m¨®n real.

En presentar-nos l'escriptor com un de?cida, com un gel¨®s competidor de D¨¦u, com un envej¨®s imitador del Creador, Vargas d¨®na a la tradici¨® narrativa un lloc central en la cultura i adverteix que darrere de les grans novel¡¤les del segle hi ha el geni dissident, arrogant, irritat i terriblement intel¡¤ligent que ha retor?at la hist¨°ria del m¨®n.

Aix¨° ho deia Vargas el 1971.

M¨¦s de trenta anys despr¨¦s, el mateix autor va reunir les seves cr¨ªtiques liter¨¤ries m¨¦s destacades i les va agrupar sota aquest t¨ªtol: La verdad de las mentiras. En aquest nou exercici de sagacitat, Vargas ens diu que un novel¡¤lista elabora mentides, potser convincents, atractives, entretingudes, per¨° mentides al capdavall.

Vargas, inexplicablement, d¨®na per cancel¡¤lada l'ambici¨® dels escriptors i redueix la seva tit¨¤nica revolta promet¨¨ica a un simple exercici d'imaginaci¨® liter¨¤ria. Oblida el combat tr¨¤gic de la revolta que va glossar en el seu llibre i ens consola amb l'enginy¨®s i acurat ofici que fa les del¨ªcies dels lectors.

Qu¨¨ ha passat? Qu¨¨ li ha passat a la nostra generaci¨®, durant l'¨²ltim ter? del segle XX, perqu¨¨ la superba epopeia dels escriptors hagi quedat redu?da a un artifici de contistes? Com hem pogut perdre en el curs d'aquest sobtat viatge la m¨¦s excelsa de les nostres conquestes? Com es va convertir el de?cida en un mentider?

Podr¨ªem pensar que una educaci¨® deficient ha deteriorat la capacitat cognitiva d'una poblaci¨® incapa? de seguir el fil narratiu d'un discurs complex. Que els mitjans audiovisuals han infantilitzat l'adult fins a convertir-lo en alg¨² resoltament incapa? de comprendre les estrat¨¨gies liter¨¤ries. Que la l¨°gica de l'avorriment ha subornat els millors cervells fent-los c¨°mplices de la ind¨²stria de l'entreteniment. Que l'obsessi¨® per l'audi¨¨ncia massiva ha destru?t la interlocuci¨® cultural. Que la cr¨ªtica liter¨¤ria contribueix amb la seva falsa equanimitat a confondre les obres d'art amb els productes industrials.

A aquesta decad¨¨ncia aspira la premsa mundial. Sempre envej¨®s de la literatura, el periodisme es pregunta: i per qu¨¨ jo no? Si els grans novel¡¤listes menteixen com bergants, per qu¨¨ no podria jo mentir a discreci¨®? A m¨¦s: si els lectors estan cansats, avorrits, i ja no saben llegir novel¡¤les, qui som nosaltres per obligar-los a llegir diaris?