La vida vulnerable

Com passa amb l¡¯obra de Jordi Cuss¨¤, cada nou llibre de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs (Perpiny¨¤, 1963) ¨¦s la reinterpretaci¨® personal d¡¯un determinat g¨¨nere literari: Els ulls de sorra era una novel¡¤la de guerra ambientada a Alg¨¨ria; Vagons robats es podia entendre com una road movie a la francesa; El crim de l¡¯escriptor cansat seguia la petja de Simenon; Xocolata desfeta retia un homenatge als exercicis d¡¯estil de Queneau, i El dia de l¡¯¨®s jugava amb la dist¨°pia i les regles de la ci¨¨ncia-ficci¨®. A Cr¨°niques del d¨¦u coix s¡¯enfrontava al relat hist¨°ric, i ara, a El navegant, Llu¨ªs es decanta per construir una poderosa novel¡¤la d¡¯aventures i corregir el rumb que prenen les de Jules Verne: aqu¨ª no hi ha converses amables entre els protagonistes, se sent a cada p¨¤gina la mala olor que s¡¯aferra a la pell i a la roba, i s¨®n ben pocs els personatges que estan desprove?ts d¡¯instints sexuals.

En contra d¡¯una de les pr¨¤ctiques habituals de Verne i la novel¡¤la decimon¨°nica, Llu¨ªs no atura el vertigen de la narraci¨® per detenir-se a descriure cap costum primitiu, per¨° s¡¯ha de suposar ¡ªi agrair¡ª que s¨ª que estaria d¡¯acord amb una de les coses que deia Verne, que una novel¡¤la no t¨¦ res a veure amb la psicologia.

El protagonista d¡¯El navegant, Assiscle Xatot, t¨¦ el poder d¡¯aprendre i assimilar una llengua a partir de qualsevol paraula ca?ada al vol. Cada un dels cinquanta cap¨ªtols est¨¤ encap?alat pel terme nuvolet en una llengua diferent ¡ª¨¦s el sobrenom que se li concedeix perqu¨¨ ¨¦s ¡°esquifit i p¨¤l¡¤lid¡± i ¡°les dones deien que a l¡¯alba quasi no et veuen passar¡±¡ª, i potser hi haur¨¤ el lector que s¡¯emocioni perqu¨¨ en aquest do hi vegi la reivindicaci¨® de la riquesa que posseeix qualsevol llengua, o perqu¨¨ hi ha de manera impl¨ªcita una cr¨ªtica al reduccionisme colonialista, o una defensa de la llengua catalana enfront de l¡¯actitud i la relaci¨® que hi mant¨¦ l¡¯estat franc¨¨s. ?s evident que aquesta c¨¤rrega alli?onadora travessa la novel¡¤la de dalt a baix, sense distreure gaire l¡¯atenci¨® del lector perqu¨¨ l¡¯anhel de saber noves lleng¨¹es s¡¯acaba convertint en una altra mena d¡¯aventura ¡ªuna aventura intel¡¤lectual¡ª, i perqu¨¨ l¡¯autor ¨¦s s¨¤viament caut a l¡¯hora de desenrotllar aquest tema; per¨° de la mateixa manera que el globus aerost¨¤tic que juga un paper cabdal en el pla de la novel¡¤la serveix per suggerir els avatars del protagonista ¡ªun cop s¡¯eleva al cel no es pot controlar on va: dep¨¨n del vent¡ª, potser tamb¨¦ conv¨¦ entendre el do d¡¯Assiscle Xatot com una met¨¤fora molt efica? de la pr¨°pia escriptura: davant dels embats de la Hist¨°ria, parlar moltes lleng¨¹es no ¨¦s gaire ¨²til ni ajuda a salvar la humanitat, exactament com passa amb la literatura.

M¨¦s enll¨¤ del lligam peculiar que el protagonista estableix amb totes les lleng¨¹es del m¨®n, El navegant ¨¦s una novel¡¤la d¡¯aventures constru?da amb una agilitat narrativa admirable ¡ªviva? i en¨¨rgica, la prosa de Llu¨ªs obt¨¦ una dif¨ªcil alian?a entre la causticitat i la vida vulnerable¡ª, plena de sorpreses que el lector celebra amb plaer juvenil, exemplarment calculada a l¡¯hora de distribuir la pres¨¨ncia dels atzars que condicionen els passos argumentals, amb un sentit impassible de l¡¯humor que serveix per remarcar encara m¨¦s la brutalitat de les perip¨¨cies que viu Assiscle Xatot una vegada marxa de Perpiny¨¤, arriba a Par¨ªs, viu el setge de la ciutat per part de les tropes prussianes a finals del 1870, i la revoluci¨®, l¡¯any seg¨¹ent, de la Comuna contra les tropes de la Rep¨²blica. Despr¨¦s d¡¯uns mesos de pres¨®, ¨¦s deportat a Noum¨¦a, enmig de la Melan¨¨sia, a l¡¯oce¨¤ Pac¨ªfic, i d¡¯aquesta manera Assiscle Xatot s¡¯integra a la perfecci¨® dins d¡¯una l¨ªnia gens menyspreable de la tradici¨® liter¨¤ria francesa: no s¨®n pocs els canalles o els innocents que han tingut d¡¯anar a provar la sort a la Legi¨® Estrangera o a les col¨°nies penitenci¨¤ries d¡¯ultramar, i la pres¨¨ncia de l¡¯exotisme sempre ha satisfet l¡¯afany d¡¯aventura dels lectors sedentaris de Par¨ªs.

El navegant es llegeix d¡¯una tirada, la trucul¨¨ncia i l¡¯efectisme epis¨°dic no est¨¤ renyit amb la cad¨¨ncia del relat, i el lector, en acabar el llibre, sap que Llu¨ªs, com Assiscle Xatot quan explica contes a la tribu que l¡¯acull, t¨¦ la virtut de narrar prou lentament, de retenir la respiraci¨®, d¡¯articular b¨¦ i de fer tots els gestos que atrauen l¡¯atenci¨® de l¡¯oient.