Que els ponts de di¨¤leg siguin segurs

El vers massa gastat de Salvador Espriu no demana que es basteixin els ponts de di¨¤leg sin¨® que siguin segurs, ¨¦s a dir, que no se¡¯ns enfonsin sota els peus. Pertany a un poema de La pell de brau, en el qual el poeta entona una preg¨¤ria per Sepharad, perqu¨¨ ¡°visqui eternament, en l¡¯ordre i en la pau, en el treball i en la dif¨ªcil i merescuda llibertat¡±.

No es tracta de reprendre el di¨¤leg, sin¨® de fer-ho de forma certa i segura. Que el pont sigui aut¨¨ntic, no un artefacte de cartr¨® pedra. Que no se¡¯ns trenqui quan el carreguem amb el pes excessiu dels nostres arguments. Cal llegir, en tot cas, els versos que segueixen per entendre el seu significat ple: ¡°I mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills¡±.

El consell del poeta ¨¦s conegut: el di¨¤leg exigeix posar-se dins les sabates de l¡¯altre, comprendre les seves raons i despr¨¦s fins i tot estimar-les, moment en qu¨¨ el di¨¤leg d¨®na els seus fruits de pacte i de conc¨°rdia. En el cas de Sepharad, d¡¯Espanya vull dir, no n¡¯hi ha prou de mirar de comprendre i estimar les raons de l¡¯altre, sin¨® que el poeta ens aconsella que comprenguem i estimem les seves maneres de parlar diferents, les seves lleng¨¹es.

Per¨° Sepharad no existeix, Espriu ja no serveix, el di¨¤leg hisp¨¤nic s¡¯ha acabat, segons va anunciar l¡¯expresident de la Generalitat Jordi Pujol el 2009, un any abans de la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l¡¯Estatut de Catalunya. El Partit Popular feia molt temps que era lluny de Sepharad, des de la majoria absoluta d¡¯Aznar el 2000. Abans fins i tot que el tripartit catal¨¤ al Pacte del Tinell el declar¨¦s proscrit per a qualsevol di¨¤leg. Rajoy va prohibir a Josep Piqu¨¦ que particip¨¦s en la pon¨¨ncia de l¡¯Estatut. Despr¨¦s va recollir signatures contra la iniciativa catalana. Va rec¨®rrer davant el Constitucional i va pressionar l¡¯alt tribunal fins a arribar gaireb¨¦ a paralitzar-lo per tal d¡¯obtenir la sent¨¨ncia que buscava. Era el temps dels ponts trencats, segons l¡¯afortunada expressi¨® de Manuel Mili¨¢n Mestre.

L¡¯efic¨¤cia de l¡¯estrat¨¨gia est¨¤ fora de dubte. Certament, els populars estan pagant un preu, fins al punt que a Catalunya s¨®n el Nasty Party (partit antip¨¤tic en traducci¨® suau) i obtenen uns resultats electorals impropis d¡¯un partit de Govern. Per¨° tenen un alt rendiment electoral al conjunt d¡¯Espanya i divideixen el socialisme fins al punt de barrar-li el pas de la Moncloa. Si el PP pot guanyar gaireb¨¦ sense vots catalans, el PSOE no podr¨¤ fer-ho mai sense bons resultats a Catalunya.

No sabem ni podem assegurar que el di¨¤leg que ara s¡¯anuncia sigui veritablement el que diu ser. Els uns i els altres volen parlar, que ja ¨¦s prou. Per¨° cada part arriba carregada de condicions severes. Puigdemont est¨¤ disposat a discutir, per¨° nom¨¦s de la data, la pregunta i les circumst¨¤ncies de la consulta. Rajoy arriba disposat a discutir de tot menys de la consulta sobre la independ¨¨ncia. Ni una banda ni l¡¯altra semblen disposades a ¡°comprendre i estimar les raons¡± de l¡¯altra, en realitat, ni tan sols a escoltar-les.

S¨®n dos governs enrocats. L¡¯un, en un refer¨¨ndum obligatori. L¡¯altre, en l¡¯immobilisme constitucional. El Govern catal¨¤ es pot moure pel que fa als terminis del calendari i poc m¨¦s. L¡¯espanyol est¨¤ conven?ut que pot avan?ar en tot el que sigui quantificable, ¨¦s a dir, tradu?ble en termes monetaris, per¨° no en tot el que concerneix sobirania i sentiments. Ja se sap, els qui es veuen com a romans veuen fenicis a tot arreu.

El PP tamb¨¦ comen?a a moure¡¯s en direcci¨® a la reforma de la Constituci¨®, per¨° no vol obrir el portell sense saber-ne el resultat final. El consens no ¨¦s per al PP un edifici constru?t per tots sin¨® un acord tancat amb el PSOE previ a qualsevol moviment. El document federal de Granada acordat entre Rubalcaba i Navarro t¨¦ tota la pinta de servir per a aquest consens preliminar, ent¨¨s, ¨°bviament, com a punt d¡¯arribada, com el PSOE, i no com a punt de partida, com el PSC.

La novetat, per tant, no ¨¦s el di¨¤leg, que en propietat nom¨¦s existeix com a enunciat d¡¯intencions, sin¨® que el PP, per primera vegada com a m¨ªnim des del 2004, en lloc de seguir en la seva estrat¨¨gia dels ponts trencats ¨Cno a tot¨C, est¨¤ disposat a interferir en el proc¨¦s independentista amb personatges sobre el terreny de perfil m¨¦s pol¨ªtic i m¨¦s capacitat d¡¯intervenci¨® p¨²blica i amb ofertes de di¨¤leg i negociaci¨® en les q¨¹estions que no afectin la sobirania. Tot i la mod¨¨stia dels objectius, ¨¦s interessant observar si produeix efectes en l¡¯electorat, especialment a la zona central i moderada, i en el mateix proc¨¦s sobiranista.

En tot cas, s¡¯est¨¤ acabant l¡¯¨¨poca dels ponts trencats, per¨° sembla evident que encara no ha comen?at l¡¯¨¨poca dels ponts nous i segurs que Espriu volia per a Sepharad.