L¡¯embolic de les monges de Sixena

A l¡¯abril del 1997, dos mesos despr¨¦s de saber-se que les monges de l¡¯orde de Sant Joan de Jerusalem havien venut a la Generalitat 97 obres i objectes del monestir de Vilanova de Sixena, el Defensor del Poble d¡¯Arag¨® va enviar un informe al seu govern auton¨°mic sobre com reclamar-los. Per a la Just¨ªcia, el m¨¦s aconsellable era exercir el dret de retractament, perqu¨¨ ni el Ministeri ni la comunitat havien estat informats de les vendes realitzades el 1983, el 1992 i el 1994, com obligava la llei. La via can¨°nica es deixava en segon lloc, i instava els poders p¨²blics d¡¯Arag¨® a impulsar gestions davant les religioses per ¡°establir els compromisos econ¨°mics necessaris¡± i ordenar els passos per efectuar la reintegraci¨® dels b¨¦ns, sobretot les pintures murals de la sala capitular exposades al Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya, MNAC.

Seguint la recomanaci¨®, Arag¨® va rec¨®rrer a l¡¯agost d¡¯aquell mateix 1998 davant el Constitucional, per¨° l¡¯alt tribunal va donar la ra¨® a Catalunya el 2012, negant el dret de retractament a Arag¨®. Quedava nom¨¦s la via can¨°nica, per la qual cosa les monges van comen?ar a prendre protagonisme. Per¨° quines monges? Ni el mateix govern d¡¯Arag¨® ho sabia. El 2006 i el 2007 la consellera de Cultura, Eva Almunia, va dir a les corts auton¨°miques que s¡¯estava negociant amb elles i que s¡¯havien reunit amb les religioses per poder aixecar el dip¨°sit de les obres. Per¨° el 2008 es va saber que Josefa Avellanas, l¡¯¨²ltima de les quatre religioses que havien abandonat el monestir d¡¯Osca a l¡¯abril del 1970 per instal¡¤lar-se a Barcelona havia mort el 2000, per la qual cosa el govern aragon¨¨s va haver d¡¯admetre ¡°que havia estat una errada¡±. Despr¨¦s que la mare federal de l¡¯ordre des del 2006, Virg¨ªnia Calatayud, negu¨¦s qualsevol relaci¨®, la situaci¨® va ser qualificada per la premsa aragonesa de ¡°surrealista i digna d¡¯una pel¡¤l¨ªcula de Bu?uel¡±.

L'ordre va cedir el dret a reclamar les pintures al govern d'Arag¨® que les havia denunciat per vendre els objectes

Deu ser per aix¨°, que en el plet que va comen?ar a l¡¯abril del 2012, el govern d¡¯Arag¨® i l¡¯Ajuntament de Sixena van demandar les monges per vendre els 97 objectes i les van asseure al banc dels acusats al costat de la Generalitat i el MNAC per comprar-los. Durant el judici, despr¨¦s de no compar¨¨ixer, van ser declarades en rebel¡¤lia processal, per¨° a l¡¯abril del 2015, quan la jutgessa Mar¨ªa del Carmen Aznar va emetre la sent¨¨ncia en la qual condemnava la Generalitat i el MNAC, va acabar exculpant-les de tot delicte, els va perdonar les costes i tampoc els va obligar a retornar els 299.634 euros que havien rebut per les obres, una quantitat que supera avui els 630.000 euros.

Poders del Vatic¨¤

Sense esperar a saber si serien condemnades, les monges santjoanistes van cedir al febrer del 2014 al Govern d¡¯Arag¨®, els mateixos que les havien assegut al banc dels acusats, el dret per comen?ar accions processals per recuperar les pintures que el 1992 elles havien dipositat al MNAC. B¨¦, les monges de Sixena no, les seves hereves, sobretot Calatayud, que des de gener del 2016 ¨¦s comiss¨¤ria pontif¨ªcia de l¡¯orde, t¨ªtol aconseguit en un temps record i l¡¯¨²nic que li permet reclamar les pintures.

Durant el judici, Arag¨® i Sixena han acusat Pilar Sanjoaqu¨ªn, una altra monja santjoanista, de fer i desfer segons la seva voluntat el patrimoni del monestir. En efecte, Sanjoaqu¨ªn va ser la que va autoritzar les vendes dels objectes i de diverses finques a Sixena i va llogar el monestir a les monges franceses de l¡¯orde de Betlem. Per¨° ella, no nom¨¦s era la priora de l¡¯orde a Valldoreix on s¡¯havien incardinat les monges de Sixena; a m¨¦s, tenia el reconeixement de la Santa Seu per alienar les peces que es van vendre i les monges que havien viatjat des d¡¯Osca li havien donat plens poders, segons consta en un document datat el 21 d¡¯abril del 1971: ¡°Tot el que ¨¦s del nostre monestir passa a la comunitat de Barcelona, siguin mobles com immobles, quadres i habitatges, terres de Sixena¡­¡±. Acord que es va tornar a ratificar per les ¨²ltimes tres monges de Sixena el 1982. Sanjoaqu¨ªn va aixecar diversos dip¨°sits realitzats al MNAC des del 1972, per¨° tamb¨¦ va dipositar altres obres en aquest museu, com les portes policromades del palau prioral del segle XIII, que formen part de les obres retornades al juliol a Arag¨®.

Sanjoaqu¨ªn no va professar com a monja a Sixena. Tampoc ho va fer Calatayud, que ha passat per Gandia i Valldoreix abans d¡¯acabar a Salinas de A?ana (?laba), i en el judici va recon¨¨ixer que nom¨¦s ha estat un parell de vegades al convent d¡¯Osca i no coneix res de Sixena.

¡°M¨¦s diners per obrir¡±

Per¨° el monestir no est¨¤ buit. Hi viu en lloguer una trentena de religioses de l¡¯orde de Betlem des del 1985. L¡¯orde no ha invertit ni un euro en el vell monestir, per¨° s¨ª que han constru?t una esp¨¨cie d¡¯urbanitzaci¨® de luxe, amb casetes amb terreny al voltant i un pati enorme on es reuneixen, tot envoltat d¡¯un mur alt, i ocupen algunes de les estances de l¡¯edifici medieval com l¡¯antic refetor on tenen la seva capella. Aquestes religioses, entre les quals hi ha metgesses, arquitectes i advocades, han estat les responsables d¡¯obrir el monestir al p¨²blic un dia a la setmana, com obliga la llei.

D¡¯elles dep¨¨n que es puguin veure les peces lliurades per Catalunya. Per¨° el litigi dels b¨¦ns els ¨¦s ali¨¨. ¡°Nom¨¦s volen m¨¦s diners¡±, expliquen fonts properes al consistori. Unes fonts que no descarten que les santjoanistes tornin a Sixena. ¡°Caldria buscar-les a l¡¯orde de Malta, per¨° abans caldria fer fora i indemnitzar les actuals¡±, asseguren. Les de Betlem asseguren que no poden fer declaracions i que per a tot el relatiu al monestir ¡°cal parlar amb patrimoni d¡¯Arag¨®¡±.