Alerta amb els trilers

Potser el moviment independentista catal¨¤ no ho sap. O potser s¨ª. Per¨°, al meu judici, el seu error m¨¦s greu en l¡¯estrat¨¨gia per separar-se d¡¯Espanya ha estat optar per un cam¨ª equivocat: el de la desobedi¨¨ncia a la llei. Per aquesta ruta, no ho aconseguir¨¤ mai.

Naturalment, ha com¨¨s altres errors. No ¨¦s el menor plantejar les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques amb car¨¤cter plebiscitari i, com que no va guanyar-les com a plebiscit¨¤ries, en lloc de recon¨¨ixer la derrota, seguir endavant canviant de criteri: la majoria de vots es va convertir en majoria d¡¯escons. Van demostrar que eren trilers de la pol¨ªtica, alg¨² en qui no es podia confiar. Encara que en el pecat han trobat la penit¨¨ncia: ara estan amb la corda al coll, mig ofegats per la CUP. Per aix¨° busquen, i el tindran, el suport d¡¯Ada Colau i el partit que s¡¯est¨¤ formant.

Per¨° tornem al que ens ocupa, a la desobedi¨¨ncia sistem¨¤tica de la llei com a m¨¨tode per aconseguir la independ¨¨ncia, a aquest gran error. Per qu¨¨ gran error? Perqu¨¨ en l¡¯actualitat, per primera vegada en la hist¨°ria, la comunitat mundial de nacions comen?a a estar regulada per normes de dret internacional que m¨¦s o menys es compleixen. I en aquest cas concret es compliran, ja que els estats, tots els altres estats sense excepci¨®, no deixaran que Catalunya sigui un precedent d¡¯una cosa que desitgen evitar costi el que costi al seu propi territori: la secessi¨® d¡¯una de les seves parts.

Davant d¡¯aquesta comunitat internacional el separatisme catal¨¤ t¨¦ la batalla perduda per endavant, malgrat l¡¯abundant despesa invertida en propaganda. I aqu¨ª ve el segon perqu¨¨. Per qu¨¨ ho t¨¦ perdut per endavant? En primer lloc, perqu¨¨ el dret a decidir que s¡¯invoca per fundar un estat nou no existeix. El dret internacional regula el dret a la lliure determinaci¨® (o autodeterminaci¨®, que ¨¦s el mateix) per¨° clarament no ¨¦s aplicable al sup¨°sit catal¨¤.

El terme dret a decidir el va inventar el pol¨ªtic basc Juan Mar¨ªa Ollora, a mitjan anys noranta, precisament per solucionar aquest escull jur¨ªdic i tractar que fos un dret derivat del principi democr¨¤tic. No obstant aix¨°, cap norma, internacional o interna, l¡¯ha reconegut. Fins i tot en pa?sos que podrien oferir dubtes, com ¨¦s el Canad¨¤ respecte al Quebec va ser expl¨ªcitament rebutjat pel Tribunal Suprem en una famosa resoluci¨® del 1998. Per tant, Catalunya no invoca cap dret internacional.

En segon lloc, menys encara el reconeix el dret intern. Cap constituci¨® ¨Ca excepci¨® de la d¡¯Eti¨°pia i la d¡¯un estat gaireb¨¦ desconegut format per dues illes del Carib¨C el reconeix perqu¨¨, precisament, l¡¯exercici del poder constituent, el producte del qual ¨¦s la constituci¨®, no ¨¦s una altra cosa que l¡¯exercici del dret d¡¯autodeterminaci¨®. Per tant, ens vam autodeterminar el 1978 i per modificar el text aprovat llavors hem de seguir les regles que aquest prescriu. M¨¦s clarament: Catalunya nom¨¦s pot separar-se d¡¯Espanya mitjan?ant una reforma constitucional, aprovada pel poble espanyol, que ¨¦s el subjecte jur¨ªdic que va aprovar la Constituci¨®. Qualsevol altre m¨¨tode ¨¦s contrari a dret.

I, en tercer lloc, si en l¡¯improbable ¨Cde fet, inimaginable¨C sup¨°sit que el poble o les institucions pol¨ªtiques de Catalunya declaressin la independ¨¨ncia sense atenir-se a dret i, efectivament, la Generalitat exerc¨ªs el poder sense cap oposici¨® interna, al marge de la legalitat espanyola, amb ple domini sobre tot el territori i tota la poblaci¨®, Catalunya es convertiria en un estat de facto, jur¨ªdicament seria un estat, per¨° no tindria cap reconeixement internacional, ¨¦s a dir, quedaria a?llat, sense relaci¨® amb la resta d¡¯estats del m¨®n, ni amb les organitzacions internacionals (ONU, OTAN, OMC), i, per descomptat, excl¨°s de la Uni¨® Europea.

Ning¨², per fonamentalista i fan¨¤tic que sigui, pot pretendre aquest objectiu. Aix¨ª doncs, no crec que els actuals dirigents nacionalistes, que no ignoren el que he explicat, vegin possible la independ¨¨ncia mitjan?ant una declaraci¨® unilateral o un refer¨¨ndum il¡¤legal. Potser l¡¯¨²nica cosa que pretenen ¨Ci llavors no seria un error sin¨® una estrat¨¨gia per a finalitats no confessades¨C ¨¦s obtenir m¨¦s poder i m¨¦s compet¨¨ncies, amb l¡¯amena?a secessionista com a xantatge.

Alerta, vicepresidenta del Govern, amb el que negociar¨¤ en els propers mesos. Els trilers no s¨®n fiables, per¨° s¨®n h¨¤bils.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.