Teorema de la precaritzaci¨® m¨¨dica

Primer les premisses. Que un elevat percentatge dels metges amb contracte fix que treballen en centres de la xarxa p¨²blica del sistema catal¨¤ de salut compaginen aquesta ocupaci¨® amb l¡¯activitat en centres privats ¨¦s un fet provat. Que per a un ampli nombre d¡¯aquests professionals i de les associacions que representen els seus interessos aquesta ¨¦s una realitat desitjable tamb¨¦ ¨¦s conegut. Tercera premissa: molts metges joves han hagut d¡¯anar-se¡¯n a treballar a un altre pa¨ªs, i els qui es queden estan en situaci¨® de gran precarietat. Segons l¡¯informe ¡°La precarietat laboral del col¡¤lectiu m¨¨dic¡± del CoMB, la inestabilitat laboral en metges menors de 45 anys ¨¦s superior al 50%, el 25% dels especialistes no troben feina en acabar la seva formaci¨® i la temporalitat arriba al 87%. La quarta premissa ¨¦s que bona part del personal m¨¨dic amb contracte fix i c¨¤rrecs importants en els centres p¨²blics, despr¨¦s de m¨¦s d¡¯un lustre d¡¯assetjament i enderrocament pressupostari i medi¨¤tic sobre el sistema sanitari p¨²blic, acaben acceptant ofertes en el sector privat a inst¨¤ncies del prestigi guanyat en el p¨²blic. La cinquena. S¡¯estima que en 5-6 anys es jubilar¨¤ aproximadament el 25-30% dels metges que tenen un paper fonamental en la sanitat p¨²blica; at¨¨s que en les dues ¨²ltimes d¨¨cades amb prou feines hi ha hagut nova contractaci¨®, la p¨¨rdua de capacitat professional pot ser molt important. La sisena. El Departament de Salut destina centenars de milions d¡¯euros a contractar activitats de centres amb afany de lucre que van des d¡¯hospitals a serveis de salut mental, passant per centres de rehabilitaci¨®, di¨¤lisis o d¡¯atenci¨® prim¨¤ria. I una ¨²ltima premissa. Mentre aix¨° ocorre, la transnacional alemanya Fresenius Helios absorbeix el grup Quir¨®n Salut, ostentant una situaci¨® dominant en la salut privada a Catalunya i Espanya.

Despr¨¦s de les premisses, els corol¡¤laris. L¡¯informe del CoMB planteja un pla de xoc en el qual es reclama al Departament de Salut una ¡°sufici¨¨ncia pressupost¨¤ria¡± que permeti ¡°disposar de la plantilla adequada per cobrir les necessitats assistencials¡±; aix¨° d¨®na a entendre que, o b¨¦ aquestes no estan cobertes, cosa que no passa, o b¨¦ que es cobreixen amb la feina del personal que no est¨¤ en plantilla, com ¨¦s realment el cas. A m¨¦s, es proposa crear un observatori de precarietat. Aquesta actitud aparentment agosarada es confronta amb propostes de soluci¨® en l¨ªnia amb una visi¨® mercantilista de la sanitat on la sanitat privada, amb m¨²ltiples ¡°aliances¡± publicoprivades consolidades en els anys ¡°de l¡¯austeritat¡±, augmenta el seu poder, alhora que el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020 reconeix la ¡°sobrec¨¤rrega assistencial i la precaritzaci¨® de la major part de professionals de la sanitat¡± i assenyala repetidament per¨° vagament que cal comptar amb l¡¯¡°alian?a i participaci¨®¡± dels professionals i que aquests han de recuperar el seu ¡°lideratge¡±, ¡°dinamisme¡± i ¡°veu¡± dins del sistema sanitari. No obstant aix¨°, no s¡¯inclou de manera expl¨ªcita ni una sola mesura dirigida a contractar els professionals de la salut aturats o a millorar la seva situaci¨® prec¨¤ria dins de la xarxa p¨²blica.

El teorema final sembla obvi. Despr¨¦s de reunir els ¡°m¨¨rits¡± necessaris (beques, m¨¤sters, experi¨¨ncia laboral no remunerada, etc.) requerits, on acabaran treballant o subsistint els metges precaritzats? La seva precaritzaci¨® i la mercantilitzaci¨® de la sanitat p¨²blica catalana no s¡¯aturen.

Juan M. Peric¨¤s ¨¦s metge de l¡¯Hospital Cl¨ªnic de Barcelona i Joan Benach ¨¦s investigador de GREDS-Emconet (UPF).