M¨¦s sobre la Secci¨® Filol¨°gica

En el meu darrer article vaig tocar un tema que deu ser el m¨¦s avorrit del m¨®n, per no dir de l¡¯univers. Era un comentari al document de la Secci¨® Filol¨°gica (SF) de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans Ortografia catalana. Hi destacava nom¨¦s uns pocs errors que hi vaig veure en lectura r¨¤pida. Avui, despr¨¦s d¡¯una lectura m¨¦s reposada, no tinc m¨¦s remei que tornar a un avorriment semblant, perqu¨¨ m¡¯hi obliguen les incongru¨¨ncies dels redactors.

Hi ha lleng¨¹es, com el castell¨¤, que tenen una ortografia molt senzilla. Altres, com el franc¨¨s i l¡¯angl¨¨s, la tenen m¨¦s complicada. La del catal¨¤ est¨¤ a mig cam¨ª. Per¨° si la SF de l¡¯IEC ha necessitat 166 p¨¤gines, carregades de repeticions in¨²tils, inflades de variants dialectals, plenes de regles mal redactades, amb lapsus i conceptes t¨¨cnics que nom¨¦s poden entendre els ling¨¹istes, vol dir que s¡¯ha fet una feina in¨²til i avorrida. Molt m¨¦s efica? hauria estat un diccionari ortogr¨¤fic que els usuaris, en cas de dubte, pogu¨¦ssim consultar, que ¨¦s el que fan els parlants que tenen una ortografia complicada. Pensar que estudiants i gent cultivada llegiran i aprendran 166 p¨¤gines de mem¨°ria per saber escriure sense faltes ¨¦s no tocar de peus a terra, ni tenir sentit de la realitat, i aix¨° ¨¦s el que passa als membres de la SF, que semblen m¨¦s preocupats per exhibir coneixements gremials (errors inclosos), que no pas per fer un servei a la llengua i al pa¨ªs.

Em sobten moltes coses d¡¯aquesta publicaci¨®. Per exemple: si sempre hem ent¨¨s que un d¨ªgraf ¨¦s un conjunt de dues lletres que representen un sol so, ¨¦s absurd dir que tamb¨¦ representen un d¨ªgraf el conjunt de dues lletres que tenen dos sons, com ara les dues primeres consonants de mots com adjunt, atzavara, etc. Un volum tan gruixut hauria pogut explicar per qu¨¨ el prefix negatiu a-, davant d¡¯una r, abans no doblava aquesta lletra (ar¨ªtmia), i ara s¨ª (arr¨ªtmia). I, en canvi, no passa el mateix amb la lletra s. Abans era asim¨¨tric i ara tamb¨¦. Remena que remenar¨¤s, i embolica que fa fort, perqu¨¨, d¡¯exemples com aquests, n¡¯est¨¤ ple.

Oferir tantes p¨¤gines amb tantes regles (moltes repetitives) i tantes excepcions i modificar-ne d¡¯altres que no calia modificar no ¨¦s fer un servei a la llengua ni als parlants ni al pa¨ªs. Fabra, a la gram¨¤tica p¨°stuma, en va tenir prou amb 18 per explicar el m¨¦s essencial de l¡¯ortografia. I valen m¨¦s aquestes 18 que les 166 de l¡¯Institut. Per¨° ¨¦s clar, l¡¯Institut, amb 18, no hauria pogut fer aquesta in¨²til exhibici¨® de gremi o de botigueta que ens ha regalat perqu¨¨ els admirem. Doncs, ho sento, d¡¯admiraci¨®, gens ni mica. I pel que fa a la gram¨¤tica, continuar¨¦ tenint a m¨¤ la que va dirigir Joan Sol¨¤, vetat fins pocs anys abans de la seva mort per la SF. I, com a contrast, hi ha membres d¡¯aquesta secci¨® que no han escrit ni una miserable ratlla sobre llengua catalana. Aix¨° ja n¡¯explica el funcionament.