L¡¯altre costat

Escriu Eugeni d¡¯Ors: ¡°Por, jo mai no n¡¯he experimentada, en pres¨¨ncia d¡¯una obra d¡¯art¡±; m¨¦s endavant, per¨°, rectifica: ¡°Mento. Una vegada, nom¨¦s una vegada, m¡¯he vist en semblant tr¨¤ngol¡±. El crit, del pintor Edvard Munch, fou l¡¯excepci¨®. Obra que t¨¦ moltes versions, l¡¯original de les quals ¨¦s un oli i tremp sobre cart¨® que es pot veure al Nasjonalgalleriet d¡¯Oslo. D¡¯Ors no va veure l¡¯original, sin¨® una litografia, en blanc i negre. ¡°Aquesta imatge m¡¯ha fet por¡±, diu.

No negar¨¦ que El crit ¨¦s una obra ¡ªen litografia, en pintura, tant fa¡ª potent, que esborrona, on les formes projecten desesperaci¨®, p¨¤nic, abisme. Una obra tan peculiar en la hist¨°ria de l¡¯art que ha esdevingut icona, i que, com altres obres ic¨°niques, ha sigut v¨ªctima de banalitzaci¨®. Des de les fr¨ªvoles versions estampades en seda del sobrevalorat Warhol, fins els centenars de milers de nines inflables, inspirades en la figura central del quadre, que va vendre un tal Fishbone, hi ha tota classe d¡¯objectes ¡ªtassons, samarretes, clauers...¡ª que aigualeixen el ver¨ª capa? d¡¯angoixar D¡¯Ors i tota persona encara sensible.

Coneixia, D¡¯Ors, l¡¯obra d¡¯Alfred Kubin? M¡¯ho pregunte perqu¨¨, sense rebaixar m¨¨rit a Munch, crec que, a l¡¯hora d¡¯inquietar, de pertorbar, de fer por, Kubin, amb els seus dibuixos i gravats, ¨¦s el n¨²mero u. Igual que Munch, fou carn de sanatori. Llegint la seua autobiografia, un compr¨¨n per qu¨¨ feia aquells dibuixos terror¨ªfics. Conta com, en morir la mare quan ell t¨¦ deu anys, el pare agafa el cad¨¤ver al bra? i, desesperat, el passeja, bramant, amunt i avall del dormitori. Parla, tamb¨¦, de coses que ¡°despertaven en mi una ardent curiositat¡±, i afig: ¡°per exemple els cad¨¤vers¡±. L¡¯adolescent Kubin ajuda volunt¨¤riament l¡¯enterrador del poble a traure del llac els cossos en descomposici¨® dels qui s¡¯hi ofeguen, freq¨¹enta escorxadors ¡°per a observar la seua feina amb detall¡±, cria serps i tota classe de cucs en g¨¤bies, intenta matar-se damunt la tomba de sa mare, per¨° li falla la pistola rovellada que havia fet servir.

Havent sigut abandonat pel pare i per altres familiars, Kubin diu: ¡°Em trobava sol, no era res, no tenia res¡±. Ac¨ª s¡¯equivoca. Tenia un tresor: talent per al dibuix, i el desenvolupa abocant sobre papers els monstres que l¡¯habiten i que deambulen per les circumvolucions del seu cervell, i aconsegueix fer-se un nom. Coneix Munch, de qui diu: ¡°Era un home inabordable, original, i solament sota els efectes de l¡¯alcohol deixava veure la seua cordialitat¡±. Kubin, lector fascinat per Schopenhauer, va escriure, ell mateix, una novel¡¤la ¡ª¡°una hist¨°ria extravagant¡±¡ª intitulada A l¡¯altre costat. Entre les obres liter¨¤ries que il¡¤lustr¨¤, hi ha Josafat, de Prudenci Bertrana, ¡°apassionant i captivador relat que m¡¯inspir¨¤ nombroses composicions¡±.

Alfred Kubin, escassament conegut, fou una espelma que es consum¨ª per il¡¤luminar-nos escenes terribles de l¡¯altre costat, de la part m¨¦s fosca de l¡¯exist¨¨ncia. Aquella que no volem veure, aquella que, com deia D¡¯Ors, fa por.