Cin¨¨fils

A prop¨°sit d¡¯una expressi¨® de Jean-Louis Schefer, que parla de ¡°les pel¡¤l¨ªcules que van mirar la nostra inf¨¤ncia¡±, el cr¨ªtic de cine Serge Daney distingeix entre aprendre a mirar pel¡¤l¨ªcules de manera professional i viure amb les pel¡¤l¨ªcules que el van veure cr¨¦ixer i el van mirar, com si fos un captiu de la seva biografia futura. Molts d¡¯anys despr¨¦s d¡¯haver vist Hiroshima mon amour, l¡¯experi¨¨ncia que el va situar en un punt zero, que va constituir el seu segon naixement i que va donar resposta a la pregunta sobre qu¨¨ faria amb la seva vida ¡ªser cr¨ªtic de cine¡ª, Daney va entrevistar el seu director, per¨° quan va confessar-li l¡¯impacte que li havia produ?t l¡¯obra, Alain Resnais li va agrair el comentari amb un aire sec i distant, ¡°com si hagu¨¦s elogiat el seu impermeable nou¡±. Daney s¡¯of¨¨n, per¨° ben aviat s¡¯adona que no hi havia cap motiu per fer-ho perqu¨¨ ¡°les pel¡¤l¨ªcules que van mirar la nostra inf¨¤ncia no es poden compartir, ni tan sols amb el seu autor¡±, com si l¡¯emoci¨® f¨ªlmica primig¨¨nia fos rigorosament personal i intransferible i, per tant, inefable i impossible de descriure, com si es fos refractari a les particularitats formals i les instruccions d¡¯¨²s que proposa cada pel¡¤l¨ªcula, i la font d¡¯on emana la viv¨ªssima emoci¨® est¨¨tica que s¡¯experimenta es mantingu¨¦s reclosa en el misteri. No deixa de ser significatiu que, en una de les entrevistes recollides a Pers¨¦v¨¦rance, Daney es refereixi a ell mateix amb una paraula que t¨¦ un so id¨¨ntic a cin¨¦phile, cin¨¦-fils.

Per confirmar el que diu Serge Daney, acaba d¡¯arribar a les llibreries el text d¡¯un altre cin¨¨fil, Alegra¡¯m la vida (Columna), de Guillem Terribas, un homenatge al cine vist com una emoci¨® pura ¡ªel cine vist com una esgarrifan?a a la pell, com un nus a la gola, com un esclat hilarant de riure, com una deu de ll¨¤grimes a punt de brollar¡ª que es propugna inaccessible al metallenguatge. El seu baptisme en imatges, aquella experi¨¨ncia radicalment singular ¡ªaquella experi¨¨ncia del m¨®n quan ell no hi era, i que esdev¨¦ la xifra secreta d¡¯un saber impossible sobre ell mateix¡ª, i que constitueix l¡¯escena primitiva que el va convertir en un cin¨¨fil, pertany a una pel¡¤l¨ªcula de Leo McCarey, Tu i jo, per¨° Terribas ha tingut m¨¦s sort que Daney ja que, gr¨¤cies a la seva neta, la destinat¨¤ria dels seus records com a espectador, s¨ª que pot compartir les pel¡¤l¨ªcules que va mirar durant la seva infantesa.

Llegir Alegra¡¯m la vida ¨¦s com llegir les paraules melanc¨°liques i felices d¡¯un enamorat molt fidel que no deixa de contemplar l¡¯objecte del seu amor amb uns ulls desmesuradament oberts, d¡¯alg¨² que s¡¯ha forjat una vida de voyeur professional amb el prop¨°sit de recuperar a la seva retina un saber fatalment oblidat.