El president Donald Trump irromp a la Casa Blanca mostrant populisme i nacionalisme

¡°Els homes i dones del nostre pa¨ªs deixaran d'estar oblidats¡±, va dir el republic¨¤ Trump, en un discurs de 15 minuts molt semblant a la versi¨® m¨¦s extrema dels que pronunciava en la campanya electoral que li va donar la vict¨°ria el 8 de novembre contra la dem¨°crata Hillary Clinton. ¡°Mai tornareu a ser ignorats¡±, va dir m¨¦s tard.

Envoltat dels m¨¤xims representants del poder a Washington, entre els quals, diversos expresidents, congressistes i jutges del Tribunal Suprem, davant un p¨²blic esc¨¤s comparat amb altres ocasions, Trump va retratar els EUA com un pa¨ªs en un estat de crim i caos, on les elits s'han enriquit i han maquinat a esquena del poble.

¡°Prendrem el poder a Washington i us el retornarem a vosaltres, el poble americ¨¤¡±, va comen?ar. ¡°El 20 de gener del 2017 ser¨¤ recordat com el dia en qu¨¨ el poble es va convertir de nou en el governant de la naci¨®¡±. El missatge del discurs era clar: Trump, conven?ut de l'¨¨xit de la seva ret¨°rica i els seus m¨¨todes, no canviar¨¤ com a president.

Abans, a les dotze del migdia en punt, hora local, Trump va posar la m¨¤ sobre dos exemplars de la B¨ªblia ¨Cun que li va regalar la seva mare i un altre que va pert¨¤nyer a Abraham Lincoln, el president que va alliberar els esclaus¨C i va repetir les 35 paraules del jurament i es va convertir en el 45¨¨ president dels EUA.

De lluny, davant ser, a l¡¯esplanada mig buida del National Mall, els monuments als gegants americans: Lincoln, Washington, Martin Luther King, Jefferson, els l¨ªders que van establir les bases d'una naci¨® que, amb revessos i mai en l¨ªnia recta, va voler projectar-se com un model de democr¨¤cia, d'obertura al m¨®n i de diversitat.

L¡¯¡°America first¡±, o ¡°Am¨¨rica primer¡±, reflecteix el proteccionisme de la nova Administraci¨®, per¨° tamb¨¦ t¨¦ resson¨¤ncies passades. ¡°America first¡± era l'esl¨°gan dels filonazis i antisemites nord-americans contraris a l'entrada dels EUA en la Segon Guerra Mundial. La breu refer¨¨ncia en el discurs a les aliances internacionals, que Trump ha q¨¹estionat, la va fer servir per dir que havien d'ampliar-se i servir per ¡°erradicar el terrorisme isl¨¤mic radical completament de la fa? de la Terra¡±.

Trump arriba a la Casa Blanca com el nou president m¨¦s impopular en quatre d¨¨cades, sota el signe de la divisi¨® social que ell mateix va atiar durant la campanya, i entre protestes al carrer i un boicot de desenes de congressistes del Partit Dem¨°crata. Els Estats Units no el reben amb entusiasme. El seu rival a les eleccions, Hillary Clinton, va aconseguir tres milions de vots m¨¦s d'avantatge, i nom¨¦s va guanyar gr¨¤cies al sistema d'elecci¨® presidencial basat en la ponderaci¨® de vot per estats en comptes del vot popular absolut. Des que Richard Nixon va jurar per segona vegada el c¨¤rrec el 1973, no s'havia vist una inauguraci¨® tan crispada com aquesta. Nixon va acabar destitu?t un any i mig despr¨¦s.

El ritual del trasp¨¤s de poder ¨¦s el moment m¨¦s mon¨¤rquic d'una rep¨²blica que es va fundar en rebel¡¤li¨® contra la corona brit¨¤nica. La cerim¨°nia que garanteix la continu?tat pac¨ªfica de la democr¨¤cia va comen?ar a primera hora del mat¨ª amb els Trump sortint de la Blair House, la resid¨¨ncia davant de la Casa Blanca, on tradicionalment s'allotgen el president electe i la seva esposa la nit anterior a assumir el poder. D'aqu¨ª es van despla?ar a la ve?na esgl¨¦sia episcopaliana de Sant Joan, coneguda com l'esgl¨¦sia dels presidents. I d'aqu¨ª a la Casa Blanca, per prendre un te amb els Obama. Junts, la fam¨ªlia que ha ocupat la resid¨¨ncia dels presidents els ¨²ltims vuit anys i la que la reempla?ar¨¤ els quatre propers es van dirigir al Capitoli per a la cerim¨°nia d'investidura.

Trump vol comen?ar la presid¨¨ncia amb mesures que facin visible la ruptura, com la retirada de l'acord comercial amb 11 pa?sos de la conca del Pac¨ªfic i decrets que instin a construir el mur a la frontera amb M¨¨xic o a revocar l¡¯Obamacare, la llei sanit¨¤ria d¡¯Obama. Al juliol, quan va acceptar la nominaci¨® del Partit Republic¨¤ en la convenci¨® a Cleveland, va prometre que el 20 de gener ¡°es restaurar¨¤ la seguretat¡± als Estats Units, i el 21 ¡°els americans finalment es despertaran en un pa¨ªs en qu¨¨ les lleis [¡­] s'apliquen¡±.

Amb el discurs inaugural, el temps de la ret¨°rica s¡¯ha acabat. Una vegada per totes comen?ar¨¤ a descobrir-se com governar¨¤ el president Donald J. Trump. S¡¯acaba el temps de les paraules i dels seus missatges. ?s l'hora dels fets.

Amb Trump, l'onada populista que copeja ambdues ribes de l'Atl¨¤ntic s'instal¡¤la en el nucli del poder mundial, la Casa Blanca. Les tensions que la globalitzaci¨® i la robotitzaci¨® causa en les classes mitjanes dels pa?sos desenvolupats, junt amb un canvi demogr¨¤fic accelerat que encoratja les pors entre els blancs d'origen europeu, han impulsat aquest moviment.

Va ser un discurs nacionalista i amb accents aut¨¤rquics. ¡°Hem fet rics altres pa?sos mentre la riquesa, la for?a i la confian?a al nostre pa¨ªs desapareixien de l'horitz¨®¡±, va dir. ¡°A partir d'ara, ser¨¤ ¡®Am¨¨rica primer¡¯. Cada decisi¨® que prenguem en comer?, impostos, immigraci¨®, afers exteriors es prendr¨¤ en benefici dels treballadors americans i de les fam¨ªlies americanes¡±.

En alguns moments el discurs semblava inspirat en la ret¨°rica de Ronald Reagan, que en la seva primera inauguraci¨® va dir que calia resistir a la temptaci¨® de creure que ¡°el govern per un grup d'elit ¨¦s superior al govern per i per al poble¡±, i que ¡°el govern no t¨¦ un altre poder que el que li concedeix el poble¡±.

Per¨° el to de Trump era molt diferent, no optimista i confiat com el de Reagan, sin¨® pessimista i apocal¨ªptic. ¡°Aquesta carnisseria americana es det¨¦ aqu¨ª i ara¡±, va dir despr¨¦s de descriure un pa¨ªs assotat pels tancaments de f¨¤briques, l'educaci¨® deficient i la plaga de les drogues.