Les generacions truncades del periodisme catal¨¤

La Guerra Civil va truncar els recorreguts de les tres generacions period¨ªstiques del catalanisme del primer ter? del XX. Empenyien una renovaci¨® professional basada en la incorporaci¨® dels nous g¨¨neres en voga a Europa: cr¨°niques i articles personals, corresponsalies a l¡¯estranger, entrevistes i reportatges vius de la vida social. I ho feien en les p¨¤gines dels diaris de la Lliga i del nacionalisme republic¨¤ conformat a la fi per Esquerra Republicana.

Eugeni d¡¯Ors i Ferran Agull¨®, iniciats a La Veu de Catalunya a l¡¯ombra d¡¯Enric Prat de la Riba i de Joan Maragall, o Antoni Rovira i Virgili i Manuel Brunet (de qui acaba d¡¯apar¨¨ixer una gran biografia), a l¡¯ombra de Pere Coromines a El Poble Catal¨¤, ja havien deixat una empremta personal, com Agust¨ª Calvet, Gaziel, en castell¨¤ a La Vanguardia. Despr¨¦s de la Primera Guerra Mundial, s¡¯afermaria la generaci¨® de Josep Pla, Eugeni Xammar, Carles Soldevila o Josep Maria de Sagarra, a les mateixes p¨¤gines de La Veu i a les de La Publicitat.

Per a una tercera generaci¨® ¡ªen la qual destaquen Josep Maria Planes, Irene Polo i Carles Sent¨ªs¡ª, l¡¯any 1936 ¨¦s un mur que atura carreres prometedores, tamb¨¦ al setmanari Mirador i altres peri¨°dics nous com El Mat¨ª, La Humanitat, ?ltima Hora i L¡¯Instant. No s¨®n els ¨²nics noms, per¨° s¨ª els m¨¦s coneguts i recordats. Les antologies confegides per Josep Maria Casas¨²s i Josep Maria Figueres en diversos llibres n¡¯aporten molts d¡¯altres, aix¨ª com Elvira Alt¨¦s ho fa de les joves periodistes republicanes que comencen a treure el cap en les redaccions.

Alguns d¡¯aquests periodistes s¨®n avui m¨¦s valorats com a escriptors, en particular si hi afegim els noms d¡¯Avel¡¤l¨ª Art¨ªs-Gener, T¨ªsner, Pere Calders, Merc¨¨ Rodoreda i la fins fa ben poc menys coneguda Rosa Maria Arquimbau. Altres han estat evocats per circumst¨¤ncies hist¨°riques, per trets de personalitat o per la condici¨® de pioners. Tots, en qualsevol cas, han estat innovadors.

El primer ter? del segle XX trenca els motllos pels quals ha discorregut l¡¯arrencada del periodisme liberal i la seva consolidaci¨® durant el XIX. Uns diaris que es diferenciaven pel volum de not¨ªcies i serveis i l¡¯orientaci¨® pol¨ªtica, amb molt comptats textos signats, s¡¯obrien a la dinamitzaci¨® gr¨¤fica i la personalitzaci¨® dels continguts.

De com n¡¯eren de rutinaris els principals diaris en castell¨¤ que van impulsar el periodisme d¡¯empresa n¡¯han quedat algunes descripcions notables. La de l¡¯experi¨¨ncia frustrant a La Vanguardia de Joan Puig i Ferreter, a la novel¡¤la Servitud. Mem¨°ries d¡¯un periodista (recuperada per Proa). I la dels anys de direcci¨® de Gaziel en la seva Hist¨°ria de La Vanguardia, escrita des del despit de la postguerra, que acaba de ser reeditada de nou (L¡¯Altra Editorial). O el retrat de la redacci¨® de Las Noticias que fa Josep Pla en l¡¯homenot dedicat a qui en va ser el director, Josep Mir¨® i Folguera. O uns records, fa poc recuperats, de Jaime Claramunt i Frederic Pujul¨¢ sobre El Diluvio. Memorias de un diario republicano y federalista de Barcelona (1858-1939).

Pot sorprendre que siguin diaris de partit, com tots els esmentats en catal¨¤, els que protagonitzin la renovaci¨® contempor¨¤nia del periodisme, per¨° aquesta seria una particularitat m¨¦s del catalanisme i del seu impuls de renovaci¨® social i cultural. Poetes i escriptors s¨®n tamb¨¦ periodistes d¡¯uns diaris fundats i dirigits sovint pels caps dels partits, als quals hem d¡¯afegir ni m¨¦s ni menys que Llu¨ªs Companys a La Humanitat, aix¨ª com l¡¯influent advocat Amadeu Hurtado a La Publicitat i Mirador, cap?aleres sota l¡¯¨¨gida d¡¯Acci¨® Catalana.

La figura espec¨ªfica del periodista professional es perfila del tot amb les traject¨°ries de Brunet, Pla i Xammar i les dels m¨¦s joves, dels quals nom¨¦s Sent¨ªs sobreviu f¨ªsicament i professional a la Guerra Civil, com Josep Maria Massip i Ignasi Agust¨ª, formats en el periodisme republic¨¤ i reeixits tamb¨¦ en el franquisme.

Per la desaparici¨® en plena joventut i la seva aportaci¨® innovadora en el g¨¨nere del reportatge, s¡¯ha fet una atenci¨® especial aquests darrers anys en les figures de Josep Maria Planes i Irene Polo. Planes, l¡¯assassinat del qual a mans de milicians anarquistes l¡¯agost de 1936 ha fet ara 80 anys, ha estat adoptat com a precedent heroic del periodisme d¡¯investigaci¨®. Polo, que abandona el periodisme per acompanyar l¡¯actriu Margarida Xirgu en una gira pocs dies abans de l¡¯al?ament militar, i que sis anys m¨¦s tard se su?cida a Buenos Aires, ¨¦s un precedent arquet¨ªpic de dona independent i avan?ada.

Periodistes destacats de les generacions truncades per la Guerra Civil, tots ells innovadors i plens d¡¯inter¨¨s. Figures visibles i enlluernadores d¡¯un panorama period¨ªstic ple de contrastos, paradoxes i insufici¨¨ncies, mancat de molta investigaci¨®. Figures a?llades d¡¯un paisatge encara poc conegut.