¡°El fet que el Mediterrani sigui un cementiri ens ha de fer pensar¡±

Divendres, a la mateixa hora en qu¨¨ Donald Trump jurava el seu c¨¤rrec a Washington, el papa Francesc concedia al Vatic¨¤ una entrevista a EL PA?S en la qual demanava prud¨¨ncia davant les alarmes desfermades pel nou president dels Estats Units, encara que advertia del ¡°perill que en temps de crisi busquem un salvador que ens retorni la identitat amb murs i filferros¡±. Els oferim uns fragments de l¡¯entrevista que es publica a EL PA?S.

Durant una hora i 15 minuts, en una habitaci¨® senzilla de la Casa de Santa Marta, on viu Jorge Mario Bergoglio, nascut a Buenos Aires fa 80 anys i que s¡¯encamina al seu quart any de pontificat, va assegurar que ¡°a l¡¯Esgl¨¦sia hi ha sants i pecadors, decents i corruptes¡±, per¨° que el que m¨¦s el preocupa ¨¦s ¡°una Esgl¨¦sia anestesiada per la mundanitat¡±, llunyana als problemes de la gent.

Traient de vegades a passejar l¡¯humor de Buenos Aires, Francesc demostra estar al dia no nom¨¦s del que passa a dins del Vatic¨¤, sin¨® a la frontera sud d¡¯Espanya o als barris braus de Roma.

El drama dels refugiats l¡¯ha marcat ¨C¡°aquell home plorava i plorava a la meva espatlla, amb el salvavides a la m¨¤, perqu¨¨ no havia aconseguit rescatar una nena de quatre anys¡± ¨C tant com les visites a les dones esclavitzades per les m¨¤fies de la prostituci¨® a It¨¤lia. Encara no sap si es morir¨¤ sent Papa o optar¨¤ pel cam¨ª obert de Benet XVI. Admet que de vegades s¡¯ha sentit utilitzat pels seus compatriotes argentins i als espanyols els demana una cosa que sembla f¨¤cil i no ho ¨¦s: ¡°di¨¤leg¡±.

Pregunta. Santedat, precisament a aquesta hora Donald Trump est¨¤ prenent possessi¨® del c¨¤rrec com a president dels EUA. I el m¨®n est¨¤ bastant en tensi¨® per aquest fet. A vost¨¨ quina consideraci¨® li mereix?

Resposta. Veure qu¨¨ passa. Per¨° espantar-me o alegrar-me pel que pugui passar, en aix¨° crec que podem caure en una gran imprud¨¨ncia. A ser profetes o de calamitats o de benestars que no es donaran, ni l¡¯una ni l¡¯altra. Es veur¨¤. Veurem el que fa i aqu¨ª s¡¯avalua. Sempre el concret. El cristianisme, o ¨¦s concret o no ¨¦s cristianisme. ?s curi¨®s: la primera heretgia de l¡¯Esgl¨¦sia va ser tot just mort Crist. L¡¯heretgia dels gn¨°stics, que l¡¯ap¨°stol Joan condemna. I era la religiositat d¡¯esprai, del no concret. S¨ª, jo, s¨ª, l¡¯espiritualitat, la llei¡­ per¨° tot esprai. No, no. Coses concretes. I del concret traiem les conseq¨¹¨¨ncies. Nosaltres perdem molt el sentit del concret. A mi em deia l¡¯altre dia un pensador que aquest m¨®n est¨¤ tan desordenat que li falta un punt fix. I ¨¦s precisament el concret el que et dona els punts fixos. Qu¨¨ vas fer, qu¨¨ vas decidir, com et mous. Per aix¨°, jo davant d¡¯aix¨° espero i veig.

P. Durant aquests anys als viatges l¡¯hem vist emocionar-se i emocionar molts dels qui escoltaven les seves paraules¡­ Per exemple, a Lampedusa o a Filipines, amb el drama dels nens explotats. Qu¨¨ pot fer l¡¯Esgl¨¦sia, qu¨¨ s¡¯est¨¤ fent, i com estan actuant els governs davant aix¨°?

R.- El s¨ªmbol que vaig proposar a la nova oficina de Migracions ¨¦s un salvavides ataronjat, com els que tots coneixem. En una audi¨¨ncia general va venir un grup dels que treballen en el salvament dels refugiats al Mediterrani. Jo anava saludant, i aquest home va agafar aix¨° que tenia a la m¨¤ i se¡¯m va posar a plorar, i plorava i plorava: ¡°No vaig poder, no vaig arribar, no vaig poder¡±. I quan es va calmar una mica em va dir: ¡°No tenia m¨¦s de quatre anys, la nena. I se¡¯n va anar a baix. L¡¯hi dono a vost¨¨¡±. I aix¨° ¨¦s un s¨ªmbol de la trag¨¨dia que avui estem vivint. S¨ª. Que el Mediterrani sigui un cementiri ens ha de fer pensar.

P. Qu¨¨ li arriba d¡¯Espanya? Qu¨¨ li arriba quant a la recepci¨® que a Espanya t¨¦ el seu missatge, la seva missi¨®, el seu treball¡­?

R. Espanya ¨¦s un pa¨ªs on el debat sobre la?cisme-religiositat ¨¦s un debat que encara est¨¤ viu, com vost¨¨ sap¡­

P. I el proc¨¦s de la?cisme pot acabar deixant l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica en una situaci¨® marginal?

R. El consell que dono a qualsevol pa¨ªs ¨¦s di¨¤leg. Si us plau, di¨¤leg. Com a germans, si s¡¯animen, o almenys com a civilitzats. No s¡¯insultin. No es condemnin abans de dialogar. Si despr¨¦s del di¨¤leg volen insultar-se, b¨¦, per¨° almenys dialogar. Si despr¨¦s del di¨¤leg es volen condemnar, b¨¦¡­ Per¨° primer di¨¤leg. Avui dia, amb el desenvolupament hum¨¤ que hi ha, no es pot concebre una pol¨ªtica sense di¨¤leg. I aix¨° val per a Espanya i per a tots. Aix¨ª que si vost¨¨ em demana un consell per als espanyols, dialoguin. Si hi ha problemes, dialoguin primer.

P. La viol¨¨ncia contra les dones dol, ¨¦s una xacra, a Llatinoam¨¨rica i a tants llocs¡­

R. A tot arreu. A Europa¡­ A It¨¤lia, per exemple, he visitat organitzacions de rescat de noies prostitutes que s¨®n explotades per europeus. Una em deia que va ser portada d¡¯Eslov¨¤quia en el bagul d¡¯una interlocut¨°ria per poder passar-la. I li diuen: has de portar tant avui, i si no portes aix¨°, cobrar¨¤s. Li peguen¡­ A Roma? A Roma. La situaci¨® d¡¯aquestes dones aqu¨ª, a Roma!, ¨¦s de terror. En aquesta casa que vaig visitar n¡¯hi havia una a qui havien tallat l¡¯orella. Les torturen quan no reuneixen els diners suficients. I les tenen agafades perqu¨¨ les espanten, els diuen que els mataran els pares. Albaneses, nigerianes, fins i tot italianes. Una cosa molt maca ¨¦s que aquestes associacions es dediquen a anar pels carrers, s¡¯acosten a elles i, en comptes de dir-los ¡°quant cobres, quant vals¡±, els pregunten: ¡°quant pateixes?¡± La primera vegada que alg¨² els pregunta pel patiment! I les porten a una col¨°nia segura perqu¨¨ es recuperin. Jo vaig visitar una d¡¯aquestes col¨°nies amb noies recuperades l¡¯any passat i hi havia dos homes, eren voluntaris. I una em va dir: ¡°Jo el vaig trobar a ell¡±. S¡¯havia casat amb l¡¯home que l¡¯havia salvat i estaven desitjant tenir un fill. I una altra: ¡°Aquest ¨¦s el meu xicot, ens casarem¡±. L¡¯usdefruit de la dona ¨¦s de les coses m¨¦s desastroses que passen, tamb¨¦ aqu¨ª, a Roma. L¡¯esclavitud de la dona.