TV3, ¡°la nostra¡± o la de qui?

Els partits del Govern tenen un concepte patrimonial dels mitjans de comunicaci¨® p¨²blics i aix¨° passa a TV3. El director general de Comunicaci¨® del Govern, per exemple, considera ¡°una intromissi¨®¡± que un diputat de l'oposici¨® demani una llista de tertulians. I ho argumenta parapetant-se en el respecte pels professionals del mitj¨¤. Un escut utilitzat demag¨°gicament perqu¨¨ s¨®n aquests mateixos professionals els que denuncien sistem¨¤ticament l'elecci¨® pol¨ªtica dels c¨¤rrecs directius de les emissores i han hagut de ser ells, i no els pol¨ªtics, els qui han batallat ¨Ci han guanyat¨C per oferir una informaci¨® sense blocs electorals durant les campanyes. Considerar la cr¨ªtica com una inger¨¨ncia i no un exercici saludable ¨²nicament demostra que el Govern no vol mol¨¨sties en el cultiu del jard¨ª medi¨¤tic catal¨¤ i els seus organismes p¨²blics.

Quan es planteja la cr¨ªtica de l'escassa pres¨¨ncia en les tert¨²lies de veus que contradiguin el relat oficial, els defensors del model actual s'acullen al fet que en molts mitjans d'Espanya tamb¨¦ estan extremadament minoritzades o excloses les veus que defensen el cam¨ª de la independ¨¨ncia per a Catalunya. I ¨¦s cert, per¨° utilitzar aquest argument defensiu descobreix, al mateix temps, un reconeixement de la parcialitat (compensat¨°ria?) dels mitjans p¨²blics de la Generalitat, en qu¨¨, molt sovint, el discrepant de fons, si n'hi ha, ¨¦s un ¨²nic ponent, i la seva solitud connota d'excentricitat els seus arguments. A aix¨° s'afegeix l'acompanyament d'una selecci¨® de missatges procedents de les xarxes socials, majorit¨¤riament favorables al cam¨ª de la majoria parlament¨¤ria.

La llei que va crear la Corporaci¨® Catalana de RTV el 1983 va ser una de les primeres aprovades per consens un¨¤nime a la Cambra catalana. I va n¨¦ixer havent de combatre intents de recloure-la en un paper folkl¨°ric. TV3 i Catalunya R¨¤dio han jugat un paper molt important en la normalitzaci¨® del catal¨¤ i sempre han evitat la temptaci¨® de rec¨®rrer als g¨¨neres m¨¦s barroers que assegurarien una audi¨¨ncia m¨¦s alta. Per¨°, com em comentava fa anys un alt responsable de TV3, la seva abs¨¨ncia de la graella no s'explica ¨²nicament per una l¨°gica obligaci¨® d'un mitj¨¤ p¨²blic, sin¨® perqu¨¨ els catalans, que tamb¨¦ gaudeixen d'aquest tipus de programes, els volen veure per¨° no els volen veure a TV3, que va n¨¦ixer, a m¨¦s, com a reflex d'un suposat i net imaginari sobre Catalunya que no es pot entelar amb diversions grolleres.

Ara, el debat sobre TV3 s'intensifica per la p¨¨rdua de lideratge. Davant d'aquest descens, la direcci¨® de TV3 ha plantejat una futura programaci¨® per atreure l'audi¨¨ncia ¡°jove i urbana¡± que emigra a altres ofertes. Una q¨¹esti¨® m¨¦s f¨¤cil d'enunciar que d'aconseguir. I aix¨° va associat a una petici¨® de subvencions p¨²bliques suplement¨¤ries. Els responsables dels mitjans p¨²blics hist¨°ricament s'han vist sotmesos a una triple demanda per part de l'oposici¨® de torn: m¨¦s audi¨¨ncia, m¨¦s servei p¨²blic (en una entesa dubtosa del terme) i menys costos. Una triangulaci¨® dif¨ªcil. Per¨° ¨¦s clar que un ¨²s partidista del mitj¨¤ no ajuda a sostenir peticions de m¨¦s subvencions. TV3 s'anuncia com ¡°la nostra¡±, per¨° el cultiu d'aquest possessiu resulta m¨¦s complicat si es detecta una disminuci¨® d'audi¨¨ncia per deserci¨® (un fet explicable per la multiplicaci¨® de pantalles i plataformes) o per l'expulsi¨® d'un sector de la ciutadania per la persist¨¨ncia en la construcci¨® medi¨¤tica d'un imaginari, no ¨²nicament pol¨ªtic, que els fa fora (fet que seria m¨¦s preocupant).

La p¨¨rdua de pluralisme tamb¨¦ es detecta en el descens d'emissores aut¨¨nticament locals ¨CCatalunya va ser pionera en la seva emerg¨¨ncia, en una innovadora pr¨¤ctica del periodisme de proximitat¨C. Aquesta desaparici¨® ha estat provocada per la crisi, per¨° tamb¨¦ per maniobres legislatives que afavoreixen cadenes de televisi¨® locals amb poca vinculaci¨® amb les demarcacions on emeten. S¨®n maniobres que el professor de la UAB Josep ?ngel Guimer¨¤ explica, en part, ¡°pels interessos politicomedi¨¤tics del Govern¡±.

L'Executiu ha tornat a sondejar sobre la implantaci¨® d'un c¨¤non. No ¨¦s res estrany. N'hi ha al Regne Unit, Fran?a, It¨¤lia, Alemanya... En la mesura que s'aplica als tenidors d'un televisor resulta ara una mica anacr¨°nic perqu¨¨ molta televisi¨® es veu en pantalles alternatives. Per¨° ¨¦s inevitable la sospita que es vulgui implantar ¨²nicament per evitar l'avergonyiment pressupostari si es comparen les partides dedicades a mitjans de comunicaci¨® i les que es destinen a les urg¨¨ncies socials. De fet, els ciutadans ja paguem amb els impostos els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics.

Per¨° la q¨¹esti¨® urgent ¨¦s, com reclamava al febrer el Col¡¤legi de Periodistes, que es posi fi al mercadeig pol¨ªtic dels c¨¤rrecs directius i, des del consens, es reformi la llei que regeix els mitjans p¨²blics de comunicaci¨®, per refermar el seu pluralisme i el seu necessari paper en una democr¨¤cia.