Un titular al Col¡¤legi

Va ser Pasqual Maragall qui va instituir la confer¨¨ncia al Col¡¤legi de Periodistes, com a balan? de l¡¯any i proposta per al seg¨¹ent. La tradici¨® es mant¨¦ vigent. L¡¯arribada de la data solia posar l¡¯Ajuntament potes enlaire i tot era c¨®rrer d¡¯un despatx a l¡¯altre buscant els papers que justifiquessin l¡¯acci¨® de govern de cada regidor, amb l¡¯esperan?a que el jefe els esment¨¦s. Per¨° en tota confer¨¨ncia hi ha sempre un moment clau, quan apareix la idea que l¡¯endem¨¤ ser¨¤ el titular. A vegades ve de l¡¯equip, a vegades de l¡¯alcalde. Maragall solia resseguir amb una certa displic¨¨ncia els folis preparats per despr¨¦s afegir-hi una p¨¤gina escrita a m¨¤ on guardava la bomba comunicativa, la idea for?a. A vegades idees dif¨ªcils d¡¯absorbir, com quan va proposar treballar ¡°Barcelona endins¡±, cap al cor, seguint el rumb de la gent. Joan Clos feia tot el contrari: reescrivia la mateixa tarda de la confer¨¨ncia tot el text, deixant de banda el que havia preparat el seu equip, i l¡¯enfocament podia ser genial o de dur-se les mans al cap. Feia promeses ditir¨¤mbiques: una vegada, milers i milers de pisos, ja no en recordo la xifra.

Jordi Hereu, tan bona persona com ¨¦s, va derivar en un format extemporani de v¨ªdeos i micr¨°fons de diadema i l¡¯home caminava per l¡¯escenari com un showman qualsevol, fins a arribar a les preguntes pr¨¨viament pactades. En aquest cas, les idees fundacionals venien de l¡¯equip de comunicaci¨® i eren un esl¨°gan. Xavier Trias va tornar a la sensatesa i al Col¡¤legi de Periodistes, i va tornar a repassar l¡¯acci¨® i a donar la proposta d¡¯avan?ament, que despr¨¦s es perdia en els plens perqu¨¨ l¡¯oposici¨® tenia majoria. I ara Ada Colau repr¨¨n la tradici¨®, amb el format cl¨¤ssic i el titular sota el bra?. El titular va ser aquest ¡°Pla Delta 2¡± que va tancar la seva intervenci¨® inicial. L¡¯alcaldessa ¨¦s simp¨¤tica perqu¨¨ ¨¦s genu?na. No va exagerar pas la part positiva del balan? tot i que tenia poca subst¨¤ncia per dur-se a la boca ¨Cel canvi demana temps¨C i va demostrar poca seguretat en parlar d¡¯acostar la ciutat al Llobregat, com si aquesta idea, que ¨¦s molt potent, fos tan recent que no ha tingut temps de fer-se-la seva.

Barcelona ha maltractat hist¨°ricament els seus rius, els ha amagat. Ada Colau va presentar l¡¯any passat el Pla de Barris del corredor del Bes¨°s, que ja est¨¤ en marxa, que se suposa molt participatiu, que tindr¨¤ efectes relatius perqu¨¨ qui abasta molt llaura poc, per¨° no hi ha dubte que era una assignatura pendent. Ara es gira cap al Llobregat, que ¨¦s terra ignota. Tamb¨¦ amb un marge temporal de deu anys. La idea, insisteixo, ¨¦s brillant. Alg¨² est¨¤ pensant en gran i ens n¡¯hem de felicitar. Per¨° la idea ¨¦s incipient. Com que la ciutat ¨¦s la que ¨¦s, aquesta zona estava en el punt de mira de Xavier Trias, m¨¦s aviat del seu equip d¡¯urbanisme, perqu¨¨ ¨¦s obvi que ¨¦s un territori mal estructurat, on es van posar infraestructures hard sense que calgu¨¦s arreglar el conjunt perqu¨¨ llu¨ªs. La Zona Franca ¨¦s hostil, antip¨¤tica, est¨¤ sempre coronada per una boirina suspecta i un soroll s¨°lid. ?s terra de camions. Aix¨° ho va insinuar Ada Colau quan va parlar de l¡¯estaci¨® intermodal del port, per¨° els accessos ferroviaris estan aturats en un calaix del Ministeri, pactats fa dos anys i sense comen?ar.

El passeig verd del Morrot ¨¦s factible si es fa all¨° que volia fer en Trias amb una inversi¨® descomunal: soterrar la ronda i pacificar la superf¨ªcie. El desenvolupament del barri de la Marina, que ja va assenyalar Joan Clos, ¨¦s perfecte, no t¨¦ problema. I civilitzar un territori industrial no ha de ser per res impossible: vet aqu¨ª, verda i magn¨ªfica, la ria de Bilbao. Per¨° en el cas de Barcelona, tan sols ullar el mapa ja es veu que ser¨¤ un os dur de rosegar, perqu¨¨ ¨¦s molt de terreny i molt de desordre. Ada Colau vol, a m¨¦s a m¨¦s, que aquesta nova Barcelona tingui perfil d¡¯economia social: un pol¨ªgon per a pimes (el necessiten?) i ampliaci¨® de Mercabarna per la sobirania aliment¨¤ria a partir del cultiu ecol¨°gic. Est¨¤ b¨¦, ¨¦s coherent amb el seu model, per¨° pensar en gran ¨¦s pensar per tothom. La ind¨²stria convencional tamb¨¦ mereix atenci¨®. Ara b¨¦, jo no s¨¦ si Ada Colau t¨¦ equip, temps i energia per atendre els dos rius alhora, m¨¦s tot all¨° que pugui venir l¡¯any que ve, quan li caldr¨¤ un altre titular. Sempre li queden les portes de Collserola.