Bala de plata

Quan ja no queda esperan?a, apareix l'arma secreta. A l¡¯¨²ltim moment, just quan tot es dona per perdut, arriba la salvaci¨®, l'instrument o el personatge miracul¨®s que fa el tomb definitiu i ens lliura la vict¨°ria.

?s la bala de plata amb la qual l'heroi mitol¨°gic liquidava vampirs i licantrops; Santiago damunt del cavall blanc, que decantava les batalles a favor dels cristians; o el rei Sebasti¨¤ I, al qual esperen les hosts miserables de Canudos en la seva guerra desigual amb l'ex¨¨rcit brasiler. El setge de Barcelona el 1714 tamb¨¦ la va tenir i era la Mare de D¨¦u de la Merc¨¨, proclamada capitana general i invocada en processons i rogatives per un grup de clergues, monges i beats fan¨¤tics.

L'arma secreta t¨¦ una funcionalitat pol¨ªtica. ?s un instrument per mantenir la cohesi¨® i prosseguir el combat quan la derrota es dona per descomptada. Serveix per contenir les desercions i reclamar un ¨²ltim sacrifici quan cap sacrifici serveix per a res. El nazisme tamb¨¦ va tenir la seva arma secreta, ni m¨¦s ni menys que la construcci¨® de l'arma at¨°mica, que permetia als seus partidaris seguir creient en la salvaci¨® in extremis d'una derrota ineluctable.

La debilitat del processisme ¨¦s extrema i parlar de lideratges ¨¦s un sarcasme

Quan el proc¨¦s est¨¤ entrant ja en l'¨²ltima fase, aquest 2017, en qu¨¨ se'ns diu que es produir¨¤ el desenlla?, la majoria parlament¨¤ria independentista, formada per Junts pel S¨ª i la CUP, acaba d'exhibir tamb¨¦ una misteriosa bala de plata, envoltada del m¨¤xim secretisme. En la nostra ¨¨poca el motiu de l'¨²ltima esperan?a no pot ser, naturalment, una figura o un instrument redemptor al qual es convoca per auxiliar les devotes tropes independentistes en la seva imminent derrota a mans de l¡¯unionisme.

La bala de plata que t¨¦ l'independentisme ¨¦s jur¨ªdica, una llei anomenada de transitorietat, que nom¨¦s mostra com el cuc a l'ham, un article primer pel qual Catalunya es constitueix en rep¨²blica social, democr¨¤tica i de dret. ?s una esp¨¨cie de Constituci¨® clandestina i anticipada, de manera que l'anunci de l'acord entre Junts pel S¨ª i la CUP per impulsar-la t¨¦ la virtut addicional de convertir-se en una proclamaci¨® avan?ada de la independ¨¨ncia en el m¨®n de la postveritat, que ¨¦s l¡¯¨²nica realitat del proc¨¦s des de fa molt de temps.

La debilitat del processisme ¨¦s extrema. Parlar de lideratges ¨¦s un sarcasme. La seva capacitat d'aglutinar majories est¨¤ estancada. Tres vegades ha demostrat la seva for?a i tamb¨¦ les seves limitacions, a enorme dist¨¤ncia del que es necessitava per saltar els alt¨ªssims murs de la legalitat i del reconeixement internacional: en les eleccions del 2012, quan Artur Mas va passar de 62 a 50 diputats en lloc d'obtenir la majoria absoluta indestructible que demanava; en el 9-N, quan nom¨¦s un 37 per cent dels catalans van participar en la consulta sobre la independ¨¨ncia, i el 27 de setembre del 2015, quan Artur Mas no va obtenir la majoria de vots independentistes a les eleccions que va convocar amb la pretensi¨® de presentar-les internacionalment com un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®.

La majoria parlament¨¤ria independentista, sotmesa a les vel¡¤le?tats revolucion¨¤ries de la CUP, nom¨¦s es mant¨¦ gr¨¤cies a l'auxili inestimable de Mariano Rajoy. Alg¨² hauria tocat a retirada en condicions pol¨ªtiques normals, ¨¦s a dir, de di¨¤leg pol¨ªtic efectiu, d'intervenci¨® molt prudent i acotada dels tribunals i sobretot de resposta al projecte independentista amb una alternativa espanyola seriosa. El primer govern independentista de la hist¨°ria de Catalunya ha demostrat una incapacitat i una pobresa de recursos esgarrifoses. El seu m¨¨rit m¨¦s important ¨¦s existir i haver aconseguit passar una moci¨® de confian?a. Fa cinc anys que ha deixat de funcionar la idea que els governs treballen. S¨®n governs sense obra. Si al damunt s'enfonsa el castell del proc¨¦s, nom¨¦s queda llavors la dissoluci¨® i una nova distribuci¨® d¡¯escons que doni lloc a un govern que torni a governar.

La resist¨¨ncia a recon¨¨ixer aquesta realitat ¨¦s enorme. Dissoldre el govern, per m¨¦s que es declarin constituents els pr¨°xims comicis, ser¨¤ el reconeixement del frac¨¤s i, encara que de forma vergonyosa, de l'error estrat¨¨gic colossal que ha significat el disseny del fam¨®s xoc de trens sense un c¨¤lcul realista de la correlaci¨® de forces interna, espanyola i internacional. Nom¨¦s queda, mentrestant, la bala de plata, la f¨®rmula m¨¤gica que permet mantenir el proc¨¦s m¨¦s enll¨¤ del proc¨¦s perqu¨¨ el processisme segueixi aguantant. Sempre esperant un dirigent independentista l¨²cid i valent, i tamb¨¦ convincent, naturalment, que digui d'una vegada i clarament la veritat als catalans, i sobretot als fervorosos creients processistes.