La UE nom¨¦s aconsegueix deportar el 36% de migrants amb ordre d¡¯expulsi¨®

Brussel¡¤les va dissenyar l'estrat¨¨gia d'agilitzar expulsions per motius diferents a la lluita antiterrorista. El gran nombre de refugiats que cridaven a les portes de la UE l'any passat (m¨¦s d'un mili¨® de persones) va conv¨¨ncer els pa?sos que calia acollir els que fugien de la persecuci¨® i deportar al m¨¦s aviat possible als anomenats migrants econ¨°mics, sense dret a l'asil. Per¨° el possible nexe ¡ªencara per demostrar¡ª entre un migrant que va rebre ordre d'expulsi¨® i l'atemptat al mercat nadalenc a Alemanya afegeix pressi¨® pol¨ªtica per accelerar aquestes tornades.

Les dades revelen que es tracta d'un gran desafiament. ¡°?s molt dif¨ªcil. Perqu¨¨ els pa?sos als quals han de retornar els migrants o b¨¦ no cooperen o b¨¦ no troben la documentaci¨® d'aquests migrants als quals cal retornar¡±, explicava en una recent conversa amb EL PA?S el director de Frontex, Fabrice Leggeri. Des d'aquest mateix any, l'ag¨¨ncia europea de fronteres t¨¦ un nou mandat per propiciar aquestes operacions d'expulsi¨®. L'any passat se'n van produir 193.565 a tota la UE, segons dades d'Eurostat, l'oficina estad¨ªstica comunit¨¤ria. La bretxa entre aquesta xifra i les m¨¦s de 530.000 persones que van rebre una ordre de deportaci¨® s'explica per l'exist¨¨ncia de ¡°tornades volunt¨¤ries sense que ho s¨¤piguen les autoritats, desaparicions de persones o casos no registrats¡±, argumenta Eurostat.

M¨¦s a Gr¨¨cia i a Fran?a

?s a dir, que molts fugen i se'ls perd el rastre. I potser una part acaba tornant sense que consti a les autoritats o sense que ho notifiquin. El 12,6% dels que van rebre ordre d'expulsi¨® el 2015 residia a Alemanya. El major nombre es va localitzar a Gr¨¨cia (gaireb¨¦ un de cada quatre) i a Fran?a (un 19%).

Malgrat l'abund¨¤ncia de xifres, altres fonts comunit¨¤ries admeten que les dades de tornada s¨®n poc precises ¡ªi gens transparents¡ª perqu¨¨ ni la UE ni els pa?sos tercers que readmeten aquests expulsats tenen inter¨¨s a divulgar-les. Les autoritats d'un pa¨ªs com Nig¨¨ria, amb el qual Brussel¡¤les intenta aquests dies tancar un acord de readmissi¨® dels seus ciutadans, recelen de veure negre sobre blanc un panorama de readmissi¨® que en el fons perjudica el seu propi pa¨ªs. Perqu¨¨ les xifres de remeses que els migrants envien als seus territoris d'origen superen amb escreix l'ajuda al desenvolupament que els pugui facilitar Europa. De manera que no tenen al¡¤licients per acceptar la devoluci¨® dels seus ciutadans. Conscient d'aquests recels, Europa evita fer publicitat de les xifres per no perjudicar la negociaci¨® amb aquests pa?sos tercers. I ara forja acords amb diversos pa?sos africans que premien la cooperaci¨®.

En aquest context, no ¨¦s d'estranyar que la llista d'expulsions efectives no coincideixi amb la de ciutadans que van rebre una ordre d'abandonar la UE. Per nombre de decisions d'expulsi¨®, l'any passat van encap?alar la llista els sirians ¡ªmalgrat la guerra¡ª, els albanesos, els afganesos, els marroquins i els iraquians. Per¨° finalment la majoria de retornats van ser albanesos, seguits de kosovars, ucra?nesos i serbis. Es tracta de ciutadans de pa?sos que tenen subscrits marcs de readmissi¨® amb la UE. I no s¨®n precisament els que ara m¨¦s preocupen Brussel¡¤les.

Sense acord d'extradici¨®, les traves per deportar s¨®n enormes. Els pa?sos europeus han de demostrar, cas per cas, que el ciutad¨¤ ¨¦s originari del pa¨ªs al qual pretenen retornar-lo. A partir d'aqu¨ª contacten amb les autoritats d'aquest Estat perqu¨¨ envi?n la documentaci¨® sobre la persona i acceptin la seva tornada. Per¨° el proc¨¦s s'interromp o, en el millor dels casos, es demora. Brussel¡¤les est¨¤ intentant que els pa?sos d'origen acceptin l'anomenat laissez-passer, un document est¨¤ndard de retorn per als que tenen ordres d'expulsi¨®. Per¨° els pa?sos tercers es resisteixen a obrir aquesta via r¨¤pida de deportacions als seus territoris.

M¨¦s enll¨¤ de l'amena?a terrorista, Europa est¨¤ decidida a intensificar les tornades perqu¨¨ el problema s'ha agreujat des de l'inici de la crisi econ¨°mica. La pol¨ªtica d'expulsions, paradoxalment, s'ha relaxat en els ¨²ltims anys respecte al 2008, encara que les arribades al continent hagin crescut en aquest per¨ªode. Les ordres d'abandonar el territori comunitari expedides el 2015 van resultar un 11,6% inferiors a les de set anys enrere. I les tornades consumades van caure un 8,4%.

Una de les possibles raons del descens deriva dels canvis en el perfil del migrant. Despr¨¦s de l'esclat de les primaveres ¨¤rabs, molts dels estrangers que van emigrar a Europa eren refugiats de llibre (¨¦s a dir, candidats a la protecci¨®, no a l'expulsi¨®).