Jugar a escacs (divinament)

Avui em conformo a jugar. Encara soc una v¨ªctima dels escacs. Tenen tota la bellesa de l¡¯art i molt m¨¦s. I s¨®n m¨¦s purs que l¡¯art en la seva posici¨® social. No es poden comercialitzar¡±. Paraules de Marcel Duchamp pronunciades el 1952 durant un banquet a la New York State Chess Association. L¡¯artista franc¨¨s era encara un exiliat/refugiat, i des de feia anys somiava de tenir la ciutadania americana. Comptava amb els suports, ni m¨¦s ni menys, que d¡¯Alfred H. Barr, director de les col¡¤leccions de pintura i escultura del MoMA, i de Nelson Rockefeller, que llavors era subsecretari de Sanitat i Educaci¨® en el gabinet d¡¯Eisenhower. Els esbirros del ca?ador McCarthy estaven al cas l¡¯assumpte, argumentant que Duchamp era un dels l¨ªders del grup cubista, ¡°un dadaista i surrealista, tots ells rojos i perillosos¡±. No hem avan?at gaire.

La va obtenir finalment pocs mesos despr¨¦s i, com si es tract¨¦s d¡¯una confirmaci¨® en p¨²blic de la seva acabada d¡¯estrenar condici¨® de nord-americ¨¤, va apar¨¨ixer en un programa de la NBC titulat Conversations with the Elder Wise Men of Our Day (Converses amb els avis savis del nostre temps), on va explicar en el seu angl¨¨s amb agradable accent franc¨¨s que hi havia dues classes d¡¯artistes: l¡¯artista que est¨¤ integrat en la societat i el que no hi mant¨¦ cap vincle. ¡°Com a artista de la segona categoria, considero que el perill rau a caure en gr¨¤cia al p¨²blic immediat, a aquest p¨²blic que primer et fa costat, t¡¯acull, t¡¯accepta i et dona ¨¨xit. Jo prefereixo esperar el p¨²blic que vindr¨¤ d¡¯aqu¨ª a cinquanta o cent anys, despr¨¦s de mort¡±. Escac a la reina.

Duchamp va morir a Par¨ªs el 1968. La seva ¨²ltima aparici¨® p¨²blica havia estat en una performance musical amb John Cage (Reuni¨®) que consistia a jugar a escacs en un escenari amb un tauler prove?t de micr¨°fons de contacte que, cada vegada que es movia una pe?a, desencadenaven tota una gamma de sorolls electr¨°nics amplificats i imatges oscil¡¤losc¨°piques que el p¨²blic seguia a trav¨¦s de monitors de televisi¨®. Malalt i afeblit, es va retirar primer a Cadaqu¨¦s, ¡°un poblet ¡ªdeia¡ª de clima ideal i pesseta encantadora¡±, referint-se als preus molt m¨¦s baixos que a Fran?a, amb la seva fam¨ªlia i el seu amic Man Ray. Va morir setmanes m¨¦s tard, al lavabo del seu apartament a Par¨ªs. La seva dona Teeny el va trobar sense vida a terra, al costat del v¨¤ter. Quina ironia la de l¡¯home que havia capgirat un urinari de manera brillant (Fountain, 1917) descobrint ¡ªpotser maliciosament¡ª el cap velat d¡¯una madona renaixentista. El diari parisenc Le Figaro es va fer ress¨° de la not¨ªcia a la columna d¡¯escacs.

Duchamp necessitava una bona partida d¡¯escacs com un nad¨® el seu biber¨®

Conv¨¦ recordar, a prop¨°sit de l¡¯exposici¨® Fi de partida a la Fundaci¨® Mir¨®, comissariada per Manuel Segade, la capacitat disruptiva d¡¯un artista que necessitava una bona partida d¡¯escacs com un nad¨® el seu biber¨®. La mostra no t¨¦ l¡¯ambici¨® de les macroexposicions de tesi; al contrari, ¨¦s modesta, duchampiana; el seu dec¨°rum radica en el fet de relacionar la figura d¡¯un artista enormement carism¨¤tic i estrany amb alguns moviments d¡¯avantguarda i amb l¡¯art contemporani. L¡¯objectiu, doncs, ¨¦s visitar-la amb lleugeresa i una certa desconnexi¨® amb l¡¯art institucional, com hauria volgut la burleta i talentosa Rose S¨¦lavy (s¨ª, c¡¯est la vie), transsumpte fidel¨ªssim de Duchamp: ¡°Ara mateix, l¡¯¨²nica cosa capa? d¡¯interessar-me seria una poci¨® que em permet¨¦s jugar a escacs divinament¡±.

Al llarg dels sis apartats en qu¨¨ es divideix el recorregut, ¨¦s possible trobar peces formidables, estranyes, com l¡¯oli La partida d¡¯escacs (1910) procedent del Philadelphia Museum of Art, i el ready-made anomenat Tr¨¦buchet, que juga al t¨ªtol amb una coneguda maniobra (els dos amb la signatura de Duchamp). M¨¦s moviments: el Gran a tauler d¡¯escacs, de Paul Klee, els cavalls de Raymond Duchamp-Villon, les taules de joc d¡¯Isamu Noguchi, una pe?a de Merc¨¨ Rodoreda en la seva faceta com a pintora i els taulers dissenyats per Calder, Max Ernst (tots dos de 1944) i Saito-Maciunas (1968).

Per ser un joc inventat a P¨¨rsia (III aC), i vist com est¨¤ el mapa geoestrat¨¨gic del bressol de la civilitzaci¨® i fins on ¨¦s capa? d¡¯arribar el president del pa¨ªs m¨¦s poder¨®s del planeta, ¨¦s probable que ens trobem, aquest cop s¨ª, molt a prop del final de partida.?