Patti Smith al Cabanyal

Acabo de descobrir Patti Smith com a escriptora, no la poeta de les seves can?ons, sin¨® la narradora. Un dia va arribar a la meva b¨²stia la versi¨® francesa del seu ¨²ltim llibre, que m¡¯enviava l¡¯amic i escriptor Jordi Bonells, M Train, i ara se n¡¯edita l¡¯espanyola (Lumen, traducci¨® d¡¯Aurora Echevarr¨ªa). M¡¯he llegit les dues. Sabia que la Patti havia escrit la seva vida jove en arribar a Nova York i la seva trobada fonamental amb el fot¨°graf Mappelthorpe, quan eren gaireb¨¦ uns nens, que aix¨ª va titular aquelles mem¨°ries, sense el gaireb¨¦: ¨¦rem uns nens. Aqu¨ª relata el seu present, el seu temps de dona de setanta anys que veu com tantes coses desapareixen, com ara aquell bar, de nom ¡®Ino, on comen?a el llibre, on cada mat¨ª va a escriure a la seva llibreta i a prendre pa negre amb oli d¡¯oliva i molt de caf¨¨. Tamb¨¦ parla de tant del que roman, com el Cabanyal, a Val¨¨ncia.

No ¨¦s una an¨¨cdota sense m¨¦s ni m¨¦s, el Cabanyal. Ben poc ho ¨¦s en aquest relat que no fa recompte de la feina (aix¨ª es refereix a les seves actuacions, confer¨¨ncies i recitals) sin¨® de com els somnis sobreviuen i ens desperten. Patti Smith arriba a la capital valenciana en un viatge privat, fugint de les seq¨¹eles del vendaval Sandy a la seva terra, que s¡¯ho ha endut gaireb¨¦ tot en una platja on tot just s¡¯acabava de comprar un bungalou desnonat. Que estava resistint: ¡°Per¨° la meva casa petita, constru?da cent anys enrere, menyspreada pels corredors de finques, condemnada pels inspectors i rebutjada per l¡¯asseguradora, havia aguantat dempeus fins al final. Encara que amb danys severs, el meu ?lamo havia sobreviscut la seva primera gran tempesta del segle XXI¡±. A l¡¯autob¨²s que la porta a Val¨¨ncia la posen al cas del Cabanyal, alguns dels passatgers van a protestar pels seus carrers per salvar-lo de la demolici¨®.

Se suma a la manifestaci¨®. ¡°Velles cases de rajoles de colors, barraques de pescadors i bungalous com el meu. Estructures fr¨¤gils que mai no podran ser reempla?ades, nom¨¦s plorades. Com papallones que un dia desapareixen i prou. M¡¯hi vaig unir i vaig sentir la seva ira orgullosa barrejada amb cert grau d¡¯impot¨¨ncia¡±. S¡¯adona que tampoc ella sap ben b¨¦ qu¨¨ ser¨¤ de casa seva, el seu ?lamo trigaria molt a ser habitable. ¡°Tot ¨¦s present en aquesta escapada, mirar enrere ¨¦s f¨ªsicament impossible¡±. A la pensi¨®, no pot dormir. Alguna cosa l¡¯esperona, per¨°, a sacsejar-se la prostraci¨®, ¡°desperta¡¯t i crida [¡­] Vaig embolicar el coix¨ª amb una pancarta que proclamava ¡®Salvem el Cabanyal¡¯, em vaig arraulir i em vaig refugiar en el meu interior, buscant un consol que podia ser meu nom¨¦s de demanar-lo¡±.

La mort de l¡¯alcaldessa valenciana que va posar a la picota el Cabanyal m¡¯ha portat a la mem¨°ria la germinal aparici¨® del barri a les p¨¤gines de M Train, un tren que recorre i explora geografies, ¨¨tiques i est¨¨tiques del record. Els seus valors literaris radiquen en una certa moral de l¡¯¨²s de la paraula que li d¨®na qualitat vision¨¤ria. Que passa pel moviment, actitud hereva dels beat que sobreviu i s¡¯actualitza en tants artistes nord-americans de la m¨²sica popular. Aix¨ª arriba a Val¨¨ncia. Fa divuit anys que els ve?ns del Cabanyal-Canyamelar-Cap de Fran?a breguen per salvar casa seva. El 23 de novembre va causar impacte al barri. La pol¨ªtica que va voler destruir les seves llars i els seus carrers moria, i ells recordaven que ¡°moltes persones han mort amb el dolor de no saber si casa seua i, per tant, la seua mem¨°ria, perdurarien en el temps o serien destru?ts¡±. Rita Barber¨¢ in memoriam.

Aquests gaireb¨¦ vint anys de pugna, s¡¯acabaran aviat? Semblava que s¡¯havia fet un primer pas. El 16 de novembre es van trobar les tres institucions implicades: l¡¯Ajuntament, la delegaci¨® del Govern central i la Generalitat. La plataforma que reuneix els ve?ns resistents es congratulava aquell dia de la formaci¨® d¡¯una comissi¨® ¨Ct¨¨cnica, transversal (aquesta paraula recurrent) i oberta a totes les associacions i ve?ns del barri¨C, que ha d¡¯abordar de manera permanent i coordinada els diversos aspectes d¡¯aquests carrers ¡°en mat¨¨ria de seguretat i en l¡¯aspecte social¡±. Deu dies despr¨¦s, per¨°, la plataforma posava en circulaci¨® un altre comunicat: ¡°Continua el vandalisme i els intents d¡¯establir narco-sales al Cabanyal, que produeixen beneficis a les persones que les administren¡±, malgrat la tal comissi¨® que ho ha d¡¯evitar, tot aix¨°. Just aquell dia la ciutat de Val¨¨ncia donava per acabat el duel institucional per Rita Barber¨¢.

Sobreviur¨¤ de deb¨° el Cabanyal?