El 64% de les places per a refugiats segueix sense ocupar-se a Catalunya

Catalunya t¨¦ 1.250 places disponibles per acollir persones que fugen de pa?sos en guerra o de situacions de viol¨¨ncia. Per¨° fins ara, nom¨¦s hi ha 451 places ocupades. Un 66% (800) segueix lliure, a l¡¯espera que el Govern central accepti m¨¦s refugiats. Tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com la consellera de Treball, Dolors Bassa, s¡¯han queixat de manera reiterada del bloqueig. Del comprom¨ªs del Govern d¡¯acollir en dos anys 17.000 persones que fugen de la guerra de S¨ªria i altres conflictes, Catalunya ha rebut 124 persones des de maig. D¡¯aquestes, 43 s¨®n menors que formen part de 26 fam¨ªlies acollides.

La major part d¡¯aquestes fam¨ªlies s¨®n a la prov¨ªncia de Barcelona, repartides entre la Casa Bloc del barri de Sant Andreu (40) i Berga (46). A l¡¯antic edifici militar barcelon¨ª es pot veure alguna d¡¯aquestes persones que treu el cap per la finestra. Per¨° m¨¦s enll¨¤ d¡¯aix¨°, els ve?ns no els distingeixen pel carrer. ¡°Mai els veig¡±, explica un d¡¯ells. ¡°Aquest ¨¦s l¡¯¨¨xit¡±, assegura el responsable de l¡¯equip de la Creu Roja al bloc, Mart¨ª Rovira, ¡°que passin desapercebuts, com qualsevol altra persona estrangera¡±. En una enquesta improvisada a la zona, ning¨² es queixa. ¡°Ens alegrem que estiguin b¨¦, i no han ocasionat cap problema¡±, assegura una de les dones que forma part d¡¯un grupet, just davant de la Casa Bloc. La resta, assenteix.

A dins, els refugiats s¨®n aut¨°noms. ¡°Tenen un espai assignat i ells es responsabilitzen que estigui en condicions¡±, afegeix Rovira. ?s la primera de les tres fases d¡¯un pla que dura 18 mesos. ¡°La d¡¯acolliment ¨¦s una etapa m¨¦s de descans¡±, explica Pascale Coissard de CEAR, una de les ONG hist¨°riques que treballa des del 1979 amb persones que demanen asil. Durant sis mesos podran viure a la Casa Bloc o en qualsevol dels pisos disponibles a Vic, Sabadell, Tarragona o Lleida. En aquesta primera fase se¡¯ls proporciona tot el que necessiten: allotjament, manutenci¨®, atenci¨® psicol¨°gica, roba...

¡°?s una etapa clau perqu¨¨ coneguin i s¡¯adaptin a l¡¯entorn, perqu¨¨ cre?n complicitats i vincles amb associacions de ve?ns, ajuntament, la resta d¡¯administracions...¡±, explica Rovira. Aix¨° s¡¯aconsegueix en primer lloc aprenent l¡¯idioma. A la Casa Bloc, tenen dues opcions: o b¨¦ assistir a classes en el mateix centre a trav¨¦s de voluntaris, o b¨¦ poden estudiar en acad¨¨mies amb cursos especialitzats per a nouvinguts. Alhora, integradors socials els assisteixen en gestions b¨¤siques, com l¡¯empadronament o l¡¯escolaritzaci¨® dels nens.

Encara que cada cas ¨¦s diferent: ¡°Ens podem trobar amb persones que no saben ni llegir ni escriure, i amb persones amb un doctorat que parlen quatre lleng¨¹es. Els plans s¨®n individualitzats¡±, puntualitza Coissard. A tot aix¨°, s¡¯hi sumen activitats l¨²diques en les quals poden participar, sempre de manera volunt¨¤ria. ¡°Cada persona necessita el seu temps. Algunes en una o dues setmanes ja demanen fer coses, per desconnectar, mentre que d¡¯altres potser requereixen un mes per poder recuperar-se¡±, afegeix Rovira.

Una vegada superada la fase d¡¯acolliment, arriba la d¡¯integraci¨®, que dura sis mesos. Es prepara la persona per tenir el seu propi allotjament, encara que segueixen tenint ajudes per al lloguer. L¡¯¨¨mfasi ja ¨¦s en la formaci¨®, per quan arribi l¡¯etapa final d¡¯autonomia, que dura sis mesos m¨¦s, amb ajudes m¨¦s puntuals, i que est¨¤ centrat en la integraci¨® laboral.

Fins ara les associacions estan contentes amb el suport assolit.¡°Estem desbordats pels oferiments, des de la biblioteca fins a l¡¯associaci¨® de comerciants del barri. Tots volen ajudar¡±, s¡¯alegra Rovira, que recorda la import¨¤ncia que tothom s¡¯impliqui en la consecuci¨® de l¡¯objectiu final: ¡°Que siguin persones amb drets plens, en igualtat de condicions¡±.