Universitaris irreformables

No es veuen per definici¨®, ja que s¨®n l'obra viva de les universitats p¨²bliques de Catalunya, la seva carena. Amb quaranta desesperan?ats anys i pel sou intranquil d'un becari, els nostres professors no permanents ensenyen, investiguen i gestionen el dia a dia dels centres d'ensenyament superior, fan que no s¡¯enfonsin. El sistema universitari espanyol ¨Cincloent-hi el catal¨¤¨C va cr¨¦ixer amb desmesura en l'¨²ltim ter? del segle XX, per¨° va comen?ar a declinar ja abans que s¡¯acab¨¦s, quan les xifres demogr¨¤fiques de joves en edat d'estudiar a la universitat van comen?ar a disminuir: a Catalunya vam passar de 700.000 a mitjan noranta a uns 500.000 avui. Les universitats, per¨°, irreformables, van mirar cap a una altra banda.

Un segon factor de decad¨¨ncia va ser la crisi immobili¨¤ria i financera del 2008 i la seva gesti¨®, caracteritzada per les retallades lineals, no qualitatives. No va haver-hi cap ERO a les universitats catalanes i ara els professors desesperan?ats paguen pels altres. Un tercer factor ha estat el desenvolupament tecnol¨°gic. Aix¨° ¨¦s crucial, ja que l¡¯obstacle m¨¦s gran a les reformes passa per la canonitzaci¨® de la resist¨¨ncia al canvi tecnol¨°gic, a la globalitzaci¨®. Falten graduats en STEM (acr¨°nim en angl¨¨s de ci¨¨ncia, tecnologia, enginyeria i matem¨¤tiques) i, sobretot, els que combinen dos graus, potser de tres anys cadascun.

De vegades, la resist¨¨ncia es vol fonamentar en la necessitat de les humanitats, per¨° ¨¦s una objecci¨® no sincera: uns no volen recon¨¨ixer que ¨¦s molt complicat ensenyar hist¨°ria de l'art europeu sense saber dibuixar en diverses modalitats de perspectiva. D¡¯altres no volen veure que part del problema dels ensenyaments de lletres t¨¦ a veure amb el fet que la merit¨°ria Escola d'Escriptura del Ateneu Barcelon¨¨s est¨¤ plena a vessar, per¨° les universitats s¨®n r¨ªgides a l'hora d'ensenyar a escriure en els graus. Jo mateix trobo resist¨¨ncies quan, en lloc de posar ex¨¤mens, utilitzo un test i deixo que els alumnes redactin i defensin un treball sobre una q¨¹esti¨® jur¨ªdica, una cosa molt m¨¦s reveladora del talent que tres respostes sobre un temari memoritzat.

Els universitaris irreformables dirigeixen les seves cr¨ªtiques a les millors coses del sistema catal¨¤. Detesten l'excel¡¤l¨¨ncia, per elitista, i han iniciat una campanya en contra dels seus punts febles. Cal que quedi clar que la pe?a central del sistema catal¨¤, el programa Icrea, iniciat el 2001 per Andreu Mas-Colell, est¨¤ fora de l'abast dels irreformables: el programa descansa en dos pilars, un dirigit a la captaci¨® d'investigadors excel¡¤lents (com Neus Sabat¨¦, f¨ªsica) i un altre a premiar professors de primer nivell (200.000 euros en cinc anys que es reparteixen entre la universitat i el guardonat, per exemple, Manuel Garc¨ªa-Carpintero, fil¨°sof).

S¨®n ja uns 250 investigadors Icrea, i han canviat el mapa de la Catalunya cient¨ªfica al m¨®n. Ara se'ns veu m¨¦s que fa quinze anys. Ning¨² gosa criticar la Icrea obertament. Encara, no. El mateix val per a les grans infraestructures d'investigaci¨®, admirables centres desconeguts i, en diversos casos, compartits amb l¡¯Estat. Proveu-ho: l¡¯ALBA , el CNAG i el BSC.

Les cr¨ªtiques s'acarnissen amb el pla Serra H¨²nter, el qual es proposa haver incorporat 500 nous professors d'excel¡¤l¨¨ncia el 2020 a les set universitats p¨²bliques catalanes. Se censura perqu¨¨ descansa en la figura del professor contractat, defugint-ne la funcionaritzaci¨®. Per¨° ¨¦s una q¨¹esti¨® de nivells: els superiors tenen contracte indefinit. Altres cr¨ªtiques eren predictibles: el sistema Serra H¨²nter ¨¦s molt burocr¨¤tic, ja que els candidats necessiten haver-se acreditat davant una ag¨¨ncia avaluadora per participar despr¨¦s en un concurs que es divideix en dues fases. La primera ¨¦s eliminat¨°ria per raons de m¨¨rit i nom¨¦s la segona ¨¦s p¨²blica. Qualsevol advocat sap que un sistema aix¨ª produeix litigis, ja que els eliminats no s¡¯arrisquen gens si porten el seu cas als tribunals. Afegiu-hi que preval nom¨¦s l'angl¨¨s com a llengua franca. En el seu conjunt, per¨°, la iniciativa supera el grau de qualitat i, sobretot, d'honestedat, de la cooptaci¨® tradicional.

Els irreformables posen finalment l'accent en el fet que tot el sistema ¨¦s exogen a les universitats, les t¨¦ poc en compte, les buida de poder. ?s cert, per¨° reformar des de dins una universitat en un pa¨ªs postcat¨°lic del sud d'Europa ¨¦s com reformar un orde mon¨¤stic: sempre ha estat molt millor sortir de l'orde i fundar-ne un de reformat fora. Per evitar-ho caldria reestructurar ensenyaments, fusionar departaments i revisar cada cinc anys la seva composici¨®. Uns a l'al?a i d¡¯altres a la baixa.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil de la UPF.