L¡¯acord entre els docents i el Govern augmenta la pressi¨® sobre la CUP

El Govern va aconseguir ahir un principi d'acord amb els sindicats d'ensenyament en anunciar 5.500 mestres m¨¦s el proper curs. Amb prou feines tres dies despr¨¦s que Junts pel S¨ª rebutg¨¦s la reforma fiscal que perseguien els anticapitalistes, la Generalitat ha posat sobre la taula 3.500 docents addicionals als 2.011 que ja recollien els comptes. En un intent desesperat per guanyar-se el favor de la CUP als Pressupostos, el Govern compleix la demanda de rebaixar una de les dues hores lectives que reclamen els sindicats i que la CUP va fer seva. A m¨¦s, el pacte podria desconvocar la vaga del dia 9, que tamb¨¦ va comptar amb el suport de la CUP.

El gest ¨¦s un pas m¨¦s de Carles Puigdemont per aconseguir que la CUP, que ahir va comen?ar a debatre en les seves assemblees territorials el projecte de comptes, doni suport as Pressupostos. De fet, el vistiplau de la CUP ¨¦s capital per al desenvolupament del proc¨¦s independentista perqu¨¨ Puigdemont ja va avan?ar que sense Pressupostos convocar¨¤ eleccions, per la qual cosa el comprom¨ªs del refer¨¨ndum quedar¨¤ en no-res.

Els comptes d'educaci¨® van ser un dels grans esculls entre la Generalitat i la CUP. Per comen?ar perqu¨¨ abans de comen?ar el debat dels Pressupostos, els anticapitalistes ja van mostrar el seu suport expl¨ªcit a les demandes dels sindicats d'ensenyament i a totes les mobilitzacions i vagues convocades per pressionar el Govern.

En el debat parlamentari dels Pressupostos a la comissi¨® d'Ensenyament, la CUP va avisar que les negociacions pr¨¨vies no havien donat fruits per¨° tenien confian?a en qu¨¨ s'arribaria a un acord entre Govern i sindicats, amb els quals va dir que compartia totes les ¡°demandes de m¨ªnims¡± que reclamaven. En el projecte de comptes, el govern catal¨¤ va prometre 2.011 docents m¨¦s per al curs que ve, una xifra insuficient per a la CUP ¡ªque reclamava 6.000 professors m¨¦s¡ª i per als sindicats, que veien impossible complir les seves demandes amb aquest increment.

La Generalitat va claudicar a les demandes dels docents i el Departament d'Economia va intervenir en les convulses negociacions per injectar 140 milions d'euros m¨¦s en els comptes d'educaci¨® per al 2017. Amb aquesta partida addicional, Ensenyament va proposar contractar 3.500 docents m¨¦s a les 2.011 que recollia el projecte de pressupostos i reduir una de les dues hores lectives a la setmana que demanaven els sindicats.

Despr¨¦s de les negociacions d'ahir, la Generalitat va millorar lleugerament la seva ¨²ltima oferta i es va comprometre ¡°a prendre en consideraci¨®¡± la rebaixa de la segona hora lectiva que demandaven els sindicats, encara que, aix¨° s¨ª, a partir del curs 2018-2019. ¡°?s el primer acord en m¨¦s de 10 anys. ?s positiu veure que ens posem d'acord en alguna cosa¡±, va valorar el portaveu de CCOO, Manel Pulido. Els sindicats hauran de consultar amb els afiliats la proposta d'Ensenyament i, si s'aconsegueix un acord, desconvocaran la vaga.

A l'espera que els sindicats donin oficialment el vistiplau a la proposta d'acord, la controvertida negociaci¨® en educaci¨® queda aix¨ª: Ensenyament incorporar¨¤ un total de 5.511 docents el proper curs ¡ªels 2.011 que ja preveien els pressupostos i 3.500 per reduir una de les dues hores lectives (2.500 docents) i millorar les necessitats educatives (1.000 dotacions)¡ª. A m¨¦s, a partir dels pressupostos de 2018, la Generalitat s'obrir¨¤ a negociar la incorporaci¨® de 2.850 dotacions per rebaixar la segona hora lectiva que queda pendent en les reivindicacions docents.

La reducci¨® de les dues hores lectives ¨¦s una de les grans demandes dels professors, que el 2012, amb les retallades, van veure com s'augmentava la jornada a 20 hores a secund¨¤ria i 25 a prim¨¤ria. Queden pendents, no obstant aix¨°, altres demandes dels sindicats d'ensenyament, com la reducci¨® de dues hores lectives addicionals a majors de 55 anys o les substitucions des del primer dia ¡ªals pressupostos s'ha incorporat la substituci¨® des del primer dia per a baixes de m¨¦s de set dies.

Les carreres m¨¦s cares

En el que tampoc ha cedit el Govern ¨¦s en la rebaixa d'un 30% de les taxes universit¨¤ries. El preu del cr¨¨dit est¨¤ congelat des de fa quatre anys, quan l'Executiu catal¨¤ el va pujar un 67% i aix¨ª seguir¨¤. Segons l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), Catalunya ¨¦s la comunitat amb les matr¨ªcules universit¨¤ries m¨¦s cares. Una carrera de ci¨¨ncies de la salut costa a Catalunya 2.372 euros anuals, mentre que a Andalusia suposa 757 euros a l'any.

Malgrat els mandats del Parlament i a les demandes de la comunitat universit¨¤ria de rebaixar un 30% les taxes universit¨¤ries, la Generalitat defensa el seu sistema de tarifes pel qual es paga en funci¨® de la renda. ¡°No farem una reducci¨® del 30% perqu¨¨ aix¨° significa menys recursos per a les universitats. Fer una reducci¨® lineal de les taxes significa que els rics tamb¨¦ paguin menys¡±, va justificar el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, durant la presentaci¨® dels pressupostos.

No obstant aix¨°, Catalunya S¨ª que es pot va incorporar una esmena a la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos que exigeix la rebaixa del 30% de les taxes i compta amb el suport de tota l'oposici¨®, incl¨°s la CUP. L'esmena proposa que els estudiants assumeixin el 17,5% del preu per cr¨¨dit, que ara ¨¦s del 25%, la qual cosa implicaria que en algunes carreres com Enginyeria s'estalviessin uns 780 euros per a cada alumne en la matr¨ªcula.

El Ceucat, l'¨°rgan de m¨¤xima representaci¨® estudiantil catal¨¤, va alertar ahir de la por de la comunitat universit¨¤ria que aquesta possible baixada de taxa vagi en detriment de les beques Equitat o d'altres aspectes relacionats amb la pol¨ªtica universit¨¤ria, i que s'agreugi l'infrafinan?ament que pateixen les universitats p¨²bliques.