Independents i rebels

En un moment en qu¨¨ s¡¯est¨¤ replantejant el paper de les galeries d¡¯art catalanes, amb tants trasllats i canvis de format i algunes que tanquen portes per dedicar-se estrictament al comer? m¨¦s privat i a les fires internacionals, la galeria Mayoral fa un tour de force per presentar una exposici¨® amb car¨¤cter ¡°museal¡± en la qual hi ha molt poques obres a la venda i en qu¨¨ el discurs sembla imposar-se per sobre del negoci. Una operaci¨® de prestigi que est¨¤ assolint l¡¯expectativa dels promotors, amb ¨¨xit de cr¨ªtica i p¨²blic, ja des del mateix dia de la inauguraci¨®, durant la qual ¡ªamb la sala plena de personal distingit i diletant, com feia temps que all¨¤ no s¡¯hi veia¡ª hi havia qui exclamava amb joia que era una exposici¨® inusual en un espai que, per l¡¯oferta que tenia normalment, convidava poc a entrar-hi.

I ¨¦s que, m¨¦s enll¨¤ del t¨ªtol que fa d¡¯esquer ¡ªque vol connectar com sigui vuit dones artistes amb Catalunya, tot i que el cat¨¤leg s¡¯ha editat nom¨¦s en angl¨¨s¡ª, el que presenta l¡¯exposici¨® de Mayoral s¨®n vuit personalitats fortes que van viure d¡¯una forma independent i lliure ¡ªtant com van poder a la seva ¨¨poca¡ª, amena?ant la moral i els bons costums i la fal¡¤locr¨¤cia imperant que tamb¨¦ regnava, des de sempre, en el m¨®n de l¡¯art. La traject¨°ria de cadascuna ¨¦s sovint corprenedora, i aix¨° traspua en l¡¯obra; la vida d¡¯algunes ¨¦s prou coneguda; d¡¯altres, en canvi, se¡¯n sap ben poc.

El gran encert ha estat organitzar una exposici¨® centrada en artistes de qualitat, m¨¦s enll¨¤ de la condici¨® estricta del g¨¨nere, amb obres in¨¨dites o poc vistes, malgrat que a vegades siguin menors. Reunir olis, dibuixos i collages de Dora Maar, Frida Kahlo, Maruja Mallo, Valentine Hugo, ?ngeles Santos, Remedios Varo, Leonora Carrington i Lee Miller no ¨¦s gens f¨¤cil, i menys si no es fa des d¡¯un museu. Victoria Combal¨ªa, m¨¤xima experta en la mat¨¨ria, ¨¦s qui ha fet la tria, tant d¡¯autores com d¡¯obres, i ha sabut articular un discurs visual fluid i coherent. Una feina en la qual no s¡¯han regatejat esfor?os personals ni econ¨°mics, ja que bona part de les obres procedeixen de col¡¤leccions franceses o nord-americanes. Aquesta iniciativa brillant segueix la l¨ªnia estroncada del malaguanyat Manu Barbi¨¦.

Dones surrealistes i la seva connexi¨® amb Catalunya no deixa de ser una proposta una mica temer¨¤ria, at¨¨s que de dones surrealistes n¡¯hi ha hagut unes quantes i ben bones ¡ªquasi tantes com homes¡ª, per¨° que moltes d¡¯aquestes tinguessin un contacte espec¨ªfic amb Catalunya ja no ¨¦s un fet tan evident. El fet de voler buscar aquesta connexi¨® ha estat, segurament, per donar una certa singularitat a la tria, evitar ser un simple calaix de sastre i de passada crear un reclam publicitari efica?. Aquesta connexi¨®, per¨°, ¨¦s bastant variada i, a vegades, tan fuga? que gaireb¨¦ ¨¦s imperceptible, tot i que el rastreig de Combal¨ªa ha estat tena?. De fet, nom¨¦s van n¨¦ixer aqu¨ª ?ngeles Santos i Remedios Varo, les dues a l¡¯Empord¨¤, tot i que una va despuntar a Valladolid i Madrid i l¡¯altra a M¨¨xic. De la primera es pot veure el magn¨ªfic Alma que huye de un sue?o del 1929, un oli que rares vegades s¡¯ha pogut contemplar al natural, perqu¨¨ no s¡¯havia localitzat fins fa un temps. De la segona, destaca l¡¯al¡¤lucinat, i al¡¤lucinant, El esp¨ªritu de la noche, una obra extraordin¨¤ria que posa en evid¨¨ncia la urgent necessitat de vindicar com cal aquesta artista condemnada a l¡¯ostracisme de forma incomprensible.

De Dora Maar a Mayoral, hi ha espl¨¨ndides fotografies barcelonines del 1933 i un curi¨®s oli parisenc de gran format dels anys quaranta, que s¡¯acosta m¨¦s a Francisco Bores que no pas al seu estimat i odiat Picasso. De Valentine Hugo, un parell de cad¨¤vers exquisits i altres obres delicades. De Leonora Carrington, un dibuix de maduresa a l¡¯espera que arribi de M¨¨xic La Maja del tarot del 1965. De Lee Miller, entre altres fotografies, hi ha els retrats de Joseph Cornell i Joan Mir¨®. De Maruja Mallo, uns nus femenins dels anys quaranta, de quan feia col¡¤laboracions amb l¡¯arquitecte Antoni Bonet Castellana a l¡¯Argentina, una ¨¨poca que encara est¨¤ per estudiar a fons com es mereix. I de Frida Kahlo hi ha uns dibuixos que tenia el seu velat amant catal¨¤, Josep Bartol¨ª, entre els quals, el sorprenent Autorretrato como genitales, que ¨¦s, de totes totes, una frontal i desinhibida declaraci¨® de principis.