Satan¨¤s no pot amb ells

Per qu¨¨ Els Pastorets o l¡¯adveniment de l¡¯infant Jes¨²s de Josep Maria Folch i Torres ha resistit, contra vent i marea, cent anys? Qu¨¨ fa que cada Nadal se¡¯n programin m¨¦s de 240 representacions ¡ªFolch i Torres no va ser l¡¯¨²nic que en va fer, hi ha altres Pastorets d¡¯autors diversos, com ara Ramon P¨¤mies¡ª que mouen m¨¦s de 6.600 participants i m¨¦s de 60.000 d¡¯espectadors? El centenari de l¡¯estrena d¡¯Els Pastorets folquitorrians (1916-2016) torna a situar l¡¯obra i l¡¯autor en el punt de mira de l¡¯actualitat teatral i liter¨¤ria. La primera vegada que es van representar Els Pastoretsde Folch i Torres va ser el 24 de desembre de 1916 al Coliseu Pompeia de Barcelona, un teatre que es va construir als primers compassos del segle passat, per b¨¦ que la primera pista dels Pastorets es remunta a 1721, segons un document localitzat per l¡¯historiador Joan Gim¨¦nez Blasco.

El que va n¨¦ixer com una representaci¨® nadalenca amb un innegable component religi¨®s s¡¯ha anat transformant en un altre tipus d¡¯espectacle que es repeteix per infinitat d¡¯escenaris: des del Liceu amb la versi¨® de Folch i Torres cantada, fins a desenes de representacions en tota mena de teatres i entitats. Desgranem, a grans trets, les causes principals ¡ªset, com els pecats capitals¡ª de la perviv¨¨ncia d¡¯un ¡°moviment social¡± com aquest.

Una tradici¨® inveterada

Molts dels qui participen en la representaci¨® d¡¯Els Pastorets confessen que ho fan ¡°per tradici¨®¡±. En molts casos, ja hi havien pres part els pares, els avis, els besavis. ?s un h¨¤bit familiar que es transmet ¡ªsense escarafalls¡ª de generaci¨® en generaci¨®. Com si fos una her¨¨ncia immaterial. Els Pastorets folquitorrians estan indissolublement lligats al Nadal. Any rere any tornen a invertir-hi esfor?os i hores per fer-ho encara millor que la darrera vegada. En l¡¯escenificaci¨® s¡¯introdueixen retocs, modificacions, singularitats locals o anacronismes deliberats, per¨° el text de Folch i Torres es mant¨¦ m¨¦s o menys ¨ªntegre.

Petits i grans, fam¨ªlies senceres participen o assisteixen pels volts de Nadal a alguna de les centenars de representacions d¡¯Els Pastorets que es fan en pobles i ciutats de Catalunya i Andorra. Ni el fred ni el vent gelat de l¡¯hivern els emmandreixen. Els pares, els tiets o els avis hi duen els nens per Nadal, Sant Esteve o Reis. Sense mainada, aix¨° s¨ª, no hi ha espectacle.

Un fenomen sociol¨°gic

Resulta sorprenent que, amb alts i baixos, l¡¯obra de Folch i Torres hagi resistit els canvis d¡¯h¨¤bits en l¡¯era del consumisme massiu i de les pantalles xucladores, i encara sigui capa? d¡¯embadalir p¨²blics variats. El component sociol¨°gic no ¨²nicament ve determinat pel nombre de persones que s¡¯involucren cada any en les representacions, sin¨® tamb¨¦ pel sistema de valors que destil¡¤len Els Pastorets. Els equips art¨ªstics que fan possible les representacions basen el seu treball en el comprom¨ªs, la col¡¤laboraci¨® i la solidaritat, necessaris per arribar a fer rutllar la portentosa maquin¨¤ria esc¨¨nica que reclama l¡¯espectacle. Als de Calaf, els m¨¦s ortodoxos, per exemple, hi participen unes dues-centes persones. A moltes escoles del pa¨ªs, la representaci¨® d¡¯Els Pastorets de Folch i Torres, m¨¦s o menys adaptada a les necessitats pedag¨°giques, continua essent una activitat divertida i estimulant per als xiquets. En les representacions dels grans, escampades arreu de la geografia catalana, la rivalitat entre els grups pastoret¨°fils ha estimulat sovint, de vegades fins a extrems una mica delirants, una compet¨¨ncia art¨ªstica per fer els millors Pastorets del pa¨ªs, del m¨®n i tot. Hi ha persones i grups que s¡¯hi desviuen, dedicant-hi temps i neguits. La seva tenacitat fa possible que la tradici¨® tingui un relleu generacional, bo i creant un espai de sociabilitat i de cultura d¡¯inequ¨ªvoca catalanitat.

Una obra tel¡¤l¨²rica

?s impressionant comprovar emp¨ªricament com les criatures, fins i tot les m¨¦s bellugadisses i incr¨¨dules, es queden clavades a la butaca durant tres hores veient els m¨²ltiples quadres d¡¯Els Pastorets. Hi deu haver alguna for?a tel¡¤l¨²rica que les deixa bocabadades. Sense ser-ne gaire conscient, Folch i Torres va dissenyar un artefacte esc¨¨nic que, a m¨¦s de l¡¯espectacularitat volguda, remet als or¨ªgens at¨¤vics d¡¯una constel¡¤laci¨® simb¨°lica, d¡¯una catalanitat ¡°inventada¡±, per¨° efica?, que irradia unes met¨¤fores potent¨ªssimes, di¨¤fanes i operatives sobre la condici¨® humana. Amb el decurs dels anys i la secularitzaci¨® de la societat catalana, el contingut religi¨®s ha passat a un segon terme. Pocs espectadors d¡¯ara, d¡¯altra banda, vinculen el protagonisme dels pastors als evangelis, a la transhum¨¤ncia o al simbolisme de la pobresa. En canvi, hi veuen clarament una al¡¤legoria de la humanitat essencial: Rovell¨® t¨¦ una fam que no s¡¯hi veu; Lluquet s¡¯enamora tendrament d¡¯Isabel¨®; Gets¨¦ cau en la temptaci¨® f¨¤ustica... Tot ¨¦s d¡¯una blancor immaculada, d¡¯una senzillesa corprenedora que encisa. L¡¯espectacle ha guanyat la partida a la religi¨® i a la moral conseg¨¹ent. El viatge inici¨¤tic de Lluquet i Rovell¨®, ple de dificultats, i el triomf dels poders del B¨¦ sobre els del Mal, condueixen a un happy end apote¨°sic, per¨° ¡ªcom passa a l¡¯Odissea hom¨¨rica o a Star Wars, salvant totes les dist¨¤ncies¡ª l¡¯espectador en treu la lli?¨® que, a la vida, no tot s¨®n flors, violes i roman¨ª. Despr¨¦s de cada representaci¨® d¡¯Els Pastorets, per m¨¦s na?f o kitsch que hagi estat, en surt entendrit, content i dotat d¡¯una mica m¨¦s de ¡°clarivid¨¨ncia moral¡±, amb perm¨ªs de Zygmunt Bauman.

Una escola teatral

Qui vulgui participar en les representacions d¡¯Els Pastorets nom¨¦s cal que vagi a les trobades preliminars convocades per preparar-les. Tothom hi t¨¦ un lloc, segons la vocaci¨® i la tra?a de cadasc¨². Durant les llargues sessions de treball s¡¯estableix entre el grup una relaci¨® col¡¤laborativa i d¡¯equip. Fent teatre, s¡¯apr¨¨n a conviure, a treballar de manera cooperativa i a unir esfor?os per a un objectiu com¨². Els Pastorets han estat tamb¨¦ una escola on han fet les primeres armes esc¨¨niques futurs directors, actors, escen¨°grafs, il¡¤luminadors, t¨¨cnics... ?s un taller d¡¯aprenentatge, un obrador per foguejar-se teatralment. S¨®n molts els professionals de les arts esc¨¨niques que ¡ªho reconeguin o no¡ª han debutat fent Els Pastorets.

Una dramat¨²rgia espectacular

La representaci¨® d¡¯Els Pastorets convoca totes les arts en un ¡°espectacle total¡±: les liter¨¤ries, les esc¨¨niques, les pl¨¤stiques, les visuals. Lluquet i Rovell¨®, dues ¨¤nimes c¨¤ndides, emprenen un viatge on¨ªric que els dur¨¤ cap a les profunditats del mal. Els colors mediterranis i lluminosos del m¨®n dels pastors contrasten vivament amb els vermells i els negres del subm¨®n dels dimonis. Tot ¨¦s d¡¯una espectacularitat fant¨¤stica perqu¨¨ entri pels sentits i el cor dels menuts, i tamb¨¦ dels m¨¦s grans. Amb el temps, les representacions han incorporat nombrosos efectes especials, ja presents tanmateix en l¡¯estrena al Romea del 1918. Se n¡¯ha millorat, sens dubte, la qualitat t¨¨cnica (escenografia, il¡¤luminaci¨®, espai sonor), per¨° es conserven encara els recursos artesanals, com ara l¡¯escotill¨® per on entra i surt Satan¨¤s. Els dimonis s¡¯han tornat molt m¨¦s espectaculars i coloristes: hi fan aparicions estel¡¤lars, influ?des pel cinema d¡¯aventures o intergal¨¤ctic. La polaritat m¨ªtica entre el dalt (espai del B¨¦) i el baix (regne del Mal) s¡¯ha perfeccionat segons els aven?os t¨¨cnics.

Una obra hist¨°rica

La primera estrena d¡¯Els Pastorets va tenir lloc el 24 de desembre de 1916 al Coliseu Pompeia de Barcelona. En r¨¨gim professional, va debutar al Teatre Romea, el 1918, amb direcci¨® d¡¯Enric Gim¨¦nez. L¡¯autor, un dels escriptors m¨¦s prol¨ªfics i m¨¦s llegits de Catalunya, encertava a crear un dels ¨¨xits m¨¦s perdurables de l¡¯escena ind¨ªgena. La seva obra es convertiria en un cl¨¤ssic del teatre popular. Es va estendre per m¨²ltiples ciutats i es va representar fins al 1936. Despr¨¦s del par¨¨ntesi de la guerra, es va autoritzar en castell¨¤ per imperatiu genocida de la censura franquista, tot i que sembla que alguns grups s¡¯atrevien a fer-los en catal¨¤. El r¨¨gim recelava de la seva popularitat. Amb la represa amb comptagotes del 1946, el text de Folch i Torres va tornar a pujar als escenaris. Fins avui. Entre les representacions m¨¦s esbojarrades cal destacar la que va dirigir Maria Aur¨¨lia Capmany el 1966 al Romea amb la Companyia Adri¨¤ Gual. L¡¯equip art¨ªstic era integrat per professionals i estudiants de l¡¯Escola d¡¯Art Dram¨¤tic Adri¨¤ Gual que dirigia Ricard Salvat. Els decorats, molt conceptuals i moderns, eren obra del filocomunista Josep Guinovart. Val a dir que Folch i Torres no va ser l¡¯¨²nic dramaturg que va escriure uns Pastorets i que va imposar-se als escenaris. D¡¯aquest g¨¨nere, d¡¯or¨ªgens medievals, n¡¯hi ha moltes altres versions i adaptacions d¡¯autors diversos: de Frederic Soler (El bressol de Jes¨²s o en Garrofa i en Pallanga) a Ricard Reguant (Els Pastorets Superestel), tot passant per Ramon P¨¤mies (L¡¯Estel de Natzaret), Francesc d¡¯Ass¨ªs Picas (La flor de Nadal) o Llu¨ªs Mill¨¤ (El Naixement de Jes¨²s o Els Pastorets catalans), per citar-ne nom¨¦s alguns de contemporanis.

Qu¨¨ fa, doncs, que Folch i Torres hagi esdevingut ¡°el Moli¨¨re d¡¯Els Pastorets¡±, en paraules de Josep Pla? En primer lloc, la qualitat i la coher¨¨ncia dramat¨²rgiques d¡¯un text que es deixa inspirar, segons confessi¨® del mateix autor, per ¡°l¡¯enc¨ªs de la cl¨¤ssica caseta de pessebre¡±. En segon lloc, la netedat de la trama i del missatge moral, amable i mesurat, perfectament comprensible pel p¨²blic infantil i que fa les del¨ªcies digestives del p¨²blic adult. En tercer lloc, l¡¯impacte visual de les forces diab¨°liques que, defensores del pecat, exerceixen una atracci¨® espectacular en els petits i prenen un doble sentit ¡ªde vegades l¨²bric i tot¡ª en els grans. A Els Pastorets o l¡¯adveniment de l¡¯infant Jes¨²s hi ¨¦s pr¨¤cticament tot: envits, temptacions, caigudes, festeigs, sardanes i apoteosi final.

Una obra arrelada al territori

La quantitat de representacions d¡¯Els Pastorets folquitorrians que es fan a Catalunya i Andorra mostra l¡¯arrelament i l¡¯extensi¨® del fenomen. Els posen en escena una setantena de ciutats i pobles que s¡¯escampen arreu dels punts cardinals: de Sant Juli¨¤ de L¨°ria, al nord, d¡¯Ulldecona, al sud, de Tremp, a l¡¯oest, de l¡¯Escala, a l¡¯est. A Calaf, on la representaci¨® ¨¦s fidel¨ªssima al text i d¡¯una gran espectacularitat, s¡¯hi aboca gaireb¨¦ tot el poble: s¡¯ha convertit en un signe d¡¯identitat. A La Far¨¤ndula de Sabadell, on el muntatge est¨¤ m¨¦s modernitzat, els papers tamb¨¦ passen de pares a fills i els directors cada vegada hi apliquen par¨¤metres m¨¦s professionals. Al teatret del centre parroquial de Sant Vicen? de Sabadell, s¡¯hi respira un aire de barri popular i de bona fe entranyables. A les comarques barcelonines, a les gironines, a les tarragonines i a les centrals, en fi, s¡¯hi concentra la majoria de representacions, que s¨®n m¨¦s espor¨¤diques a ponent.

Sens dubte, com les sardanes o els castellers, Els Pastorets s¨®n un patrimoni cultural dels catalans. Els de Folch i Torres, els m¨¦s representats i els m¨¦s populars, han superat els trasbalsos de la hist¨°ria i han perviscut fins a l¡¯actualitat, gaireb¨¦ intactes. Han fet cent anys. La persist¨¨ncia dels voluntaris que participen en les funcions per amor a l¡¯art i la fidelitat del p¨²blic han fet possible que la tradici¨® d¡¯Els Pastorets pugui mantenir-se tan i tan viva.