Una sortida per a Catalunya

Existeix una tercera via entre la independ¨¨ncia i l'immobilisme. I correspon a l'Estat plantejar-la. Aquest ¨¦s el cor de la intervenci¨® ahir a Madrid de l'expresident de la Generalitat Artur Mas. Una afirmaci¨® de sentit com¨² amb la qual estem completament d'acord i que ofereix una oportunitat que ha de ser plenament aprofitada. Sens dubte, parlem d'un espai tan estret com precari en el qual moure's ser¨¤ fart complicat i en el qual l'¨¨xit requerir¨¤ tanta paci¨¨ncia com flexibilitat. Ra¨® per la qual ¨¦s necessari endinsar-se en aquest cam¨ª al m¨¦s aviat possible.

L'independentisme ¨¦s un projecte esgotat i sense possibilitats d'¨¨xit. Des que es va engegar fa cinc anys no ha aconseguit res de positiu: ni sumar a una majoria de catalans a aquest projecte ni recaptar ni un m¨ªnim suport internacional. Al contrari, ha fracturat la societat catalana, anul¡¤lat pol¨ªticament la que hist¨°ricament ha estat la primera for?a pol¨ªtica a Catalunya, Converg¨¨ncia i Uni¨®, deixat el govern de la Generalitat a l'atzar dels capritxos d'una for?a radical i assemble¨¤ria com les CUP i privat els catalans d'un govern que resolgui els seus problemes reals i legisli en el seu benefici.

Per¨° tamb¨¦ cal recon¨¨ixer que l'immobilisme practicat pel Govern de Rajoy, negant qualsevol possibilitat de di¨¤leg pol¨ªtic alhora que confiant-ho tot a una estrat¨¨gia judicial que sens dubte enverinar¨¤ el problema en lloc de canalitzar-ho, ¨¦s una estrat¨¨gia negligent que, a m¨¦s, alimenta a la part contr¨¤ria els elements m¨¦s radicals.

T¨¦ per tant tot el sentit que enfront dels quals volen aprofitar la situaci¨® de bloqueig actual per doblegar l'aposta secessionista, convocar un refer¨¨ndum il¡¤legal i provocar un xoc de trens amb l'Estat for?ant-li a prendre mesures de for?a com la intervenci¨® de l'autonomia, hi hagi els qui, com Artur Mas, per¨° amb ell milions de catalans, es plantegin com a ineludible l'obertura d'una genu?na negociaci¨® pol¨ªtica sobre una possible tercera via.

Que l'expresident hagi fet aquest plantejament a Madrid i en un f¨°rum acad¨¨mic no li treu valor ni m¨¨rit a la reflexi¨® sin¨® que n'afegeix. Mostra que quan s'apaga la flama de l'olla de pressi¨® pol¨ªtica i medi¨¤tica en la qual s'ha convertit la pol¨ªtica catalana i es creen els espais adequats per a la reflexi¨®, les propostes de sentit com¨² s'imposen pel seu propi pes. ?s evident que al guant que tendeix Artur Mas a l'Estat tamb¨¦ hi ha una reivindicaci¨® del seu propi paper com a intermediari i garant d'una soluci¨® negociada. I que les seves accions passades mostren que no ha dubtat a practicar l'oportunisme per tal d'assegurar la seva superviv¨¨ncia pol¨ªtica. Per¨° tot aix¨° no resta valor a la seva reflexi¨®. Amb Mas o sense Mas ¨¦s obvi que hi ha una sortida per a Catalunya i que no ¨¦s ni la sortida d'Espanya ni la de la Uni¨® Europea sin¨® una sortida negociada que resolgui de forma consensuada el problema de l'encaix de Catalunya a Espanya.