L¡¯art de la hist¨°ria

L¡¯art s¡¯explica malament perqu¨¨, i aquesta ¨¦s una de les seves gr¨¤cies, no es pot acabar d¡¯explicar mai. Cada raonament, cada idea i cada hip¨°tesi queden desmentits o matisats quan l¡¯horitz¨® de visibilitat d¡¯una ¨¨poca desborda l¡¯anterior, quan la mirada d¡¯un artista veu en l¡¯objecte parts que encara no s¡¯havien vist. L¡¯artista interpreta i reconstrueix el m¨®n i l¡¯historiador fa el mateix amb el temps.

EL RENAIXEMENT

Peter Burke

Traduccions de Cl¨¤udia Casanova

?tic dels Llibres

142 p¨¤gines

12 euros

S¨®n dues de les direccions que dibuixen les l¨ªnies de la interpretaci¨® i que queden explicades en dos cl¨¤ssics que publica ?tic dels Llibres, El Renaixement, de Peter Burke, i De l¡¯espiritual en l¡¯art, de Vassili Kandinski. Ambd¨®s busquen alguna cosa que expliqui millor all¨° que busquen, que expliqui com ho han de buscar i, en definitiva, que hi doni sentit.

Burke descriu un Renaixement molt m¨¦s complex que no el que ha esdevingut una caricatura acotada i constreta en els l¨ªmits d¡¯una historiografia: el Renaixement com a cura de la modernitat contra la decadent edat mitjana no deixa de correspondre a la voluntat de l¡¯home d¡¯allunyar-se d¡¯una ¨¨poca, d¡¯una zona pr¨°pia que considera obscura. L¡¯humanisme de qu¨¨ es vanta ¨¦s el producte de segles d¡¯acumulaci¨® d¡¯home, no una reacci¨® en cadena. La mirada de molts historiadors sobre el Renaixement ha replicat la dels renaixentistes sobre l¡¯antiguitat cl¨¤ssica.

Burke fa fregar els temps interns d¡¯all¨° que hem anomenat Renaixement, des de la difusi¨® de la impremta fins al moment en qu¨¨ l¡¯¨²s de les formes populars amb finalitats subversives va ser habitual. De Cervantes a Rabelais, aquell moment que Kundera va descriure com l¡¯inici de la modernitat, que comen?a el dia que el Quixot surt a buscar aventures i acaba amb els personatges de Kafka.

Cada per¨ªode cultural produeix un art que li ¨¦s propi i que no es pot repetir. Voler reviure els principis art¨ªstics del passat pot donar com a resultat, en el millor dels casos, obres d¡¯art que s¨®n com un infant que ha mort abans de n¨¦ixer¡±, diu Kandinski a l¡¯inici del llibre, tot posant de manifest el revers de molts raonaments de Burke, la relaci¨® de l¡¯art amb la seva tradici¨®, ara raonada a trav¨¦s de la creaci¨® art¨ªstica.

L¡¯artista ha de despertar sentiments que encara no tenen nom, diu Kandinski, que recull una tradici¨® rom¨¤ntica que es transforma fins a arribar a l¡¯abstracci¨®. L¡¯an¨¤lisi de Kandinski ¨¦s un intent de desplegar un altre mapa possible, no tan diferent del que dibuixa Burke. Si l¡¯historiador ha de trobar noves formes interpretatives del passat per fer-lo m¨¦s intel¡¤ligible, l¡¯artista ha de fer intel¡¤ligible el present convertint-lo en atemporal.

En Kandinski, el pensament s¡¯omple de figures ret¨°riques, d¡¯al¡¤legories que basteixen formes que transcendeixen l¡¯art i el m¨®n. La recepci¨® del llibre de Kandinski va ser enorme. Molts artistes esperaven trobar-hi un manual de pintura i molts te¨°rics, les claus interpretatives de la seva obra, per¨° les decepcions s¡¯acumulen perqu¨¨ De l¡¯espiritual en l¡¯art no deixa de ser un altre quadre de Kandinski, amb m¨¦s preguntes que respostes, molt m¨¦s subjecte a la interpretaci¨® que a la descripci¨®. La pregunta no seria tant qu¨¨ significa el color groc o qu¨¨ significa el color, sin¨® per qu¨¨ hem de preguntar-nos qu¨¨ significa. I aqu¨ª, ¨¦s clar, s¡¯ha acabat el llibre com a manual, de la mateixa manera que va arribar un moment que ja no es va poder llegir el Renaixement en els manuals de la hist¨°ria de l¡¯art.

Si l¡¯ess¨¨ncia del m¨®n ¨¦s la seva complexitat, com no ho hauria de ser l¡¯art? I com no haurien de ser complexes les reflexions que provoca, les aproximacions que hi fem? No, els estudis de Burke descriuen un arc d¡¯interessos que mostra com va acotant els espais que estudia, com els encercla, la historiografia i la hist¨°ria cultural, Montaigne i Llu¨ªs XIV, la difusi¨® del coneixement i la seva interpretaci¨®.

¡°La llibertat pot anar fins all¨¤ on arribi la intu?ci¨® de l¡¯artista. Des d¡¯aquest punt de vista es compr¨¨n com en s¨®n de necessaris el cultiu i la cura d¡¯aquesta intu?ci¨®¡±, diu Kandinski per descriure una altra forma de sapere aude que afecta qualsevol branca del saber, qualsevol camp cient¨ªfic a tot aquell que t¨¦ un projecte. Un dels m¨¦s grans artistes de tots els temps va intentar descriure en un altre llenguatge el que havia apr¨¨s.

L¡¯Art no es pot explicar ni entendre sense l¡¯Art. La Hist¨°ria, tampoc.