El m¨®n fa un pas m¨¦s cap a l¡¯apocalipsi

Cada any, un panell de cient¨ªfics i especialistes ens diu quant queda per a la fi del m¨®n. Ho fa de manera simb¨°lica, amb un rellotge a punt d¡¯arribar a l¡¯abisme, la mitjanit: l¡¯indicador s¨®n els minuts que falten per a aquest moment. I avui estem molt a prop, a nom¨¦s dos minuts i mig per a l¡¯apocalipsi, segons aquest grup que inclou 15 premis Nobel. Els responsables del grup l¡¯han avan?at 30 segons cap a les 0.00 hores. Mai hav¨ªem estat tan prop de la destrucci¨® de la humanitat des del 1953, quan els EUA i l¡¯URSS van posar sobre la Terra les seves primeres bombes termonuclears, amb una capacitat destructiva desconeguda fins al moment.

Mai hav¨ªem estat tan a prop de la destrucci¨® de la humanitat des del 1953, quan els EUA i la URSS van posar sobre la Terra les primeres bombes termonuclears

Mai hav¨ªem estat tan prop de la destrucci¨® de la humanitat des del 1953, quan els EUA i l¡¯URSS van posar sobre la Terra les seves primeres bombes termonuclears

En aquell moment, la humanitat va estar a dos minuts de la seva fi. La bomba termonuclear de la nostra ¨¨poca no ¨¦s producte de la Guerra Freda sin¨® d¡¯un fenomen molt m¨¦s calent: la verbositat de Donald Trump i l¡¯escalfament global. ¡°Les paraules importen. No tant com els fets, per¨° importen molt¡±, va assegurar una portaveu del panell abans d¡¯anunciar la nova situaci¨®. Les paraules que preocupen es refereixen als suggeriments de Trump que el Jap¨® hauria de tenir armament at¨°mic per afrontar l¡¯amena?a de Corea del Nord (pot consultar la resoluci¨® en angl¨¨s en aquest PDF).

Feia dos anys que el m¨®n estava parat a tres minuts de l¡¯hora fat¨ªdica, la mateixa hora que el 1984 ¨Cla segona pitjor crisi de la hist¨°ria d¡¯aquest rellotge¨C, quan les dues superpot¨¨ncies trencaven relacions i s¡¯arribava a un nou pic en l¡¯arsenal at¨°mic mentre s¡¯acostava una altra escalada de rearmament. Curiosament, el 1987 era Donald Trump el que promovia el desarmament dels EUA i la URSS. Avui, ell ¨¦s el problema que afronta el planeta. Al desembre, com a president electe, Trump assegurava que el seu pa¨ªs havia d¡¯enfortir la seva capacitat nuclear fins que el m¨®n recobri el sentit entorn d¡¯aquestes armes.

¡°Putin i Trump poden triar comportar-se com a homes d¡¯estat o com a nens petulants¡±, va dir el panell en esmentar els problemes que han ressorgit entre les dues grans pot¨¨ncies nuclears, amb una escalada dial¨¨ctica i en llocs com Ucra?na i S¨ªria. ¡°Aquesta situaci¨® mundial ja amena?adora va ser escenari de l¡¯augment d¡¯un nacionalisme estrident a tot el m¨®n el 2016, fins i tot en una campanya presidencial dels Estats Units durant la qual el vencedor, Donald Trump, va fer comentaris inquietants sobre l¡¯¨²s i la proliferaci¨® d¡¯armes nuclears i va expressar la seva incredulitat cap al consens cient¨ªfic sobre el canvi clim¨¤tic¡±.

"Les paraules importen. No tant com els fets, per¨° importen molt", va assegurar una portaveu en refer¨¨ncia a Trump

El Rellotge de la Fi del M¨®n (Doomsday Clock, com es denomina originalment en angl¨¨s) es va crear el 1947 per la junta del Butllet¨ª de Cient¨ªfics At¨°mics, un grup d¡¯especialistes que pretenien conscienciar del risc de l¡¯armament nuclear. En la seva primera edici¨®, es va situar a 7 minuts de la mitjanit. El 1995, est¨¤vem a 14 minuts. El 2007 va entrar per primera vegada el canvi clim¨¤tic entre les seves preocupacions per al futur de la humanitat. En aquest cas, l¡¯escalfament ha estat un altre factor decisiu per al panell: l¡¯any passat va ser el m¨¦s calor¨®s dels registres hist¨°rics, i ho va ser per tercer any consecutiu. El grup de cient¨ªfics reconeix que la situaci¨® pol¨ªtica als EUA i les persones que estaran al comandament del Govern i, en aquest camp, el fet que la nova administraci¨® dels EUA sigui ¡°obertament hostil¡± a prendre mesures contra el canvi clim¨¤tic.

A m¨¦s, una altra de les preocupacions que s¡¯expressen per part del Butllet¨ª va ser la de les amenaces tecnol¨°giques emergents, en relaci¨® amb els ciberatacs per¨° tamb¨¦ amb tots els problemes reconeguts per la intel¡¤lig¨¨ncia dels EUA que han sorgit durant la seva campanya electoral amb atacs inform¨¤tics i desinformaci¨®. I ressalten especialment la falta de respecte dels l¨ªders mundials pels fets, les dades i el coneixement cient¨ªfic.

Conv¨¦ recordar que fa 70 anys ni tan sols feia falta aquest rellotge. La humanitat no s¡¯havia donat raons a si mateixa per esperar-ne l¡¯autodestrucci¨®.