L¡¯arquitectura del carrer Casp

S¡¯ha fet p¨²blic l¡¯imminent enderroc del teatre-cinema Novedades (1956) ¡ªobra de Miquel Ponseti¡ª i de l¡¯Hotel Barcelona ¡ªobra de Francesc Mitjans¡ª del carrer Casp per construir un hotel m¨¦s gran i una botiga, i tamb¨¦ un interior d¡¯illa. L¡¯hotel i el cinema formaven un ¨²nic edifici constru?t als anys cinquanta. No vull entrar en la q¨¹esti¨® dels hotels a Barcelona, que m¨¦s aviat em produeix confusi¨® i perplexitat. Vull parlar de l¡¯arquitectura implicada en aquesta operaci¨®. De fet, d¡¯aquest projecte encara en tenim poca informaci¨®, per¨° amb el que s¡¯ha fet p¨²blic es poden fer algunes consideracions. Sense un ordre especial, la primera ¨¦s sobre el que perdem, o el que perd la ciutat, que en aquest cas s¨®n diverses coses. Una ¨¦s, ¨°bviament, el cinema, que tenia una sala espl¨¨ndida, amb una estructura que semblava un fragment de la secci¨® d¡¯un estadi. Aquesta sala tenia un vest¨ªbul transversal pensat amb la idea de servir m¨¦s el carrer que la sala, amb la grand¨¤ria justa per ser considerat de ple dret com un lloc urb¨¤. Una altra, inseparable de la sala, era l¡¯Hotel Barcelona, que ocupava una estreta franja entre la caixa del cine i el carrer, tan sols amb l¡¯ample del passad¨ªs i les habitacions. Veient-lo aparentava una cosa m¨¦s gran, per¨° en realitat era ¨²nicament una fa?ana habitada. Em recordava la barroca Casa del Cabildo de Santiago de Compostel¡¤la. No per la seva factura, sin¨® per aquesta fant¨¤stica intu?ci¨® teatral respecte al carrer, aparentant alguna cosa que en realitat no era. En temps de tanta immediatesa, aix¨° era un regal. Hi ajudava molt el recurs a la composici¨® en el portell de les finestres, que tant va proliferar als anys cinquanta i que, quan haguem enderrocat tots els exemples que en queden, semblar¨¤ que l¡¯arquitectura actual s¡¯hagi inventat el recurs.

Una segona cosa per considerar ¨¦s que la fa?ana de l¡¯Hotel Barcelona formava una parella singular amb la llarga fa?ana de l¡¯edifici que allotja el T¨ªvoli, exemple barcelon¨ª de l¡¯Escola de Chicago. Dues fa?anes que, darrere, amagaven dues sales situades longitudinalment a una i altra banda del carrer Casp, un dels trets d¡¯aquest tram del carrer, que adquiria aix¨ª una personalitat especial. Hi ajudava el fet dels dos edificis enfrontats de la cantonada de Pau Claris, el col¡¤legi dels jesu?tes i especialment el Casal de Sant Jordi, que formava una mena de porta d¡¯aquest tram fins al seu especial¨ªssim final al passeig de Gr¨¤cia. Casp ¨¦s l¡¯¨²nic carrer de l¡¯Eixample que acaba en aquest passeig. I per ¨²ltim, en aquests darrers anys, l¡¯aparici¨® de la Torre Agbar, que generalment afligeix la ciutat amb la seva silueta banal i que aqu¨ª, sorprenentment, regala una perspectiva extravagant que contribueix a tancar el carrer fict¨ªciament pel costat de llevant.

Tots aquests elements ajuden a pensar en aquest tram com la caixa d¡¯un edifici amb la llarga, baixa i regular fa?ana del T¨ªvoli. Aquesta intu?ci¨® la va captar molt b¨¦ el projecte guanyador del concurs que el 1972 van convocar els comerciants d¡¯aquest tram de carrer i que va guanyar la proposta de Javier L¨®pez-Rey, amb una idea encara ara original, com era la de cobrir aquest tram amb una estructura de tres voltes de mig punt de vidre. Interpretava molt b¨¦ la idea suggerida per les fa?anes repetides, alineades i llargues dels dos costats del carrer. Un carrer cobert que esdevenia aix¨ª un magn¨ªfic hall com¨² de les dues sales de teatre dels dos costats del carrer.

La proposta del nou hotel i gran botiga que es pensa construir no sembla, en canvi, respondre a la personalitat d¡¯aquest rar lloc urb¨¤. Un projecte d¡¯arquitectura, especialment un aix¨ª de singular i que abans de n¨¦ixer ja ¨¦s not¨ªcia, hauria de permetre veure¡¯l com un projecte clarament urb¨¤. Aix¨° vol dir que un projecte ¨¦s esculpit pel lloc que ocupa. Incorporar-se tard a una partida d¡¯escacs implica acceptar les peces com estan. La partida jugada fins aleshores condiciona els futurs passos, i aix¨° la fa molt m¨¦s interessant i no apta per a aficionats. La volumetria proposada pel projecte de nou hotel menysprea l¡¯alineaci¨® del carrer; la porta d¡¯acc¨¦s cap a l¡¯interior d¡¯illa no sembla considerar ni millorar el hall del vell teatre-cinema; el cos ventilat amb lames talla la relaci¨® amb la casa Rocamora, i la fa?ana resulta un producte comercial, una mala imitaci¨® de la volumetria de l¡¯Illa Diagonal. Veient-la no podem oblidar all¨° que l¡¯arquitectura o ¨¦s culta o ¨¦s popular, i la resta ¨¦s un negoci. Quan aprendrem que el futur de l¡¯arquitectura ¨¦s a la ciutat?