Es diu gentrificaci¨®

La paraula gentrificaci¨® va ser encunyada per la soci¨°loga Ruth Glass per descriure el subtil canvi poblacional que s¡¯estava produint en un barri popular de Londres. Gentry ¨¦s una classe ascendent amb aspiracions de noblesa. El terme es va expandir als noranta, que van ser anys de transformacions urban¨ªstiques. Fins i tot es va fer servir per a processos controlats de millorament social indu?t: posar un hotel de luxe al Raval, per dir alguna cosa, amb l¡¯esperan?a que introduir-hi nou paisanatge impulsaria el barri cap amunt. Avui el terme ¨¦s ben conegut i significa l¡¯apropiaci¨® d¡¯un barri pel mercat pur i dur, cosa que acaba en l¡¯expulsi¨® dels habitants, incapa?os de suportar la pujada de preus. El carrer Lancaster ¨¦s, a Barcelona, l¡¯exemple paradigm¨¤tic. Carrer estret, parets de pedra, grans portals de fusta coberts de grafits: un lloc qualsevol a l¡¯antic Barri Xino. Un fons d¡¯inversi¨® ¨Csempre s¨®n fons d¡¯inversi¨®¨Cque compra l¡¯edifici sencer i ja est¨¤: vides truncades, dolor, maletes i cap a una altra banda. El fons en q¨¹esti¨®, MKPremium, t¨¦ 39 edificis a Barcelona, 39, es diu aviat. 39 edificis, 11 pisos, 4 locals i un solar.

Que la paraula s¡¯hagi fet corrent ¨¦s un s¨ªmptoma del que est¨¤ passant. Gala Pin diu que, si els fons d¡¯inversi¨® declaren la guerra als ve?ns, toparan amb l¡¯Ajuntament. Per¨° les estrat¨¨gies de defensa s¨®n poques i lentes, com demostra la progressi¨® imparable dels preus del lloguer. El mercat t¨¦ mecanismes per adaptar-se: es punxa una bombolla i en neix una altra, perqu¨¨ sobre les ciutats planegen avui els capitals com voltors ensumant la carronya. Barcelona ¨¦s especialment fr¨¤gil perqu¨¨ no t¨¦ un parc d¡¯habitatge de lloguer que protegeixi les classes populars, per¨° no pas perqu¨¨ no s¡¯hagin fet les pol¨ªtiques necess¨¤ries, sin¨® perqu¨¨ l¡¯habitatge p¨²blic ha estat sempre de venda. Ha estat de generar propietaris. Aquesta opci¨®, en principi discutible, contribueix tanmateix a la sufici¨¨ncia de les pensions ¨Cincompatibles amb pagar lloguer¨C i ha fet que moltes fam¨ªlies provectes passessin la crisi sense massa ang¨²nia. La meitat dels edificis de Barcelona s¨®n o han estat de protecci¨® oficial. Ara es posa rumb al lloguer, per¨° no s¡¯arribar¨¤ mai a les proporcions europees. No hi ha lloc.

Aix¨° ens dona un mercat popular fr¨¤gil, ja ha estat dit. Immigrants, o joves reticents a la hipoteca, o treballadors precaris (qui no, avui dia?), tota una franja de gent que tremola davant la renovaci¨® del contracte. ?s absolutament injust. El sostre ha de ser segur, ¨¦s una necessitat vital, filos¨°fica, humana. L¡¯altre dia es va presentar un llibre, First we take Manhattan, comencem per Manhattan, diguem, que explica el proc¨¦s de gentrificaci¨® actual en diferents ciutats espanyoles, Madrid, Barcelona, Saragossa, Val¨¨ncia. Explica com s¡¯expulsa la poblaci¨® fr¨¤gil del centre a la perif¨¨ria, que ¨¦s tant com dir que determinada poblaci¨® m¨¦s acomodada s¡¯apropia, pel seu poder adquisitiu, de la millor porci¨® de la ciutat. Hi era present Oriol Nel¡¤lo, assessor de l¡¯Ajuntament: la soluci¨® radical, va dir, ¨¦s la municipalitzaci¨® del s¨°l. Els autors, Daniel Sorando i ?lvaro Ardura, joves, batalladors, una mica obvis, van aplaudir. Hi era tamb¨¦ Jos¨¦ Manuel Calvo, regidor de Madrid, que va segellar amb Gala Pin i Janet Sanz l¡¯alian?a Carmena-Colau per frenar el proc¨¦s.

Els madrilenys portaven mapes, esquemes i fotos per ensenyar la invasi¨® dels capitals, igual com un c¨¤ncer mossega els teixits blans. La sala, un centre c¨ªvic, contenia la r¨¤bia. I jo em preguntava quina era la dist¨¤ncia exacta entre les bones intencions municipals i la impot¨¨ncia ¨ªdem. Aquests processos depenen de marcs generals, fins de tradicions, que depassen l¡¯¨¤mbit municipal per rebotir en el Congr¨¦s de Diputats, on les coses moren de rutina o moren per interessos que estan lluny de ser transparents. No ho s¨¦, potser all¨° important ¨¦s que s¡¯hi vulgui actuar perqu¨¨ del primer gest en neix el segon, i el tercer, i potser la soluci¨®. Que el Pla d¡¯Habitatge de Barcelona s¡¯aprov¨¦s amb CiU, les dues puntes de l¡¯arc municipal, ¨¦s un s¨ªmptoma de voluntat compartida. ¡°Barcelona no est¨¤ en venda¡±, clama la gent que es manifesta a la Rambla. Ah, no? Doncs de moment sembla molt que s¨ª.