Traduccions catalanes de Kavafis

Les traduccions catalanes de l¡¯obra en vers de Konstandinos P. Kavafis (1863-1933) constitueixen un dels episodis m¨¦s llaminers de la hist¨°ria de la traducci¨® a Catalunya. Carles Riba, que certament tenia un olfacte molt fi per detectar la qualitat liter¨¤ria, degu¨¦ ser el primer del pa¨ªs que confeg¨ª una s¨¨rie de versions del poeta alexandr¨ª, que van quedar in¨¨dites a la seva mort (1959). Joan Triad¨² va oferir al p¨²blic el 1962 aquestes traduccions de Riba, de deb¨° magn¨ªfiques, fins al punt que Alexis E. Sol¨¤ demanava per a aquestes versions, al final del seu pr¨°leg a la reedici¨® dels mateixos textos, el 1977 (Barcelona, Curial), que fossin llegits ¡°amb respecte i, gaireb¨¦, veneraci¨®¡±. Era una manera de justificar ¡ªcosa que no feia falta¡ª que ell mateix, ¨¦s a dir, Eudald Sol¨¤, ofer¨ªs, com a bess¨® de les versions de Riba, les que aquest no havia tradu?t, tamb¨¦ magn¨ªfiques.

Josep Pla va arribar a afirmar, i em sembla que no s¡¯equivocava gens, que la traducci¨® que Riba va fer dels poemes de Kavafis era l¡¯obra po¨¨tica de m¨¦s qualitat de totes les que havia fet el nostre gran hel¡¤lenista. No sembla dif¨ªcil entendre, amb aquestes paraules, que Riba va entrar, en aquestes versions ¡ªpel sol fet que ho exhibia l¡¯original¡ª en una sensualitat rarament present en l¡¯obra pr¨°pia: massa devoci¨® per Paul Val¨¦ry, jo diria, cosa que mai no li va succeir al gran Josep Carner.

Hem escrit ¡°sensualitat¡±. Per¨° aquesta mat¨¨ria dels poemes del neogrec ¡ªtant o m¨¦s present en la seva obra que el record dels d¨¦us de Gr¨¨cia o, encara m¨¦s, d¡¯una s¨¨rie de personatges del per¨ªode hel¡¤len¨ªstic i alexandr¨ª que van interessar-li especialment per raons d¡¯heretatge¡ª, val a dir, la sensualitat, era una mat¨¨ria po¨¨tica que posse?a per a Riba una llinda, o un l¨ªmit, que el nostre poeta no travessava f¨¤cilment. Ras i curt: Kavafis era homosexual, i d¡¯aquesta condici¨® ¡ªque Sol¨¤, a la primeria de la transici¨®, va anomenar ¡°anormalitat¡±, els d¨¦us ens valguin¡ª en parla gaireb¨¦ la meitat de la seva poesia, o s¡¯hi refereix, o l¡¯alimenta, sense caure mai ni en la m¨¦s lleugera vulgaritat; al contrari.

Per¨° ara sabem m¨¦s coses de tot plegat gr¨¤cies a l¡¯extraordin¨¤ria reedici¨®, una altra, d¡¯aquests poemes ribokavafians, a cura d¡¯Eusebi Ayensa, home que sempre ha treballat molt b¨¦ en el camp de la poesia neogrega; ¨¦s a dir: K. P. Kavafis, Poemes, traducci¨® de Carles Riba (Figueres, Cal¡¤l¨ªgraf, 2016), amb pr¨°leg superior del curador. Per aquest llibre hom s¡¯ennova d¡¯una an¨¨cdota pr¨°piament substancial: com que el pudor¨®s i solemne Riba no volia de cap manera incloure a la seva antologia els poemes de Kavafis m¨¦s declaradament gais, els passava a la seva dona, Clementina, i li preguntava la seva opini¨®. Segons una entrevista que Llu¨ªs Bassets va fer a Arderiu, aquesta va dir: ¡°[El meu marit, ¨¦s a dir, Riba] em deia: ¡®Qu¨¨ et sembla, hi poso aquest? ?Tu a qui diries que es refereix, a un home o a una dona?¡¯. I aix¨ª va anar fent la tria¡±. ?s una de les an¨¨cdotes m¨¦s reveladores que conec a l¡¯entorn de Riba, perqu¨¨ assenyala una ultraprud¨¨ncia puritana ¡ªal cap i a la fi nom¨¦s es tractava d¡¯una traducci¨®; els poemes no eren seus¡ª, inexplicable en un home que sabia perfectament de qu¨¨ anava l¡¯amistat entre Aquil¡¤les i P¨¤trocle, o entre Orestes i P¨ªlades, per posar dos exemples d¡¯¡°amor d¨°ric¡±. El mal ja estava fet. Si Riba no hagu¨¦s tingut aquests escr¨²pols, potser ara tindr¨ªem tot Kavafis en vers tradu?t ¡ªamb gran categoria i bellesa, com ja va veure Pla¡ª, per un enorme home de lletres i amb una o?da fin¨ªssima per a la poesia.

L¡¯edici¨® d¡¯Ayensa millora ¡ªno solament amb el pr¨°leg ja esmentat, sin¨® tamb¨¦ amb unes perfectes Notes complement¨¤ries¡ª totes les altres edicions conegudes fins ara, i m¨¦s valentament que no ho van fer ni Triad¨² ni Sol¨¤, tots dos massa reverencials envers la figura del nostre hel¡¤lenista. Ayensa no s¡¯est¨¤ de remarcar que, al fam¨®s poema ?taca ¡ªel que no ha ent¨¨s ni remotament Llu¨ªs Llach, i aix¨ª van ara les coses al pa¨ªs, que pensa que l¡¯?taca de Kavafis ¨¦s una p¨¤tria anhelada i perfecta¡ª, Kavafis hi escriu dues vegades l¡¯adjectiu voluptuosos, paraula que Riba, tot i saber molt de grec, va traduir com delicats, adjectiu molt pur i noucentista, per cert. Carles Miralles, a qui a la universitat anomen¨¤vem ¡ªamb la v¨¨nia dels seus¡ª ¡°el Riba redivivo¡±, tamb¨¦ va traduir aquest poema, per¨° ho va fer com cal: ¡°perfums voluptuosos¡±, s¡¯hi llegeix. Ja ho veieu: tot un cap¨ªtol de la hist¨°ria de la traducci¨® al catal¨¤, i tot un cap¨ªtol de la moral liter¨¤ria d¡¯aquest tan delicat i poc voluptu¨®s sequeral nostre.