Una habitaci¨® lliure

?s una q¨¹esti¨® de confian?a. A moltes persones que viuen soles en pisos de la seva propietat que, de moment, no volen vendre, els he preguntat per qu¨¨ no cedeixen a alg¨² l¡¯¨²s d¡¯una habitaci¨® lliure per un temps. Una resposta freq¨¹ent i desolada ¨¦s: ¡°M¡¯aniria molt b¨¦, per¨° no confio en ning¨²¡±, ni en els candidats a ocupar l¡¯habitaci¨®, ni en els ve?ns de la seva escala, ni en els governs amb poder per decidir all¨° que passa a casa seva. ?s molta gent.

Als meus estudiants de doble grau en dret i economia els vaig proposar fer un treball sobre la q¨¹esti¨® a la ciutat de Barcelona. Fiables, ho van fer b¨¦. A continuaci¨® tenen algunes de les reflexions que em van fer arribar.

En els cent quil¨°metres quadrats de la ciutat de Barcelona 1.610.000 persones viuen en uns 685.000 habitatges, dels quals el 30% ¨Centorn de 205.000¨C s¨®n de lloguer. Prendre en lloguer habitatges sencers com a resid¨¨ncia permanent ¨¦s senzill legalment, per¨° cada vegada m¨¦s cost¨®s econ¨°micament, at¨¨s que la ciutat t¨¦ m¨¦s demanda que oferta. Les mesures suggerides pels governs catal¨¤ i municipal ¨Ccongelar els preus o la durada del lloguer¨C serien su?cides a mitj¨¤ i llarg termini, ja que els possibles oferents desconfiarien i deixarien de compar¨¨ixer al mercat; ja va passar en la llarga postguerra i, despr¨¦s, fins al 1985.

Tindria m¨¦s sentit generar oferta nova: a la ciutat hi ha moltes plantes baixes buides i molts pisos massa grans que l¡¯Ajuntament hauria de permetre dividir a canvi de gravamen per a lloguer social. Avui, a Barcelona hi ha una mitjana de 2,4 residents per habitatge, fa quaranta anys era de 4. No t¨¦ sentit mantenir els par¨¤metres hist¨°rics de n¨²mero i superf¨ªcie d¡¯habitatges per hect¨¤rea del Pla General Metropolit¨¤ del 1976, explicava als meus alumnes el catedr¨¤tic d¡¯urbanisme Miquel Corominas.

El nombre d¡¯habitacions ¨Cno d¡¯habitatges sencers¨C cedides temporalment a alg¨² en aquesta ciutat ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil de comptar. I ¨¦s que vost¨¨ pot rebre a casa seva un parent, un amic, un conegut, un estudiant, un recomanat per qualsevol dels anteriors ¨Co per una ag¨¨ncia fiable¨C, un immigrant o una successi¨® de turistes. Despr¨¦s pot cobrar-los m¨¦s o menys ¨Co res¨C, en diners, en serveis o en intangibles ¨Cun ¨¦s que comparteixi el seu espai vital¨C. Tamb¨¦ ¨¦s divers¨ªssima la durada possible de l¡¯estada, ja que es pot cedir una habitaci¨® com a resid¨¨ncia permanent, o per una temporada ¨Cun curs¨C, o per dues o tres nits, o per unes hores, de visita, les possibilitats s¨®n infinites, tantes com l¡¯enginy hum¨¤ que ¨¦s la base de l¡¯autonomia privada.

Els primers que voldran opinar sobre la seva decisi¨® seran normalment els ve?ns de la seva escala. El dret civil catal¨¤ permet que quatre cinquenes parts dels seus ve?ns d¡¯escala que representin sengles parts de la propietat limitin en els estatuts de la propietat horitzontal algunes opcions possibles de cessi¨®. No obstant aix¨°, de cap manera podran impedir que vost¨¨ convidi a casa seva, fins a la nit dels temps, el parent, l¡¯amic, el conegut, l¡¯amant o el necessitat de gaireb¨¦ tot: la Constituci¨® (art. 33) protegeix la propietat privada i per aix¨° la decisi¨® sobre qui acull vost¨¨ a casa seva no ¨¦s assumpte de les comunitats de propietaris, no els concerneix. Per¨° aquestes poden, per descomptat, impedir-li muntar una pensi¨® al seu pis. Aqu¨ª hi ha una q¨¹esti¨® de l¨ªmits, difusa, per¨° no exempta d¡¯aquests: les comunitats no poden prohibir-ho tot.

El mateix passa amb els governs. I en tenim tres, el central, el catal¨¤, el municipal. Tots poden engegar la maquin¨¤ria regulat¨°ria, de vegades per b¨¦, altres per mal, i gaireb¨¦ totes en disson¨¤ncia els uns amb els altres. Per¨° els principis s¨®n els mateixos: continua sense ser assumpte de cap govern escollir-li a vost¨¨ els seus amics o visitants (tret que siguin terroristes, o molts, o exageradament molestos). Encara que, de nou, els governs tenen un inter¨¨s justificat a evitar que vost¨¨ converteixi el seu pis en una pensi¨® clandestina.

En termes generals, cedir temporalment una habitaci¨® a l¡¯habitatge que vost¨¨ habita ¨¦s molt m¨¦s lliure que cedir el pis sencer: la porta de casa seva no pot bastonejar-la cap agent de cap govern sense una bona ra¨®. I ¨¦s que aquesta vegada, a la l¨°gica de la propietat s¡¯hi sumen les de la privadesa i la inviolabilitat del domicili. Si vost¨¨ t¨¦ una habitaci¨® lliure, doncs ¨¦s tal.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra.