Cervantina

Admetem-ho: la seva situaci¨® no ¨¦s c¨°moda. Investit ¡°a dit¡± l¨ªder provisional del Partit Popular de Catalunya el juliol del 2015, Xavier Garc¨ªa Albiol suma ja un any i mig d¡¯interinitat; i, de cara al congr¨¦s que el PPC celebrar¨¤ per fi al mar?, encara no t¨¦ la plena seguretat que, seguint els costums m¨¦s ancestrals de la casa, les jerarquies madrilenyes no li busquin un recanvi menys aspre fins a l¡¯¨²ltim minut, amb millor imatge social: aquella m¨ªtica rara avis que persegueixen des dels temps de Fraga.

A m¨¦s, i en les ¨²ltimes setmanes, a Garc¨ªa Albiol li ha aparegut un problema addicional, que es diu Enric Millo. L¡¯anterior delegada del Govern central, la senyora Llanos de Luna, amb la seva mentalitat estrictament funcionarial i l¡¯al¡¤l¨¨rgia a les entrevistes, va suscitar en el m¨®n independentista grans antipaties a c¨°pia de repartir den¨²ncies i multes, per¨° no generava un discurs pol¨ªtic que ocup¨¦s espai al supermercat dels partits. En canvi, Millo ¨¦s un parlamentari amb m¨¦s de dues d¨¨cades d¡¯experi¨¨ncia i un important canvi de trinxera (de CiU al PP) a l¡¯esquena. I, des que va prendre possessi¨®, no ha deixat de prodigar-se en els mitjans, defensant amb tenacitat les tesis dialoguistes de Mariano Rajoy i intentant traslladar a l¡¯opini¨® la idea que, aqu¨ª, els que no volen dialogar s¨®n els Puigdemont, Junqueras i companyia.

Aix¨ª les coses, qu¨¨ li queda per dir a Garc¨ªa Albiol, una vegada exclosa la possibilitat que la culpa de tot la tinguin, com a Badalona, els gitanos romanesos? Segurament nervi¨®s davant d¡¯aquest panorama, l¡¯exalcalde intenta evitar que l¡¯eclipsin del tot llan?ant, de tant en tant, alguna sorollosa andanada verbal amb qu¨¨ procura diferenciar-se del llenguatge ¡°diplom¨¤tic¡± de Millo. Dissabte passat, en una entrevista a Europa Press, va denunciar que ¡°una part de l¡¯escola p¨²blica s¡¯ha convertit en un instrument d¡¯adoctrinament a favor del sentiment independentista i en contra del que significa Espanya¡±.

Per descomptat, aquesta grav¨ªssima imputaci¨® contra desenes de milers de docents d¡¯aquest pa¨ªs, i l¡¯amena?adora exig¨¨ncia de ¡°mesures correctores¡± sobre aix¨°, no anaven acompanyades de cap prova, de cap exemple concret: ni un centre, ni una assignatura, ni un manual escolar, ni l¡¯enunciat d¡¯un exercici o examen en qu¨¨ fos patent la voluntat d¡¯adoctrinament independentista i antiespanyol. Potser conscient de com n¡¯era de gasosa la seva den¨²ncia, Garc¨ªa Albiol va voler mostrar-se tamb¨¦ propositiu; les institucions de l¡¯Estat ¡ªva anunciar¡ª contraatacaran redoblant la seva pres¨¨ncia a Catalunya (els dirigents del PPC han anunciat aix¨° mateix una desena de vegades en l¡¯¨²ltim lustre), i ell proposa dos mitjans per fer-ho: celebrar m¨¦s partits de la selecci¨® espanyola de futbol a Catalunya i traslladar a Barcelona l¡¯Institut Cervantes.

Ateu com s¨®c de la religi¨® del futbol, em confesso incapa? de calibrar l¡¯impacte de dos o quatre partits de la Roja en estadis catalans sobre els resultats dels seg¨¹ents sondejos del CEO o del CIS. En canvi, no puc m¨¦s que aplaudir la idea de la mudan?a del Cervantes. Abans, tanmateix, seria prudent preguntar com ho veuen els funcionaris madrilenys d¡¯aquella instituci¨®; no sigui que passi el mateix que quan el ministre Montilla va voler traslladar a Barcelona la Comissi¨® Nacional del Mercat de les Telecomunicacions, i una bona part del personal es va revoltar contra aquesta ¡°deportaci¨®¡±.

Una vegada resolt aquest detall, benvingut sigui l¡¯Institut Cervantes a la Ciutat Comtal. ?s q¨¹esti¨® de posar-se a buscar de seguida una seu dotada de pres¨¨ncia (a l¡¯actual, l¡¯edifici de les Cari¨¢tides al carrer d¡¯Alcal¨¢, la pres¨¨ncia li sobra, de manera que no ens val un principal de l¡¯Eixample). Quan l¡¯immoble barcelon¨ª estigui a punt, suggereixo encaridament posar a l¡¯entrada aquest text, en lletres ben grans: ¡°Los corteses catalanes, gente enojada, terrible y pac¨ªfica, suave; gente que con facilidad da la vida por la honra, y por defenderlas entrambas se adelantan a s¨ª mismos, que es como adelantarse a todas las naciones del mundo¡± [Miguel de Cervantes, Los trabajos de Persiles y Segismunda, Libro Tercero, cap¨ªtol XII].

Potser aix¨ª, quan les autoritats inaugurin la seu i ho llegeixen, s¡¯assabentaran d¡¯alguna cosa. Si no ¨¦s, clar, que tamb¨¦ considerin el Pr¨ªncep dels Enginys un adoctrinador independentista.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.