Baix Llobregat i lluita obrera

Cornell¨¤ era als anys seixanta un poble agr¨ªcola, antic, cl¨¤ssic. La lluita obrera no va comen?ar fins que no van venir els immigrants i es van muntar les f¨¤briques¡±. Joan Romagosa ¨¦s un dels 33 entrevistats que passen pel documental El cintur¨®n rojo, la primera iniciativa audiovisual que aborda el moviment antifranquista del Baix Llobregat entre 1970 i 1977. Aquella va ser una experi¨¨ncia ¨²nica a Catalunya que va arrelar entre amplis sectors de la poblaci¨® perqu¨¨ no nom¨¦s reclamava millores salarials i de condicions de treball, sin¨® tamb¨¦ llibertats democr¨¤tiques i barris on viure amb la dignitat que les constructores especulatives havien oblidat amb el benepl¨¤cit dels ajuntaments.

¡°Del obrero, como del cerdo, se aprovecha todo¡±, proclama l¡¯escriptor Ignasi Riera per referir-se a l¡¯explotaci¨® que patien aquells andalusos i extremenys: a les f¨¤briques i a les ciutats dormitori on vivien, sense clavegueram, enllumenat, pavimentaci¨®, escoles ni centres de salut. Barris com La Sat¨¦lite (ara Sant Ildefons) o Sant Cosme (al Prat) exemplifiquen el boom d¡¯una comarca que va passar dels 96.000 habitants el 1950 als 462.000 de 1975, atrets per la reindustrialitzaci¨® de Catalunya.

¡°El Baix Llobregat estava destinat a ser el suburbi de Barcelona, com passa a Par¨ªs, i ha acabat sent la porta d¡¯entrada¡±, explica Francesc Castellana, president de la Fundaci¨® Utopia, impulsora del documental i exsecretari de CCOO de la comarca. Sense el sindicat i sense el partit, el PSUC, no s¡¯explica aquell moviment obrer, per¨° no n¡¯hi ha prou amb ells per entendre¡¯l. Tamb¨¦ van ser determinants els moviments ve?nals i Cristians pel Socialisme, amb el jesu?ta Joan Garc¨ªa-Nieto i Alfons Carles Com¨ªn al capdavant. ¡°Va ser com una maionesa, impossible de lligar sense diversos elements¡±, diu Castellana.

Les vagues de l¡¯Elsa (1974) i Laforsa (1975) a Cornell¨¤ i de Roca radiadors (1976 i 1977) a Gav¨¤ van despertar una solidaritat in¨¨dita en aquella ¨¨poca, per¨° el documental fuig de la nost¨¤lgia i no alimenta la mitificaci¨® d¡¯un temps passat. El director del documental, Luis Campo Vidal, evita la veu narrativa i es limita a posar els protagonistes davant la c¨¤mera i passar desenes d¡¯imatges de l¡¯¨¨poca. ¡°Gent que anomenen classes subalternes que viuen i moren en l¡¯anonimat¡±, que expliquen unes viv¨¨ncies sense les quals no s¡¯ent¨¦n la transici¨® pol¨ªtica. ¡°No vam tenir adolesc¨¨ncia, per¨° va ser un privilegi viure aquella ¨¨poca¡±, diu orgull¨®s un dels entrevistats.

¡°Espa?a tiene dos problemas: ETA y el Bajo Llobregat¡±, va proclamar un general al Ministeri de l¡¯Interior, segons explica el periodista Manuel Campo Vidal, molt actiu en la lluita antifranquista de la comarca. ?s una frase del tot desmesurada, perqu¨¨ l¡¯¨²nica viol¨¨ncia la van protagonitzar la Policia Armada i la Gu¨¤rdia Civil contra els manifestants que omplien els carrers dia rere dia. El r¨¨gim, per¨°, s¨ª que era conscient de la realitat, i un dia de 1974 Jos¨¦ Garc¨ªa Hern¨¢ndez, ministre de Governaci¨®, va rec¨®rrer d¡¯inc¨°gnit dins un cotxe les empreses del ¡°cintur¨®n rojo de Barcelona¡±, de les quals havia sentit parlar tant.

Ara far¨¤ 40 anys que arrib¨¤ la democr¨¤cia amb les primeres eleccions. ¡°Llavors et barallaves per canviar el m¨®n i ara et baralles perqu¨¨ el m¨®n no et canvi? a tu¡±, assegura un altre dels protagonistes del documental, que es passar¨¤ el 7 de mar? al cinema Girona de Barcelona.