Uns dignes Premis Gaud¨ª que s¡¯esmenen

Una cerim¨°nia on s¡¯han de llegir 85 nominacions i donar 22 premis, m¨¦s l¡¯honor¨ªfic, encara que siguin premis de cinema, ¨¦s impossible que sigui una manifestaci¨® de l¡¯entertainment. Segons l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤, l'objectiu principal en organitzar els Premis Gaud¨ª ¨¦s dotar-los ¡°del prestigi i segell¡± d¡¯altres premis similars. Uns germanets grans, per cert, que cada cop resulten m¨¦s ensopits i on el prestigi el tenen m¨¦s els premiats que no pas els premis. Per¨° dit aix¨°, i tenint present la naturalesa de la cerim¨°nia, aquest any la festa ha tingut la dignitat i mesura que no va tenir, ni de lluny, ara fa un any.

El v¨ªdeo promocional, amb gent de la ind¨²stria del cinema catal¨¤ socarrimats, ja pintava b¨¦. El director art¨ªstic, Llu¨ªs Dan¨¦s, i la seva gent han proposat un escenari amb un clima tardoral sense espetec de llumin¨¤ria ni altres modernors de cat¨¤leg. Els presentadors dels premis havien d¡¯anar de cara a barraca i la gran majoria s¡¯han estalviat la brometa preliminar. El temps dedicat als agra?ments ha estat efica?ment controlat amb l¡¯amena?a d¡¯una fumigaci¨®. El presentador, Bruno Oro, no ha fatigat amb gags allargassats i eren preferibles les p¨ªndoles en directe (la millor, quan ha donat la xifra de l¡¯atur entre els actors, ¡°i aix¨° no ¨¦s cap gag¡±) que els acudits audiovisuals.

La realitzaci¨® televisiva ha estat efica?, ha sabut moure¡¯s per la platea, ha donat el protagonisme a la gent del cinema i ha restringit els plans d¡¯autoritats al m¨ªnim imprescindible o per al¡¤lusions. L¡¯any passat van enfocar Puigdemont m¨¦s de tretze vegades. Aix¨° s¨ª, una ensopegada que dol: els telespectadors no vam veure b¨¦ el recordatori als professionals morts aquest darrer any.

I per sobre de tot, Josep Maria Pou recitant el final d¡¯Oncle V¨¤nia. Recordava aquell ¡°V¨¤nia al carrer 42¡±, de Louis Malle, on els actors assajaven Tx¨¦khov en un teatre ru?n¨®s. Gr¨¤cies, Pou.

La vetllada va acabar a dos quarts d¡¯una. Els aud¨ªmetres ens diran quanta gent s¡¯ho mirava a aquella hora, que ja era d¡¯un dilluns feiner, que ¨¦s precisament quan es donen els premis m¨¦s populars entre el p¨²blic.

Com a pr¨¨via, TV3 va fer un lamentable programa de mitja hora dedicat a la catifa vermella, on se suposa que has de veure la crema de l'star system local, per fer servir un concepte exagerat, i on es repassa la vestimenta d¡¯uns i d¡¯unes. Condu?t per Marc Gir¨® i Anna Boadas (amb un modelet que feia ombra a les protagonistes de la nit), la parella, particularment Gir¨®, parlava obsessivament del glamur. Des de la catifa, a l¡¯arribada en cotxe, es van fer molt poques entrevistetes que, a m¨¦s, semblaven precuinades. No s¨¦ quina era la densitat de famosos i famosets a la gala per¨°, si hem de fer cas d¡¯aquest programa, realment era molt primeta, tant que a l¡¯hora de fer entrevistes van incloure els locutors de la gala de la mateixa TV3 i representants del gremi de joiers i del 080 Barcelona Fashion, una retribuci¨® a dos col¡¤laboradors de la festa. I d¡¯aquesta mitja hora encara en va sobrar minuts per emetre v¨ªdeos enllaunats. Si es vol copiar Hollywood s¡¯ha de saber fer amb gr¨¤cia. I per trobar aquest glamur, mim¨¨tic, que tan preocupava els presentadors i que intentaven ca?ar, la primera condici¨® ¨¦s que hi hagi una ind¨²stria que el fabriqui.