Paternitat no transferible

Hi ha mesures que tenen efecte d¨°mino i per aix¨° s¨®n especialment recomanables quan el que es vol ¨¦s canviar de deb¨° les coses. Espanya es troba al capdavant d'Europa en caiguda de la natalitat i a la cua en facilitats per tenir fills. Fa molt que els experts insisteixen que totes dues posicions estan relacionades. Ara es planteja la necessitat d'augmentar l'esqu¨¤lid perm¨ªs de paternitat que disposen els homes. Est¨¤ molt b¨¦ que per fi s'abordi aquesta q¨¹esti¨®, per¨° la forma de fer-ho determinar¨¤ si estem davant una mera mesura electoralista o anem realment al fons de la q¨¹esti¨®.

De moment, el Parlament espanyol haur¨¤ de decidir entre regular un canvi de deb¨°, o quedar-se a mig fer. El passat mes d'octubre, el Congr¨¦s dels Diputats va aprovar per 173 vots a favor i la significativa abstenci¨® del PP, una iniciativa promoguda per Podem per implantar 16 setmanes de perm¨ªs per a cadascun dels progenitors, remunerat al 100% i intransferible entre ells. A causa de les dificultats econ¨°miques, la proposta preveu que la implantaci¨® sigui progressiva.

Per¨° el Govern espanyol s'ha limitat de moment a regular el que es va acordar en el pacte d'investidura entre el PP i Ciutadans, ¨¦s a dir, una ampliaci¨® del perm¨ªs de paternitat, que passa de les dues setmanes actuals a quatre. Aquesta ampliaci¨®, tot i ser positiva, amb prou feines canvia res i a m¨¦s es limita a complir el que ja va establir la llei d'Igualtat del 2007 per entrar en vigor el 2011. Es tracta, doncs, d'una mesura ja acordada que arriba cinc anys tard.

Els partits de l'oposici¨® volen que la reforma es completi aquesta legislatura. A l'hora de concretar es veur¨¤ si prospera la proposta m¨¦s avan?ada de Podem o la que Ciutadans va introduir en els pactes d'investidura que va subscriure primer amb el PSOE i despr¨¦s amb el PP. En s¨ªntesi, proposa establir vuit setmanes intransferibles per a cadascun dels progenitors i deu m¨¦s a la disposici¨® de qualsevol dels dos.

Si s'augmenta l'actual perm¨ªs per als pares pel naixement d'un fill per¨° la major part de les 26 setmanes la poden seguir agafant les mares, la fam¨ªlia es sentir¨¤ una mica m¨¦s alleujada, per¨° haurem avan?at poc en els canvis estructurals precisos per aconseguir que el cost de la procreaci¨® no recaigui sobre la carrera professional de les dones, com ara, i perqu¨¨ els homes puguin gaudir tamb¨¦ de la crian?a.

Ara, les dones tenen dret a un perm¨ªs de 16 setmanes, per¨° 10 pot agafar-les el pare. Quants pares s'acullen a aquesta possibilitat? Amb prou feines el 2%. La realitat indica que nom¨¦s si el perm¨ªs ¨¦s equivalent en temps i absolutament intransferible s'aconseguir¨¤ reduir la bretxa que hi ha entre homes i dones a l'hora d'assumir les c¨¤rregues laborals dels primers moments de la crian?a. En la f¨®rmula 16+16, cadascun disposa d'aquestes setmanes de perm¨ªs sense que pugui transferir-les a l'altre, la qual cosa no exclou certa flexibilitat en la forma de fer-les servir. Aquesta f¨®rmula permet que primer agafi el perm¨ªs la mare, la qual cosa facilita la lact¨¤ncia materna, i quan aquesta es reincorpora a la feina, el pare pugui prendre el relleu. Entre perm¨ªs de maternitat i paternitat, vacances de tots dos i lact¨¤ncia, podrien encadenar gaireb¨¦ un any d'atenci¨® al beb¨¨.

Per¨° nom¨¦s si el perm¨ªs ¨¦s intransferible es produir¨¤ la cadena d'efectes que es persegueix per eliminar la bretxa de g¨¨nere. Aquesta f¨®rmula elimina de cop el biaix per risc de maternitat que moltes empreses apliquen a l'hora de contractar dones joves. Si els homes disposen tamb¨¦ d'un perm¨ªs de 16 setmanes que perden si no el gaudeixen, el risc d'abs¨¨ncia ser¨¤ el mateix per a tots dos sexes, de manera que no tindr¨¤ sentit plantejar-se si m¨¦s no la q¨¹esti¨®.

D'altra banda, el perm¨ªs patern facilita la reincorporaci¨® de la dona en un temps raonable, i fa que les repercussions del naixement d'un fill sobre la carrera professional siguin equiparables. Per¨° tamb¨¦ t¨¦ efectes sobre l'esfera privada: introdueix el pare en les rutines i responsabilitats de la llar, l'implica en la crian?a dels fills i facilita el vincle emocional amb el nen, cosa que tamb¨¦ ¨¦s molt important. Com diu el soci¨°leg nord-americ¨¤ Michael Kimmel, un dels principals investigadors sobre masculinitat i rols de g¨¨nere, creador de la revista acad¨¨mica Men and Masculinities, ¡°la igualtat de g¨¨nere ¨¦s bona per a tots, inclosos els homes¡±.