La ¡®grama¡¯ ja circula per Santa Coloma de Gramenet

¡°Ja tinc wifi a la botiga, est¨¤ tot preparat per comen?ar a cobrar amb l¡¯aplicaci¨® de la moneda social¡±, anuncia somrient Cristina Meya, propiet¨¤ria de la fruiteria Horta Meya de Santa Coloma de Gramenet. El 13 de gener passat van comen?ar a circular les primeres 6.000 grames, la moneda local, per la ciutat. L¡¯Ajuntament pret¨¦n, amb aquesta iniciativa, que part dels diners p¨²blics que inverteix en subvencions i sous de funcionaris acabi repercutint en els comer?os de la ciutat. La Cristina ara podr¨¤ cobrar en met¨¤l¡¤lic, amb targeta banc¨¤ria i amb una aplicaci¨® de m¨°bil que ella s¡¯afanya a ensenyar: ¡°El client far¨¤ una transfer¨¨ncia de grames al meu compte i jo cobrar¨¦ tamb¨¦ amb la moneda de la ciutat¡±.

No ¨¦s la primera moneda social que s¡¯implanta a Catalunya, per¨° s¨ª la primera divisa que s¡¯ha instaurat en una ciutat amb m¨¦s de 117.000 habitants. A m¨¦s, el de Santa Coloma ¨¦s el primer Consistori que canalitza la despesa p¨²blica mitjan?ant una moneda social.

Totes aquestes divises alternatives tenen com a referent la lliura de Bristol, una moneda que va n¨¦ixer el 2012 a la ciutat anglesa de Bristol. Ara, molts estan pendents de la iniciativa de Santa Coloma de Gramenet, ja que, tal com va anunciar a la campanya electoral, Ada Colau posar¨¤ en funcionament una moneda similar a finals d¡¯any a Barcelona.

La grama no ¨¦s una moneda f¨ªsica. Es gestiona gr¨¤cies a una aplicaci¨® de m¨°bil i l¡¯equival¨¨ncia ¨¦s f¨¤cil: una grama ¨¦s un euro. L¡¯alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, N¨²ria Parlon, i l¡¯equip de govern van apostar per la iniciativa fa tres anys. ¡°La Universitat Pompeu Fabra va fer un projecte i gr¨¤cies al treball d¡¯una consultora i a una ajuda europea (132.000 euros) vam aconseguir donar-li forma¡±, s¡¯enorgulleix Parlon.

?s la primera divisa que s'instaura en una ciutat amb m¨¦s de 117.000 habitants

El t¨¨cnic del Departament de Comer?, Fires i Disciplina de Mercat a l¡¯Ajuntament de Santa Coloma, Oriol Tuson, ¨¦s un dels que fa m¨¦s temps que treballa en la grama. ¡°L¡¯Ajuntament t¨¦ un estudi municipal en qu¨¨ queda molt clar que, de tots els diners p¨²blics que el Consistori destina a pagar subvencions a les entitats del municipi i als funcionaris municipals, nom¨¦s un 30% s¡¯inverteixen en comer?os de Santa Coloma. El 70% restant se¡¯n van de la ciutat, principalment a Barcelona¡±. La presidenta de l¡¯Agrupaci¨® del Comer? i la Ind¨²stria de Santa Coloma de Gramenet, Laia Mu?oz, interv¨¦: ¡°Necessit¨¤vem una eina que permet¨¦s que els diners p¨²blics, que al cap i a la fi provenen dels ve?ns, es tornessin a quedar a la ciutat i ajudessin a fer cr¨¦ixer els nostres negocis o al fet que, com en els ¨²ltims temps, no s¡¯abaixessin tantes persianes per sempre¡±.

L¡¯Ajuntament, amb la moneda, pret¨¦n incrementar la circulaci¨® de diners entre els comer?os de Santa Coloma. El funcionament de la grama ¨¦s f¨¤cil: s¨®n transfer¨¨ncies des del compte d¡¯un usuari al compte d¡¯un altre mitjan?ant internet o una aplicaci¨® de m¨°bil.

La seva implantaci¨® fomenta la digitalitzaci¨® del comer? local

Parlon explica les fases d¡¯implantaci¨® de la moneda: ¡°Ara hem lliurat unes subvencions en grames a entitats vinculades al comer? i aquestes associacions ja podran comprar a distribu?dors de la ciutat¡±. En concret, recorda Mu?oz, als ¡°125 comer?os o serveis¡± que actualment estan inscrits en la moneda. La idea ¨¦s que els diners p¨²blics es reinverteixin en un comer? adherit de la ciutat i aquest despr¨¦s els reinverteixi en un altre. Enguany el Consistori convertir¨¤ en grames, mitjan?ant subvencions, entre 300.000 i 450.000 euros.

La fidelitat de la moneda tamb¨¦ ¨¦s un factor amb el qual han jugat, perqu¨¨ la divisa es converteixi en un ¨¨xit. ¡°Quan reps les grames pots, autom¨¤ticament, transformar-les en euros, per¨° si ho fas abans de 45 dies tens una penalitzaci¨® que pot rondar un 5%¡±, recorda Tuson.

El segon pas del projecte ser¨¤ que els treballadors municipals puguin cobrar fins a un 30% del salari en grames. ¡°Hem fet enquestes i un 27% de la plantilla est¨¤ interessada i es mostra favorable a cobrar en la moneda local. L¡¯estad¨ªstica ¨¦s clara, l¡¯Ajuntament paga 20 milions anuals en salaris. Si, per exemple, nom¨¦s se¡¯n destinessin un 2% a pagar en grames, suposaria que el comer? local rebria 400.000 euros d¡¯ingressos procedents de la moneda local¡±, destaca Parlon.

Per a la tercera fase, ¡°que qualsevol ve¨ª pugui utilitzar la grama¡±, falten uns mesos ¡°i necessitem l¡¯autoritzaci¨® del Banc d¡¯Espanya. Malgrat tot, sabem que ser¨¤ un ¨¨xit¡±, anuncia l¡¯alcaldessa.

Segons Parlon, gr¨¤cies a la moneda local es crear¨¤ m¨¦s riquesa a la ciutat ¡°fins al punt que, a m¨¦s dels sentiments importants de pertin¨¨ncia, creiem que es crearan llocs de treball i servir¨¤ als negocis per crear campanyes de fidelitzaci¨® amb els clients¡±.

Laia Mu?oz creu que, malgrat trobar-se en una fase embrion¨¤ria, la grama ja est¨¤ donant resultats: ¡°Gr¨¤cies a la iniciativa estem digitalitzant r¨¤pidament el comer? de proximitat¡±.

La moneda de Santa Coloma ja ¨¦s una realitat. Cristina Meya a la seva fruiteria, i els propietaris de 124 comer?os m¨¦s, ja tenen el m¨°bil preparat per fer les primeres transaccions en grames.