Un dia amb Ernest Lluch

Cap a l'estiu de 1998, El Correo (antigament denominat El Diario Vasco del Pueblo Espa?ol) em va convidar, en qualitat de col¡¤laborador, a la inauguraci¨® de les seves noves rotatives. La invitaci¨® inclo?a un sopar i una nit d'hotel al mateix Bilbao. De manera que no vaig desaprofitar l'ocasi¨® que se'm brindava per fer una escapada a la ciutat del Nervi¨®n i de pas veure els meus col¡¤legues de tasques liter¨¤ries, degut a la meva participaci¨® com a cr¨ªtic a les seves p¨¤gines culturals. En arribar a l'aeroport del Prat, enfilo la zona d'embarcament i veig a la cua Ernest LLuch, que tamb¨¦ col¡¤laborava al mateix rotatiu expressant les seves idees sobre la situaci¨® basca. En arribar a l'escala de l'avi¨® veig que Lluch est¨¤ justament davant meu per abordar l'aeronau. Tamb¨¦ simult¨¤niament descobreixo que l'aparell ¨¦s un bimotor, cosa que augmenta la meva natural inquietud a l'hora de pujar en aquests ocells d'acer. Ostres, quina por!, vaig exclamar, sense dissimular-ho gens. Llavors Lluch va iniciar una teoria que va completar a l'avi¨®, ra¨® per la qual vam seure junts. Amb els avions d'h¨¨lix no cal preocupar-se, va dir com si li urg¨ªs tranquil¡¤litzar-me. El fet de no tenir les pesades turbines el fa m¨¦s lleuger, i aquesta lleugeresa li permetria planejar si sorg¨ªs un problema. Vaig assentir i vaig albirar el meu futur immediat amb molt m¨¦s assossec, per b¨¦ que per res del m¨®n tenia ganes de corroborar la seva teoria. No vam tornar a parlar fins a l'arribada a Bilbao. A la sortida, uns homes amb uns cartells on havien escrit els nostres noms ens van rebre com si ens coneguessin de tota la vida i ens van acompanyar fins a un cotxe. Va ser all¨¤ on l'exministre de Sanitat em va demanar que li repet¨ªs el meu nom. A partir d'aquest instant i fins al retorn no va deixar mai d'anomenar-me Ayala. En franca correspond¨¨ncia jo li deia Lluch. I ens tract¨¤vem de vost¨¨.

Durant el sopar que ens va oferir el diari, recordo que Lluch va participar amb unes paraules en un col¡¤loqui que s'havia improvisat poc abans de l'¨¤gape. L'endem¨¤ al mat¨ª, despr¨¦s d'esmorzar, vaig sortir a fer una passejada per la ciutat. No vaig veure Lluch. Quan vaig tornar, cavil¡¤lant on dinaria at¨¨s que el vol de tornada estava programat per a la tarda, vaig sentir un fragor¨®s "Ayala!" Era Lluch que em deia que m'estava buscant per fer una caminada per Bilbao. T¨¦ pensat algun lloc, Ayala, per menjar? Li vaig contestar que no i em va suggerir fer-ho al restaurant de l'aeroport. Vam anar cap all¨¤ i en poc temps ja est¨¤vem asseguts a una taula demanant el mateix: una amanida i un peix irreprotxable. Vaig observar que Lluch portava un llibre d'Anagrama a la m¨¤. Voldria recordar el seu t¨ªtol i fins avui m'¨¦s impossible. S¨¦ que parlem de llibres, per¨° no recordo de quins. Mentre ho f¨¨iem van comen?ar a apropar-se uns joves molt ben plantats i atl¨¨tics a saludar-lo, com si es tract¨¦s d'un ritual inevitable. S¨®n de la Reial (Societat), em va dir. S¨®c accionista del club i em coneixen bastant perqu¨¨ sempre que puc vaig a veure'ls jugar a Sant Sebasti¨¤. Passada la desfilada futbol¨ªstica, em va venir a la mem¨°ria un fet del passat en el qual ell participava. Es tractava d'unes noces entre una amiga de la meva dona i el que va ser durant uns anys, i ara torna a ser-ho, conseller d'Hisenda de la Generalitat de Val¨¨ncia, el tamb¨¦ economista i socialista Vicent Soler. Era una nit d'estiu a Banyoles. I guardo per sempre la imatge inesborrable de Lluch ballant amb acurada delicadesa, amb qui segurament era la seva esposa. Corria l'any 1980. Em va semblar que li havia agradat que l'hi record¨¦s.

Li vaig dir tamb¨¦ que havia llegit el seu llibre sobre l'austracisme a Espanya. Em va mirar amb una barreja d'agra?ment i estranyesa. ?bviament no parlem de la independ¨¨ncia de Catalunya, perqu¨¨ en aquells dies no es parlava d'aquest tema. Per¨° s¨ª que parlem d'un autor de llibres de filosofia espanyol, que sempre responia a la seva posici¨® dialogant i pactista respecte al problema basc amb el mateix menyspreu: "Ximpleries". Em va fer l'efecte que li dolia. Demanem el compte i va voler pagar ell. Li vaig dir que ho f¨¦ssim l'escot. Va acceptar no gaire conven?ut.

Arribem a Barcelona i em va preguntar on vivia. Li vaig contestar que al Guinard¨®. Va recollir el seu cotxe (un Seat Toledo blau el¨¨ctric) del p¨¤rquing de l'aeroport i em va portar a casa. Encantat de con¨¨ixer-lo, Ayala, ha estat un plaer. Vam fer una encaixada i ja no el vaig tornar a veure mai m¨¦s.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari