Can?ons vision¨¤ries

Jaume Sisa, magn¨ªfic artista que tinc la sort de seguir des dels seus inicis en la meravellosa L¡¯home dibuixat (1968), pot estar orgull¨®s, almenys aix¨ª em sento per ell. Pels nous fans i ressons de la seva can?¨® del 1975 Qualsevol nit pot sortir el sol, que ha donat motiu, amb un dels seus versos lleugerament adaptats, a la gran moguda en pro de l¡¯acolliment de despla?ats sense refugi, la campanya ¡°Casa Nostra Casa Vostra¡± que, a m¨¦s de muntar el concert ¡°Volem acollir¡± la setmana passada, convoca una manifestaci¨® per a aquest dissabte. Va ser una de les can?ons vision¨¤ries que van sonar al Sant Jordi. Qui ho havia de dir, del cantautor gal¨¤ctic. Millor dit: ¨¦s clar que s¨ª.

Del concert se n¡¯ha parlat poc i s¡¯ha aprofitat molt, que massa personal est¨¤ per la feina de donar-se de garrotades, com a homenatge i par¨°dia sempiterna del duel goyesc i del crit immortal dels germans Marx sobre la fusta i la guerra. Passo d¡¯aquest assumpte, nom¨¦s em permeto apuntar que el bon periodista del programa televisiu de t¨ªtol ir¨°nic corre el perill de parodiar-se a si mateix, i seria una pena. O sigui que parlem-ne, del concert.

Vaig brindar ben amunt per les can?ons vision¨¤ries: el formidable espectacle de m¨²sica i hist¨°ries terribles (¡°aix¨° no ¨¦s una trag¨¨dia, ¨¦s un crim¡±, va dir alt ?scar Camps, l¡¯¨²nic que no va utilitzar la paraula ¡°refugiats¡± per referir-se als qui no tenen destinaci¨® sin¨® que la busquen) es va tancar amb la l¨ªrica de Sisa, despr¨¦s de les de Llach i Serrat, primer i segon acte de la dramat¨²rgia vision¨¤ria del concert. La de Llach, Venim del nord, venim del sud, del 1978, interpretada per ell al piano i la veu ¨¨pica de Manolo Garc¨ªa, despr¨¦s que Llach murmur¨¦s la primera estrofa, va obrir. La de Serrat, Mediterr¨¢neo, va arribar a la meitat i ¨¦s la m¨¦s antiga en el temps, una can?¨® del 1971; l¡¯artista ha gravat aquest gener una versi¨® col¡¤lectiva, disponible a la xarxa (i tot el concert), que va lluir al Sant Jordi.

Va haver-hi m¨¦s can?ons de vida nova, per dir-ho aix¨ª, i m¨¦s antigues, aix¨ª l¡¯himne cl¨¤ssic de Paco Ib¨¢?ez del 1967 que adapta el poeta Alberti, A galopar, cantat amb Marina Rossell i la seva veu melodiosa. Per¨° no ¨¦s una can?¨® vision¨¤ria, ho diu tot ben clar. M¨¦s encara les pertinents Corrandes d¡¯exili de Pere Quart, musicades per Llach el 1984. Una can?¨® resulta vision¨¤ria quan els seus versos s¨®n tan recordats que ja no penses en la hist¨°ria de les seves paraules originals: s¡¯han convertit en frases i paraules pr¨°pies, de cadasc¨², de molta gent. ?s el millor dest¨ª de la can?¨®, la poesia, la veu humana.

Rememoro aquests cl¨¤ssics sense nost¨¤lgia, que una can?¨® vision¨¤ria no ho ¨¦s en un tres i no res. Pot encertar r¨¤pid en alguna cosa, donar sentit immediat a un signe dels temps que no podem definir encara. Posem-hi: Bevent passat d¡¯Adri¨¤ Punt¨ª i els Umpah-Pah, Dibujos animados de Nacha Pop, L¡¯home que es va vendre el m¨®n de David Bowie, Gracias a la vida de Violeta Parra, El poder ¨¦s de la gent de Patti Smith. Per¨° necessita el temps llarg transcorregut per ser vision¨¤ria, perqu¨¨ les persones la prenguin i l¡¯usin capgirant-la sense manies, per la simple ra¨® que un o m¨¦s dels seus versos diuen tot el que vols dir ara. No importa a qui es referia Llach el 1978, ni l¡¯alegria displicent de Serrat el 1971, ni que els protagonistes de Sisa el 1975 sortissin dels contes i c¨°mics de la seva inf¨¤ncia. Importa el que ara convoquen.

Es desconeixia que Sisa tancaria el concert, malgrat la refer¨¨ncia evident del t¨ªtol. Els mitjans no ho havien dit i semblava que la cosa acabava amb el castell de les tres colles. I al final va sortir, amb un munt de gent cantant la can?¨® del 1975, a la qual finalment es van sumar els int¨¨rprets de tota la nit. Sisa la va presentar amb la seva proverbial eleg¨¤ncia i precisi¨® en les paraules nobles, sense concessi¨® als t¨°pics: un cant a la vida. Que vida ¨¦s, precisament, el que necessiten els qui busquen refugi.

Gran nit, fins i tot si eres esc¨¨ptic. Dos moments intensos m¨¦s, entre tants, per concloure. La cantant i actriu sahariana Aziza Ibrahim hi va ser amb dignitat incommensurable, a la nostra mem¨°ria pol¨ªtica toca correspondre de deb¨° a la Rep¨²blica ?rab Sahariana Democr¨¤tica. La metgessa colombiana Rosario V¨¢zquez, ve?na barcelonina des de fa nou anys, sol¡¤licitant d¡¯asil pol¨ªtic des de fa nou anys, ens va parlar, ens va instruir, de la salutaci¨® maia quan dues persones es troben: ¡°Tu ets un altre jo / Jo s¨®c un altre tu¡±. Doncs aix¨°.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.