Innovar en educaci¨®

S¨®n molts els senyals que indiquen que el sistema educatiu, en el seu conjunt, no est¨¤ sent capa? de respondre adequadament a les exig¨¨ncies que est¨¤ generant el canvi d'¨¨poca en qu¨¨ estem immersos. I aix¨° ¨¦s especialment significatiu at¨¨s el paper clau que el coneixement juga en un nou escenari on moltes rutines i maneres de fer es van veient r¨¤pidament arraconades. No ¨¦s nom¨¦s un problema de l'ensenyament formal i obligatori. Afecta qualsevol franja d'edat i qualsevol espai formatiu. De l'escola infantil a la universitat passant per la formaci¨® d'adults o cont¨ªnua. No cal inventar la roda. Es tracta d'aprofitar moltes pr¨¤ctiques i metodologies ja provades i combinar-les amb la imprescindible component tecnol¨°gica que amb tanta rapidesa altera i transforma les nostres vides.

Aquesta marea innovadora ha arribat al sistema educatiu catal¨¤. Sota els auspicis de diverses institucions com ara la Fundaci¨® Bofill, el Centre Unesco, la UOC o eduCaixa, s'ha engegat Escola Nova 21. Les expectatives s¨®n importants: ¡°Generar un ecosistema educatiu que doni respostes a les necessitats del segle XXI¡­ tot creant un marc amb les caracter¨ªstiques educatives que ha de tenir una escola avan?ada¡±. La voluntat ¨¦s partir de les escoles que ja destaquen per la seva capacitat d'innovaci¨® i generar un sistema d'aprenentatge encreuat i d'acompanyament que permeti modificar de manera substantiva els m¨¨todes i els continguts de l'aprenentatge, per situant-lo en el nou escenari tecnol¨°gic. El document de la Unesco, Repensar l'educaci¨®, i els seus precedents (Informe Delors del 1996 i Faure del 1972) serveix de pauta.

Si alguna cosa ha quedat clara aquests anys ¨¦s que no tothom vol dir el mateix quan parla d'innovaci¨®. I tamb¨¦ ha quedat clar, com sempre, que n¡¯hi ha que hi guanyen i n¡¯hi ha que hi perden en cada canvi generat. Des d'una perspectiva cr¨ªtica, s'insisteix a dir que dos par¨¤metres que cal aplicar per diferenciar les diferents modalitats d'innovaci¨® social que es propugnen (tant des de l¡¯OCDE, l¡¯FMI o el Banco Mundial, com des de moviments socials alternatius), s¨®n analitzar el grau d'impacte real que les propostes d'innovaci¨® generen en aspectes substantius relacionats amb el benestar ciutad¨¤ i les seves condicions de vida, aix¨ª com examinar el canvi en les relacions de poder pre-existents. Les preguntes que cal fer-se s¨®n, per tant, si les mesures innovadores aconsegueixen alterar de manera significativa temes clau avui no resolts en l'ensenyament p¨²blic com ¨¦s ara l'equitat en l'acc¨¦s a una educaci¨® creativa, que propici? la perspectiva cr¨ªtica i l'autonomia personal, i si aix¨° ho fan canviant els equilibris de poder i de capacitat de decisi¨® avui existents en el sistema d'actors de la comunitat educativa. Ens hauria per tant de preocupar, com molt b¨¦ diu el text de la Unesco, que la falta d'adaptaci¨® dels sistemes educatius acabi concentrant les din¨¤miques innovadores en els sectors amb m¨¦s recursos i capacitats cognitives i relacionals, i incrementi aix¨ª la desigualtat avui ja significativa, com apunta l'¨²ltim informe del S¨ªndic de Greuges.

D'altra banda, la perspectiva adoptada segueix estant b¨¤sicament centrada en l'ensenyament, sense aspirar a modificar el conjunt del sistema educatiu. No es tracta de culpar-ne els promotors, sin¨® de trobar-hi a faltar perspectives innovadores similars a les universitats en la formaci¨® d'adults, un espai que continua estant dram¨¤ticament desat¨¨s. ?s important aprofitar la creixent preocupaci¨® pels desajustaments entre pr¨¤ctiques tradicionals i entorn en transformaci¨® per replantejar el paper de l'educaci¨®. A l¡¯informe de la Unesco s'apunta la necessitat de superar la divisi¨® entre educaci¨® formal i informal, quan els espais formatius i d'experimentaci¨® es multipliquen i permeten experi¨¨ncies educatives en processos de¡¯¡°aprenentatge de servei¡±, pr¨¤ctiques laborals o processos de mobilitzaci¨® social.

Per¨° tamb¨¦ apunta aquest informe la necessitat de considerar l'educaci¨® com un b¨¦ com¨². Com un dret hum¨¤ fonamental, garantit pels poders p¨²blics, amb la coresponsabilitat de cada comunitat, que assumeix aix¨ª col¡¤lectivament la import¨¤ncia de l'acc¨¦s de tothom i la millor provisi¨® d'aquest b¨¦ com¨². L'informe conclou: ¡°El fet de considerar l'educaci¨® i el coneixement com a b¨¦ns comuns mundials podria reconciliar el prop¨°sit i l'organitzaci¨® de l'aprenentatge com una empresa social col¡¤lectiva en un m¨®n canviant¡±.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ciencia Pol¨ªtica de la UB.