Pilar Rahola guanya el Ramon Llull amb una novel¡¤la sobre la convulsa Setmana Tr¨¤gica

Una mirada plena de contradiccions sobre un dels episodis m¨¦s controvertits de la hist¨°ria de Barcelona, la Setmana Tr¨¤gica del 1909, i que pot funcionar com a mirall invers de la situaci¨® sociopol¨ªtica actual a partir de tres personatges ideol¨°gicament oposats d'una mateixa fam¨ªlia, ha perm¨¨s a l'escriptora i periodista Pilar Rahola guanyar, amb la novel¡¤la Rosa de cendra, el 37¨¨ premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, un dels m¨¦s ben dotats econ¨°micament (60.000 euros) i de m¨¦s difusi¨® internacional, ja que comporta tamb¨¦ la publicaci¨® en castell¨¤ i franc¨¨s.

¡°Aquell episodi recorda en l'¨¤mbit pol¨ªtic i econ¨°mic el moment pol¨ªtic actual, es poden fer paral¡¤lelismes peculiars, per¨° la meva intenci¨® ha estat teixir una hist¨°ria familiar purament liter¨¤ria, no prendre partit per cap personatge¡±, insisteix Rahola, conscient del seu pes medi¨¤tic i de la seva faceta com a vehement tertuliana i opinadora alineada amb les tesis independentistes.

Sota aquesta tesi, Rahola (Barcelona, 1958) refor?a que Rosa de cendra (¡°un homenatge a l'ep¨ªtet Rosa de Foc, amb el qual els anarquistes van definir la Barcelona d'aquella ¨¨poca") ¨¦s una continuaci¨® de la seva segona i fins ara ¨²ltim novel¡¤la, Mariona, que acabava quan aquesta acomiadava el seu net, que embarcava destinaci¨® a la Guerra de Cuba. En la novel¡¤la guanyadora, aquest net ¨¦s una de les tres grans veus de l'obra, despr¨¦s de tornar obscurament marcat per aquest conflicte. Un altre dels membres de la fam¨ªlia ¨¦s un anarquista, amic del pedagog Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia, creador de l'Escola Moderna i despr¨¦s afusellat a Montju?c i al qual, a m¨¦s, Rahola hi afegeix la seva inclinaci¨® homosexual, ¡°una condici¨® terrible, per¨° que em permet introduir tamb¨¦ una mirada femenina¡±. La tercera mirada del poliedre social que caracteritza l'¨¨poca ¨¦s la d'un altre personatge familiar que ¨¦s membre de la catalanista Solidaritat Catalana, amic de Camb¨® i Prat de la Riba...

¡°Va ser un moment de contradiccions profundes en la societat catalana, amb l'inici del sindicalisme i el catalanisme pol¨ªtic ascendent, el populisme de Lerroux, la construcci¨® del Palau de la M¨²sica i l'obertura de la Via Laietana... I en aquest context es troben els meus personatges, pels quals no prenc partit; aqu¨ª fujo de l'opini¨®¡±, apunta l'autora sobre un llibre en el qual ha treballat gaireb¨¦ cinc anys pel que fa a la documentaci¨® hist¨°rica: ¡°No he llegit ni una sola novel¡¤la al respecte; tot han estat assajos¡±.

En la que ¨¦s la seva tercera novel¡¤la despr¨¦s d'El carrer de l¡¯embut (2013) i la reeixida Mariona, fa tot just tres anys (¡°no m'he presentat a premis fins ara perqu¨¨ creia que havia de picar pedra com a escriptora; ara ja crec que em puc posar el vestit de gala que ¨¦s un premi com aquest¡±), admet, no obstant aix¨°, que la lectura d'aquesta Barcelona en la qual s'acaben cremant els convents i fent barricades i, per extensi¨®, la Catalunya de l'¨¨poca, permet fer similituds amb l'actualitat. ¡°Les guerres internes del catalanisme encap?alat per Solidaritat Catalana recorden molt les tensions de Junts pel S¨ª; o la participaci¨® de republicans i federals en aquest catalanisme; o els moviments alternatius de l'¨¨poca evocant els antisistema; i el de l'espanyolisme del moment, el de Ciutadans..., per¨° no ha estat buscat ni en prenc partit¡±, insisteix.