Antoni Segura: ¡°El Ministeri d¡¯Exteriors ha de ser al CIDOB¡±

Pregunta. Com va anar la seva selecci¨® com a director del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB)? Qui el ve a buscar?

Resposta. No s¨¦ qu¨¨ hi ha hagut darrere el proc¨¦s perqu¨¨ jo no hi era. Per part de la Generalitat se¡¯m va plantejar si volia presidir el patronat del CIDOB. Seguir¨¦ fent la meva vida acad¨¨mica, el c¨¤rrec no ho fa incompatible. Les meves responsabilitats s¨®n m¨¦s aviat representatives. La tasca del president no ¨¦s acad¨¨mica. Crec que soc el primer de perfil acad¨¨mic. De fet, estic acabant dos llibres: un sobre l¡¯oficina de l¡¯ONU per als refugiats palestins i un altre de 1995 que estic revisant sobre la hist¨°ria mundial des de la Segona Guerra Mundial.

P. Estrena el c¨¤rrec amb la informaci¨® d¡¯EL PA?S sobre la sortida de la fundaci¨® del Ministeri d¡¯Exteriors. N¡¯ha parlat amb el ministeri?

R. Per part del ministeri crec que seria un error marxar d¡¯un think tank del prestigi del CIDOB. Oficialment no en tenim cap comunicaci¨®. A nosaltres el ministeri no se¡¯ns ha adre?at, no se¡¯ns ha dit que vulguin deixar el patronat del CIDOB. Poca cosa m¨¦s puc dir excepte que ni m¡¯agradaria ni voldria que marx¨¦s. El ministeri hi ha de ser, fins i tot li demanaria m¨¦s implicaci¨®, equivalent a la de les altres institucions, no nom¨¦s econ¨°micament, a tots els nivells; que faci arribar els seus suggeriments, que participi m¨¦s en activitats del CIDOB.

P. Javier Solana continuar¨¤ com a president d¡¯honor? La seva figura potser no ¨¦s ben vista per l¡¯Ajuntament de Barcelona o la Generalitat...

R. He parlat amb ell aquest cap de setmana, al seminari celebrat sobre la pau a Col¨°mbia. Solana organitza un cop l¡¯any aquest seminari, War and Peace. No n¡¯hem parlat, d¡¯aix¨°. Si les institucions consideren en el futur que cal replantejar-ho... per¨° a mi no m¡¯ha arribat res en aquest sentit. Tamb¨¦ dependr¨¤ de la voluntat de Solana, i tampoc m¡¯ha manifestat res. Ni ha sortit el tema, ni el plantegem. No ¨¦s un front que m¡¯amo?ni ara.

P. Vost¨¨ ha defensat que el CIDOB posi focus en l¡¯an¨¤lisi dels conflictes territorials. Ent¨¦n les suspic¨¤cies que ha provocat?

R. El CIDOB ha de continuar fent les coses que ha fet fins ara; ara estudia tensions, al mar de la Xina o a llocs de l¡¯?frica. L¡¯¨²nic que vaig plantejar ¨¦s que els think tank a vegades s¨®n refer¨¨ncies en determinats temes, malgrat tocar gaireb¨¦ tot el que ¨¦s important. Hi ha think tanks als quals t¡¯adreces per a determinats temes. Per on estem ubicats geogr¨¤ficament hi ha quatre q¨¹estions amb les quals valdria la pena que f¨®ssim referents. Una d¡¯aquestes ¨¦s el que ha sortit als mitjans. Tenim un tema damunt la taula, amb independ¨¨ncia del posicionament pol¨ªtic de cadasc¨². En les dues darreres d¨¨cades sorgeixen tensions territorials en estats democr¨¤tics, com al Quebec, Esc¨°cia, Flandes, potser Irlanda del Nord per la q¨¹esti¨® del Brexit, perqu¨¨ no volen estar fora de la Uni¨® Europea i no volen tenir fronteres i aranzels amb la Rep¨²blica d¡¯Irlanda. ?s Catalunya, ¨¦s el Pa¨ªs Basc, fins i tot podria ser Baviera i d¡¯altres regions. De la mateixa manera que s¡¯estudien altres coses, ¨¦s el moment de posar aix¨° damunt la taula, sense apriorismes i sense arribar a conclusions del que s¡¯ha de fer. Per determinar per qu¨¨ es produeixen, quins motius hi ha, com s¡¯arriba a la situaci¨®, les diferents reaccions dels governs... Resulta una mica sorprenent que, sent un dels territoris afectats, no s¡¯estudi? un fenomen relativament nou per¨° que existeix.

P. Com voldria fer-ho de tal manera que el CIDOB mantingui el prestigi?

R. Tinc una experi¨¨ncia petita per¨° important: el 2013, al Born, vaig organitzar una trobada internacional: Construcci¨® de nous Estats al m¨®n? Vam portar experts que van parlar del Quebec, de Flandes, d¡¯Esc¨°cia, fins i tot d¡¯un cas tan particular com el de Groenl¨¤ndia a Dinamarca. Es van exposar els casos, les reaccions dels governs afectats. No ¨¦s problem¨¤tic fer aix¨°. El segon tema en qu¨¨ voldria fer inc¨ªs al CIDOB ¨¦s el nou model de ciutat i els seus reptes. Ens trobem amb una situaci¨® in¨¨dita: Brussel¡¤les queda molt lluny, i determinades funcions els Estats les han deixat de fer emparats per les directius europees. Per¨° les ¨¤rees metropolitanes, fins i tot comarcals, han de fer front a necessitats del dia a dia i no poden esperar a Brussel¡¤les. En el cas dels refugiats, dit planerament, ho han externalitzat. La UE paga i signa un conveni amb Turquia perqu¨¨ aquesta aculli els refugiats. Els Estats han signat el conveni, per¨° els refugiats continuen arribant a les ciutats. I tamb¨¦ dic comarques o ¨¤rees metropolitanes, perqu¨¨ tinc present el model itali¨¤, que est¨¤ acollint refugiats en petites ciutats perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s f¨¤cil integrar-los. Un altre problema, el de la pobresa energ¨¨tica, queda lluny per als Estats. S¨®n els ajuntaments que han de fer-hi front.

P. Conflictes territorials i models de ciutat s¨®n assumptes cabdals per a Generalitat i Ajuntament. Li demanen que hi faci inc¨ªs? I el populisme, que tamb¨¦ observem aqu¨ª, li demanen que el CIDOB l¡¯estudi??

R. No nom¨¦s em demanen aquests patrons; ¨¦s normal i tenen dret a demanar. Per aix¨° dic que el ministeri s¡¯ha d¡¯implicar m¨¦s, i que demani m¨¦s! El tema del populisme queda impl¨ªcit en les tensions territorials; ¨¦s evident que hi ha un component d¡¯aquesta mena, a favor o en contra, i probablement molt m¨¦s present en el repte de les noves ciutats. Perqu¨¨ determinades respostes dels poders locals, pel que fa a immigraci¨® o a la pobresa energ¨¨tica, tamb¨¦ provoquen reaccions populistes en un sentit o en un altre.

P. Quins s¨®n els dos altres focus d¡¯estudi que el CIDOB ha de subratllar?

R. El tercer focus ¨¦s l¡¯Orient Mitj¨¤. La majoria de conceptes que estem fent servir, si estirem del fil, ens porten a un mateix lloc, la inestabilitat pol¨ªtica a l¡¯Orient Mitj¨¤, un dels temes que m¨¦s ha treballat el CIDOB. Per¨° hem de focalitzar-nos m¨¦s, perqu¨¨ probablement ¨¦s el que ens condiciona m¨¦s la vida quotidiana... El darrer tema a destacar ¨¦s l¡¯Am¨¨rica Llatina: ¨¦s el que tinc menys perfilat, i un dels m¨¦s ben desenvolupats al CIDOB, per¨° cal donar-li m¨¦s visualitzaci¨®. Les relacions amb l¡¯Am¨¨rica Llatina s¨®n innegables, per part de Catalunya i d¡¯Espanya, per aix¨° ens ha de ser un tema proper, i m¨¦s amb la immigraci¨® actual.

P. S¡¯ha perdut l¡¯oportunitat de convertir Barcelona en el centre d¡¯estudi i di¨¤leg de la Mediterr¨¤nia?

R. Vaig participar el 1995 al F¨°rum Civil del Proc¨¦s de Barcelona. Despr¨¦s d¡¯all¨°, Barcelona va perdre l¡¯oportunitat de convertir-se en l¡¯eix de l¡¯estudi de la Mediterr¨¤nia. Va ser manca de visi¨® pol¨ªtica de futur, segurament lligada al canvi de govern en els primers moments del president Aznar. Es va tancar la finestra perqu¨¨ Barcelona fos el centre dels estudis de la Mediterr¨¤nia.

P. Hi ha opcions de construir el lideratge de Barcelona en aquest ¨¤mbit?

R. Ara ¨¦s dif¨ªcil. S¡¯haurien d¡¯haver destinat m¨¦s recursos. Fins i tot diria que pot ser tard. Es van perdre uns moments decisius i que eren idonis. A vegades hi ha una manca de visualitzaci¨® d¡¯aquests centres, de l¡¯Institut Europeu de la Mediterr¨¤nia (IEMED) o de la Uni¨® per la Mediterr¨¤nia (UpM). La seva influ¨¨ncia queda curta. Estic conven?ut que la majoria de gent no sap per qu¨¨ hi ha tantes banderes al Palau de Pedralbes [¨¦s la seu de l¡¯UpM].

P. Al seu darrer article a El Punt Avui comparava la mem¨°ria hist¨°rica dels morts de la Segona Guerra Mundial arreu d¡¯Europa amb els de la Guerra Civil espanyola. Hi escriu: ¡°L¡¯excepci¨® ¨¦s l¡¯Estat espanyol, que vuit d¨¨cades despr¨¦s de la Guerra Civil ha estat incapa? de rescabalar la mem¨°ria ¡ªi les despulles que segueixen en fosses comunes¡ª de les v¨ªctimes de la brutalitat repressora del franquisme. Una ra¨® m¨¦s per exigir el dret a decidir¡±. Quin model posaria de revisi¨® en una guerra civil?

R. B¨°snia. A B¨°snia s¡¯han recuperat les fosses, s¡¯han dignificat, fa poc v¨¨iem l¡¯exemple de Srebrenica.

P. A Srebrenica hi ha ara un alcalde serbobosni¨¤ que des de la comunitat musulmana se¡¯l critica per etnicista.

R. Per¨° s¡¯ha fet molta feina, i ¨¦s un conflicte que va passar fa 22 anys. Aqu¨ª n¡¯han passat 80 i estem com estem. I quan dic el dret a decidir, terme del qual n¡¯estem abusant, vull dir que volem decidir rescabalar la mem¨°ria d¡¯unes v¨ªctimes. Pel que fa a les fosses, ¨¦s clar que Espanya ¨¦s un cas singular al m¨®n. Pa?sos com l¡¯Argentina o Xile han fet els deures molt abans.